Enhorabona als Centres d’esplai Mowgli i Vol i Vol

Diumenge passat (dia de tots sants) els Castellers de Cornellà van fer entrega de la Camisa Honorífica als esplais Vol i Vol i Mowgli de Cornellà de Llobregat per la seva tasca educativa ininterrompuda en el món del lleure a la nostra localitat.

Tot sembla indicar que tot va anar molt bé, i me n'alegro molt, quina pena que molta gent no hi va poder estar.

Va ser un acte molt emotiu, sens dubte, i com diu l’Ignasi Guasch de Mowgli “d'agraïment profund a tres bandes: als Castellers, per la seva generositat; a Vol i Vol i a Mowgli per la seva perseverança; i a la gent de Cornellà, per permetre que entitats com aquestes no defalleixin, malgrat la tirania de la globalització capitalista”. Des d’aquí no em queda altra que felicitar als “premiats”. Felicitats a totes i a tots!

Estic convençut que, com jo, tota la gent de "l'esplai" de Cornellà, la gent del Mowgli i del Vol i Vol, però també els de la resta d'esplais de la ciutat, els vius (Gavina, Almeda, Jump, Agrupament Escolta,...) i els morts ( Picasoques, Estel, Tic tac, Riera, antic Fontsanta,...) estaven amb vosaltres (nosaltres).

Cornellà era i és una ciutat “esplaiera”, amb moltes entitats d’educació en el lleure laiques que van jugar i juguen un paper clau en la incorporació social de molts infants i joves de la nostra ciutat, que van treballar i treballen a peu de carrer per la cohesió de Cornellà.

Per això, cal també felicitar als Castellers de Cornellà per la iniciativa, és una camisa merescuda, que deixa el llistó molt i molt alt per futures "entregues".

Enhorabona a tota la gent del Mowgli, del Vol i Vol, i dels Castellers.

Ens veiem per Cornellà.

UN canvi de model

Si diem que la crisi està colpejant dur a la nostra ciutat no us expliquem res de nou, i encara menys a les 7000 persones que avui estan a l’atur. Si a Cornellà tanquen empreses i comerços, la seva economia se’n ressent. La reducció de l’activitat econòmica, exemplificada pel descens del consum en general i de la compra i venta d’immobles en particular, afecta directament a la ciutat i també als ingressos de l’Ajuntament.

Tot i això, el govern municipal aprovà un pressupost de l’Ajuntament per l’any 2010 de 69.588.992€, 153.916.484 amb les empreses municipals (EMDUCSA, PRECSA, i Ràdio Cornellà). Un pressupost, dissenyat en temps de crisi, que no va convèncer a ICV, perquè creiem que la prioritat de l’Ajuntament avui és ajudar a les persones, les famílies i a les empreses a superar la crisi.

Apostem pel canvi de model. Cornellà pot apostar per l’economia sostenible no pel totxo. Cal reorientar moltes de les àrees municipals, reduint i optimitzant les seves estructures. Per axò vam plantejar al govern prioritzar la despesa, incrementar l’eficiència i ajustar la fiscalitat. Perquè ens entenguem, ICV dèiem que hi ha algunes coses que ara s’han de fer, i d’altres que no s’haurien de fer.

Frenem a EMDUCSA i alimentem l’àrea de Medi Ambient i sostenibilitat perquè faci més que sensibilitzar? Avui la foto és 80 milions d’euros a EMDUCSA (el totxo) contra 200.000 euros per Medi Ambient. Així sortirem de la crisi?

Creiem que no és el moment d’incrementar els impostos, i si de les bonificacions fiscals en funció de la renta, la situació familiar, o les millores mediambientals i laborals. L’IBI ens pujarà i ja està bé que es redueixi el coeficient municipal per frenar la pujada, però no ens sembla oportú que pugin un 2,9% la majoria de taxes i preus públics.

Apostem per incrementar més les partides d’ajuts socials, i per reduir les despeses de comunicació, o explicar-les millor. Amb poc més de 100.000€, cobrirem totes les necessitats de les famílies colpejades per la crisi? Calen 22.000 € per uns vídeos de la ciutat? i 55.000 per stands publicitaris?

