Una comarca hipotecada
El Baix Llobregat i la seva gent patim els efectes d’una de les pitjors crisis econòmiques de la història. Quasi totes les nostres estructures econòmiques estan afectades i ja és difícil trobar una família que no tingui algun membre a l’atur. El Baix Llobregat ja és una de les principals comarques de Catalunya i d’Espanya en nombre de persones aturades, i cada dia una nova empresa es planteja tancar o acomiadar a part de la seva plantilla.
La crisi està fent molt mal al Baix Llobregat, però, per què?
En primer lloc perquè la bombolla immobiliària era aquí molt i molt grossa. I en segon lloc, perquè moltes empreses aconseguien beneficis a costa de la precarietat laboral, i de fer productes de poc valor afegit que ara costa vendre.
Em centraré en el totxo. L’especulació immobiliària ha estat escandalosa al Baix, amb empreses i empresaris que sortits del no res es van fer d’or a base de pujar els preus dels habitatges fins a 300 vegades el seu valor.
Així les famílies, que sempre han necessitat un pis on viure, ens vam endeutar molt més del que ens hauríem endeutat en altres èpoques, i vam acabar destinant almenys la meitat dels nostres ingressos precaris a pagar la hipoteca.
Segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, a sobre, en molts casos, la bombolla immobiliària va forçar a molta gent a marxar del seu municipi per anar a viure a un altre més allunyat de Barcelona. Moltes parelles joves de Cornellà o Esplugues, van haver de marxar a Viladecans o a Martorell per poder trobar un pis assequible, i ara ja ni així.
I així, endeutatdes i precàries, hem afrontat la crisi les famílies treballadores del Baix Llobregat, i per això no ens valen mesures cosmètiques com el 400 euros d’en ZP.
Calen solucions que tinguin en compte en primer lloc a les persones i les seves necessitats, com per exemple garantint que la gent que no cobri atur pugui tenir una renda de 600€ i una intervenció pública en les hipoteques impagables. Calen solucions d’esquerres.
La crisi està fent molt mal al Baix Llobregat, però, per què?
En primer lloc perquè la bombolla immobiliària era aquí molt i molt grossa. I en segon lloc, perquè moltes empreses aconseguien beneficis a costa de la precarietat laboral, i de fer productes de poc valor afegit que ara costa vendre.
Em centraré en el totxo. L’especulació immobiliària ha estat escandalosa al Baix, amb empreses i empresaris que sortits del no res es van fer d’or a base de pujar els preus dels habitatges fins a 300 vegades el seu valor.
Així les famílies, que sempre han necessitat un pis on viure, ens vam endeutar molt més del que ens hauríem endeutat en altres èpoques, i vam acabar destinant almenys la meitat dels nostres ingressos precaris a pagar la hipoteca.
Segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, a sobre, en molts casos, la bombolla immobiliària va forçar a molta gent a marxar del seu municipi per anar a viure a un altre més allunyat de Barcelona. Moltes parelles joves de Cornellà o Esplugues, van haver de marxar a Viladecans o a Martorell per poder trobar un pis assequible, i ara ja ni així.
I així, endeutatdes i precàries, hem afrontat la crisi les famílies treballadores del Baix Llobregat, i per això no ens valen mesures cosmètiques com el 400 euros d’en ZP.
Calen solucions que tinguin en compte en primer lloc a les persones i les seves necessitats, com per exemple garantint que la gent que no cobri atur pugui tenir una renda de 600€ i una intervenció pública en les hipoteques impagables. Calen solucions d’esquerres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada