Notes amb més de 140 caràcters

El Baix Llobregat i la seva gent patim els efectes d’una de les pitjors crisis econòmiques de la història. Quasi totes les nostres estructures econòmiques estan afectades i ja és difícil trobar una família que no tingui algun membre a l’atur. El Baix Llobregat ja és una de les principals comarques de Catalunya i d’Espanya en nombre de persones aturades, i cada dia una nova empresa es planteja tancar o acomiadar a part de la seva plantilla. La crisi està fent molt mal al Baix Llobregat, però, per què? En primer lloc perquè la bombolla immobiliària era aquí molt i molt grossa. I en segon lloc, perquè moltes empreses aconseguien beneficis a costa de la precarietat laboral, i de fer productes de poc valor afegit que ara costa vendre. Em centraré en el totxo. L’especulació immobiliària ha estat escandalosa al Baix, amb empreses i empresaris que sortits del no res es van fer d’or a base de pujar els preus dels habitatges fins a 300 vegades el seu valor. Així les famílies, que sempre han nece...

L’abril de 1979, en una situació de crisi econòmica i de grans mancances socials a Cornellà el PSUC va guanyar l’alcaldia. Eren temps difícils i la ciutadania va mirar cap a l’esquerra per buscar solucions. Solucions que en alguns casos, no en tots, van posar els nostres regidors i regidores del PSUC del 1979 al 1987 sense amagar-se darrera de l’excusa de si era competència o no. Es va alliberar molt sòl, per convertir-lo en els futurs polígons industrials i zones de creixement de barris com Almeda, Fatjó, o Famades. Es van adquirir terrenys que han permès construir pisos de protecció i serveis prioritaris, com Escoles o Centres Cívics, i es va resoldre problemes històrics com la xarxa de clavegueram. Es van crear dinàmiques culturals que avui encara persisteixen com el Festival de Pallassos i La Nit de Reis, i es va construir Escoles Bressol i recolzar a les Escoles de primària de la ciutat posant diners del propi Ajuntament (que tenia menys competències en educació que avui). Gràcie...

Abans per començar el dia de mala llet només calia escoltar al Losantos, com feia un bon amic de Cornellà. Ara amb en Cuní ja en tens prou! Sòc conscient, que la meva opinió no és neutral, doncs la gent d'ICV hem rebut molt d'en Josep Cuní, conductor del programa Els Matins de TV3, però crec que en aquests moments "el amarillismo", el sensacionalisisme, que destil·la el programa, comença a ser inacceptable des d'una òptica de servei públic. Després d'anys d'haver tingut relació amb mitjans de comunicació, cada cop trobo més a faltar aquelles lliçons d'ètica periodistica que feia en Juanjo de la Iglesia a "Caiga quien Caiga". Lliçons que es poden aplicar a quasi tots els mitjans de comunicació de Catalunya però que són massa freqüents entre els mitjans públics, els que pageum entre totes i tots. Professionalment he vist com es maltractava, com es feia un tracte esbiaixat, de notícies referents a la immigració, les escoles, la salut, i política...

--> He estat buscant paraules tot el dia per entendre el que va passar ahir, i poder fer una entrada mitjanament serena. He estat tot el dia parlant amb gent de Cornellà i de la resta de Catalunya, amb gent d’ICV, amb estudiants, amb periodistes, i fins i tot amb mossos, sobre la batalla campal d’ahir a Barcelona, i encara no sóc capaç de fer una relat lògic dels fets. Segurament mai sabrem tot el que va passar ahir. Segurament el que hem vist per televisió tampoc sigui tot el que va passar. Segurament entre la gent que es manifestava, no tots eren angelets. Fins i tot segur que alguns dels que ens han insultat sovint a Cornellà a la porta de l’Ajuntament, dient-nos fills de puta als regidors i regidores d’ICV estaven ahir a Barcelona de “gresca”. Però una imatge val més que mil paraules, i les imatges dels mossos ahir fent algunes actuacions brutals m’omplen de tristesa i indignació. Indignació d'un ciutadà, demòcrata i d'esquerres, per una espiral de violència in...

