Reequilibri territorial també és parlar de barris i urbanitzacions
Escric aquest article enmig d’una pandèmia i d’una campanya electoral que ha tornat a posar de manifest la necessitat o l’interès de l’esquerra (sobretot d’En Comú Podem i en part sembla que del PSC) per recuperar la Llei de Barris i la Llei d’urbanitzacions. Què antic sona, no? Que del tripartit… Doncs, la veritat sigui dita, soni a vell o a nou, crec que és una de les grans urgències que té Catalunya i un dels grans reptes del govern que surti el 14 de febrer si vol encarar amb èxit la recuperació social i territorial de Catalunya. Per situar-vos cal dir que la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, és una llei impulsada pel govern d’esquerres de la Generalitat que tenía una funció similar a la Llei 2/2004, de 4 de juny , de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, però en l’àmbit dels nuclis urbans dispersos. Si ens situem en l’actualitat cal dir que el mal estat dels habitatges,