Cal que s’expliqui millor què es fa, per què es fa, i quant costa. Per això no és acceptable que sigui tant difícil saber que es gasta l’Ajuntament en cada matèria. Saber què costa de veritat l’àrea d’esports, o la d’educació (sous, contractes, subvencions, instal•lacions, neteja o els costos de subministres) és avui una feina detectivesca que denota poca transparència.

És el moment d’estrènyer-se el cinturó. Per això, no es pot mantenir la despesa “festiva” de l’Ajuntament i la ciutat com si res. És l’any de fer el sopar de Nadal de la gent Gran? No és aquest l’any per fer un Corpus més auster?

Reconeixem que no serà un any fàcil per l’Ajuntament, i segur que donarem suport a moltes accions que milloraran la ciutat, però ICV no podem aprovar aquest pressupost i aquestes ordenances.

2010, l’any de la pedagogia, l’eficiència, la priorització i l’estalvi.

El ple Municipal aprovà el 29 d’octubre, un pressupost de l’Ajuntament per l’any 2010 de 69.588.992 euros, que arriba als 153.916.484 si s’hi inclou les empreses municipals (EMDUCSA, PRECSA, i Ràdio Cornellà). Un pressupost, com l’anterior, dissenyat en temps de crisi, i que obliga a ser més eficients que mai en la nostra feina, en la Gestió del be públic .

Si diem que la crisi està colpejant dur a la nostra ciutat no expliquem res de nou als ciutadans i ciutadanes, i encara menys a les 7000 persones que avui estan a l’atur. La reducció de l’activitat econòmica, exemplificada amb el descens del consum en general i de la compra i venta d’immobles en particular, afecta directament a la ciutat i també al seu Ajuntament que veu reduïts els seus ingressos. És evident, que si en una ciutat com Cornellà tanquen empreses i comerços, la seva economia se’n ressent. Per això la prioritat avui és ajudar a les famílies i a les empreses a sortir de la crisi.

Per fer això amb el màxim de recursos possibles creiem que l’Ajuntament ha de fer tres coses: Racionalitzar i prioritzar la despesa, incrementar l’eficiència municipal i ajustar la fiscalitat. Perquè ens entenguem, hi ha algunes coses que ara s’han de fer, i d’altres que no s’haurien de fer.

Alhora, cal que l’equip de govern, l’alcalde, i el conjunt de l’Ajuntament de Cornellà, sigui més pedagògic que mai, que s’expliqui molt bé a la ciutat què es fa, perquè es fa, i quant costa. Un exemple contrari seria que amb el document del pressupost aprovat davant es fa difícil saber que es gasta de veritat l’Ajuntament en cada matèria. Saber què costa de veritat l’àrea d’esports, o la d’educació a l’Ajuntament (sous, contractes, subvencions, instal•lacions, neteja o els costos de subministres) és una feina detectivesca que denota poca transparència.

ICV Proposem bonificacions fiscals en funció de la renta i de la situació familiar, i per les empreses que millorin en qüestions mediambientals i laborals, icreiem que no és el moment d’Incrementar els impostos. l’Impost de Bens Immobles (IBI) ens pujarà per l’increment del valor cadastral, i està bé que l’Ajuntament redueixi el seu coeficient per frenar la pujada. Ara bé, no ens sembla oportú que també pugin un 2,9 la majoria de taxes i preus públics.

Apostem per Incrementar les partides d’ajuts socials de manera significativa. Amb poc més de 100.000 euros, cobrirem totes les necessitats de famílies colpejades per la crisi?

Apostem pel canvi de model, Cornellà pot apostar per l’economia sostenible. Frenem a EMDUCSA i alimentem l’àrea de Medi Ambient i sostenibilitat perquè facin més que sensibilitzar? Avui la foto és 80 milions d’euros a EMDUCSA (el totxo) contra 200.000 euros per Medi Ambient. Així sortirem de la crisi?

També cal reorientar les despeses de moltes àrees com igualtat o joventut, cap a accions directes per ajudar als diferents col•lectius a sortir de la crisi, i per reduir i optimitzar l’estructura d’àrees de gestió de l’Ajuntament. Calen 15 àrees (Més que a la Generalitat o a la Diputació?) amb 15 regidors delegats?