Sembla ser que la presentació de la moció per part d’ICV “ La crisis té rostre de dona”, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, ha aixecat una certa polseguera perquè instava al govern municipal a incrementar la despesa social, a promoure iniciatives d’ocupació envers les dones que es troben en situació de major vulnerabilitat, a incrementar l’impacte de gènere en el conjunt de polítiques públiques endegades per l’Ajuntament de Cornellà i a promoure la incorporació de la perspectiva de gènere a tots els estudis i anàlisis econòmics que es portin a terme i en relació a la crisi en l’àmbit municipal, fent un seguiment periòdic de les dades i indicadors recollits. Des d’aquest espai volem manifestar que ICV Cornellà té tota la legitimitat per defensar els drets de les dones ( i de totes les persones) on consideri oportú perquè aquesta defensa no és monopoli de ningú. No hi cap pacte que ens lligui fins al punt d’haver de demanar permís per presentar una moció. Volem expr...

El mes que ve, com a la majoria de mortals, ens revisen la hipoteca de casa, i esperem una rebaixa de la quota, si la lletra petita de les condicions que ens va posar la nostra caixa no ho evita. Ara tindrem una rebaixa quan fa uns mesos, com a moltes famílies, se’ns va disparar la quota. Tindrem una rebaixa, perquè el Banc Central Europeu ha decidit baixar el preu del diner, i l'euríbor ha baixat també. I és que gràcies a la baixada de l’euríbor, les famílies tindrem una miqueta més d’euros per passar la crisi. Uns diners; els euros, que existeixen perquè Cornellà, Catalunya i Espanya formem part de la Unió Europea. Perquè és evident que les decisions del Parlament Europeu, el Consell d’Europa i la Comissió Europea, ens afecten a la nostra vida diària, a casa, al super, a l’escola, a la universitat i a la feina. Algú va dir fa uns dies; contra la crisi més Europa, i no li falta raó, perquè de veritat algú creu que amb aquesta crisi global que vivim, la Unió europea no hi té res a...

Em permeto la llibertat de fer pública la reflexió que ens va adreçar a ICV l'amic David, veí, i pare usuari patidor com jo del CAP Martí Julià, i dels servei de pediatria de Cornellà. Reflexió que comparteixo totalment, i que tantsols he modificant obviant els cognoms de les persones al·ludides. Des d’aquestes línies vull donar l’enhorabona a la tasca feta pels pediatres que treballen a les tardes en aquest CAP. Tots dos persones d’altres països que fan una tasca professional fantàstica. Són la cara de la moneda. Ara bé, la creu són els pediatres que hi ha al matí. Estic molt descontent amb la pediatra del matí per la forma de tractar al infants com si fossin objectes i no persones. A més, si hi ha molta més feina per la tarda, perquè hi ha dos pediatres al matí i dos a la tarda?. Seria molt millor situar tres a la tarda i un al matí. En tot cas, l’actitud dels pediatres del matí especialment la doctora C. deixa molt que desitjar. En canvi l’enhorabona i tot el reconeixement...

Amb motiu del proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i vist que el Consell de la Dona de Cornellà no ho feia, ICV vam presentar al Ple de l’Ajuntament de Cornellà una Moció titulada "La crisi té rostre de dona". La crisi econòmica ha estat produïda per la recerca de beneficis ràpids , pel trencament de qualsevol relació entre l’economia financera i l’economia real; amb un model de producció i distribució globalitzat, sense regles, sense drets, sense contrapoders socials i polítics i sense cap responsabilitat social. Una crisi que a Cornellà, i al Baix Llobregat, té connotacions pròpies per les febleses del mercat laboral vinculat a una estructura productiva cada cop més feble i dependent, i pel creixement econòmic dels darrers anys centrat en el desenvolupament immobiliari. A Cornellà, l’increment d’atur ha tingut un rostre més masculí perquè els sectors més afectats fins el moment ocupen a més homes. No obstant això, la crisi també té rostre de dona, i ...