Aquest pressupost es solidifica un model de gestió que no compartim. Podem entendre, que la neteja viària, la jardineria, o la instal•lació de tarimes siguin gestionats per empreses externes, però no ho entenem per l’educació infantil, l’atenció a persones depenents o per la gestió dels equipaments esportius municipals.

És el moment d’estrènyer el cinturó per tothom, per l’Ajuntament i per les entitats. No es pot mantenir la despesa “festiva” de l’Ajuntament i la ciutat com si res. De veritat no podem derivar diners de festes a d’altres coses? És l’any de fer el sopar de Nadal de la gent Gran? No és aquest l’any per fer un Corpus més auster?

Finalment, tot i que pugui ser anecdòtic, per ICV encara cal reduir les despeses de comunicació, o com a mínim explicar-les millor. Calen 22.000 euros per fer uns vídeos de la ciutat? i 55.000 per stands publicitaris?

Per tot això, reconeixent que no serà un any fàcil per la gestió de l’equip de govern, i que segur que donarem suport a moltes accions que milloraran la ciutat, ICV no podem aprovar aquest pressupost i aquestes ordenances.

l'ERO de Roca millor guardat a un calaix

Dijous 15 d’octubre vaig poder compartir en primera línia les reivindicacions dels treballadors i les treballadores de ROCA de la factoria de Gavà-Viladecans. Vaig acompanyar als treballadors de Roca en la seva manifestació des de Gavà i des de Viladecans fins a l’empresa, i vaig poder escoltar de primera mà el que pensen tant els membres del comitè d'empresa de CCOO, UGT, i CGT, com els representants comarcals de CCOO i de la Federació d'Indústria de CCOO.

Per començar vull traslladar als treballadors i treballadores de ROCA la solidaritat i el suport d'ICV enfront un Expedient de Regulació abusiu i injust. Cal tenir clar que si es manté com està l'ERO de Roca suposarà l'acomiadament definitiu de 713 treballadors, 341 dels quals correspondrien a la planta de Viladecans i Gavà, i això no es pot acceptar.

Pel Baix Llobregat ROCA és una empresa clau i estratègica, amb un fort arrelament a la nostra comarca, i per tant no és acceptable el seu plantejament. Hi ha moltes famílies i empreses de la nostra comarca vinculades directa i indirectament a Roca, i per això cal saber més molt més dels Plans Industrials de l'empresa. Avui ja no es pot admetre cap sortida traumàtica, amb grans costos socials, com històricament s'ha negociat en aquesta empresa.

Si el Baix Llobregat, i en especial Gavà i Viladecans, han estat claus pel creixement de ROCA, ara que les coses no van tant bé com la multinacional voldria, Roca no ens pot donar l'esquena. És dolorós que una empresa que va néixer aquí fa gairebé cent anys, el 1917, hagi patit des de 1977 una dieta per aprimar-se, que ha fet fora de la planta a 4.000 treballadors aproximadament.

Avui encara hi resten 1.300, però aquest ERO n’afectarà a 314 més. 1000 treballadors per una planta clau per la comarca que ocupa 30 hectàrees? Crec que és inacceptable, i que amaga un actuació poc transparent i irresponsable amb Gavà, Viladecans i la seva gent.

Sembla que ROCA aprofiti cada bugada de crisi per perdre un llençol. I és que des del principi hi ha una manca de voluntat negociadora de l'empresa, que no ha intentat avançar en res que pugui aproximar posicions en la negociació, i vol començar a parlar des de l'acomiadament dels 713 treballadors. Roca té una responsabilitat social corporativa que passa per acords socials no traumàtics.

Cal recordar que la multinacional ROCA ha tancat el seu exercici econòmic amb beneficis que superen els 60 milions d'euros, per tant tenen marge suficient per trobar solucions que no siguin desprendre's de treballadors a Espanya.

Perquè el capitalisme català no és el capitalisme alemany on es respecten les cases matrius? Mentre el 2005 Roca tancava i abandonava la línia de calefacció a Espanya el 2006 anunciava la compra d'empreses a Xina i a la Índia, i la construcció de noves plantes a quaranta països entre ells, Rússia, Polònia, el Marroc, Turquia, Croàcia i Romania.

Roca, ha estat sempre un exemple de Multinacional Catalana, però si aquest és el model empresarial catalana, desinversió aquí i inversió en el mercat internacional, estem preparats, i s’entén perquè trigarem més que ningú en sortir de la crisi.

Així estan les coses. Per tant, l'ERO de Roca millor amagat a un calaix, que mai s'apliqui.

La Llei d’Infància, un nou “marró” per l’Ajuntamentl?

Després de l’entrada en vigor de les lleis de Serveis Socials i d’autonomia personal (Dependència), aquest curs s’inicià la tramitació parlamentaria de la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància I l’adolescència. Un projecte de llei, que cal dir que ha estat elaborat amb la participació d’entitats, experts, grups polítics i administracions.

Tots i totes hi hem “abocat” una mica, tot i que segurament moltes de les propostes fetes finalment no estan recollides al projecte. Estem convençuts/des que tot no hi cap, i també que segur que en el debat parlamentari i en els desplegaments posterior alguns dels aspectes que ICV hem plantejat que cal concretar es concretaran.

Igual que amb les anteriors lleis, es preveu un nou paper pel món local que també suposarà pels ajuntaments de Catalunya un canvi en les formes d’abordar el tema.

La proposta articulada del Departament d’Acció Social, suposa el desplegament d’un conjunt de mesures per tal de garantir els drets d’infants i adolescents, però tot i “l’interessant” nom de la llei, crec que no avança prou en concretar els concepte “oportunitat”.

Per ICV aquesta llei, complementada per altres, ha de fer possible tenir infància. És a dir poder rebre com a “ciutadà infant” les atencions a les que tenen dret, ser atès quan apareixen dificultats i riscos, no dependre tant sols d’allò que el nucli familiar et pot facilitar ni ser afectar per les seves fragilitats i dificultats.

Aquesta no és una tasca de la que tingui que ocupar‐se en primer lloc els Serveis Socials ni que sigui exclusivament seva. Això s’ha de garantir mitjançant diverses lleis, i suposa per la infància ser objecte de diferents polítiques i producte de l’actuació de diversos recursos i serveis.

Els infants són i seran en la mesura que fem possible que siguin, en la mesura que els deixem ser, que generem un conjunt d’oportunitats facilitades políticament, políticament permeses d’exercir. Els nens i nenes poden ser nens i nenes, si els garantim un temps para ser‐ho, si reconeixem que són en gran mesura producte nostre. La bondat, doncs d’una determinada proposta o pràctica d’atenció a la infància serà si aquesta està dissenyada per a fer possible que els infants d’un determinat territori tinguin infància.

Per això, un dels principals exercicis de concreció que Parlament de Catalunya i Departament d’Acció Social hauran de fer és definir molt millor com i quan actuem cadascuna de les administracions, i en especial que fan els Ajuntaments.

El punt clau, des de l’òptica local, serà el Capítol III. Aquí es parla de la Planificació i la coordinació dels diferents serveis i recursos d’infància, tant dels adreçats a atendre problemàtiques de maltractaments, desprotecció, i/o exclusió de la infància, com a prevenir-les mitjançant el desplegament de polítiques generadores d’oportunitats. També inclou diferents articles adreçats a definir, les actuacions genèriques de les administracions públiques, el Sistema d’Informació de la Infància i l’Adolescència, i el funcionament de les noves Taules Territorials d’Infància i els Consells de participació territorial i nacional de les persones infants i adolescents.

Però en aquest capítol no es passa d’aquí, des d’ICV entenem que en lloc d’un article caldria dedicar més atenció a la definició de tots els recursos i serveis destinats a la infància; recollint tant els serveis preventius (per exemple es educatius), com els de protecció.

En resum, davant d’aquest projecte de llei a la gent d’ICV del món local ens sembla oportú definir millor el conjunt de recursos als que després la llei fa referència en altres articles i que com no estan prou definits, ningú pot dir què són, on estan, què fan, i sobretot; de qui són competència i qui els paga.

Un exemple final; la llei planteja que “les competències de les intervencions socials preventives són dels ens locals on s’identifiqui la situació, sens prejudici que la major amplitud de la seva incidència exigeixi la coordinació amb altres administracions (article 80)”.

Concretem que vol dir això, i que aquesta Llei, tant necessària, no sigui un altre marró pel món local