20 set. 2016

No marxo. Simplement no repeteixo.

Aquesta és la carta que avui he enviat als meus companys i companyes d’ICV Baix Llobregat. Potser és un tema intern, però com som gent transparent he cregut oportú penjar-la.

Ahir la Comissió Executiva Comarcal d’ICV vàrem aprovar iniciar el procés de recollida d’avals per escollir una nova Coordinació Comarcal. Ahir, com ja havia fet en el Consell Territorial d’ICV del Baix Llobregat del mes de juliol, vaig comunicar a la resta de companyes i companys la meva voluntat de no repetir com a candidat a la coordinació comarcal. És una decisió meditada que vull compartir públicament amb la gent d’ICV i de la comarca.

No marxo, simplement crec que no haig de repetir com a coordinador. La gent d’ICV del Baix Llobregat ja m’heu donat el vostre suport dues vegades com a coordinador comarcal i crec que no pertoca que us el demani una tercera vegada. Sobretot perquè crec que tenim una organització amb moltes dones i molts homes amb capacitat per assumir l’encàrrec de coordinador o coordinadora comarcal i ho hem d’aprofitar. 

Ha estat un enorme honor ser el coordinador d’una organització política com la nostra, de gent coherent i treballadora, militant i activista al seu barri, la seva empresa, al seu Ajuntament o la seva entitat. Crec que dirigir una organització política mai és un encàrrec individual ni ha de tenir a veure amb promocionar ningú, no trobareu aquí cap retret ni col·lectiu ni individual, no puc més que estar agraït a tots i totes per haver-me donat l’oportunitat d’aprendre amb vosaltres i de vosaltres. Entenc que no és pot estar sempre d’acord amb tothom ni espero que tothom estigui sempre d’acord amb mi. Valguin aquestes línies de disculpa a qui hagi molestat en algun moment, accepto que alguna vegada puc haver estat vehement en les meves argumentacions però mai ha estat una qüestió personal. Sempre he intentat actuar de forma honesta en defensa de la meva organització i dels interessos de la gent treballadora que volem representar, espero haver-ho aconseguit.

Vull agrair la col·laboració i la implicació de tots els companys i companyes que m’han acompanyat en les executives comarcals aquests anys i a la Candela López per compartir amb mi la coordinació els darrers 3 anys i mig. Crec que hem fet un bon equip comarcal que ha de seguir funcionant reajustant papers i incorporant gent nova. ICV Baix Llobregat som una organització plena de sabers i capacitats que en el proper període s’hauran de posar en valor més que mai. Per la meva part estic disposat a seguir treballant per la meva comarca en allò que col·lectivament cregueu que pugui ajudar i la nova coordinació necessiti. 

Espero que entengueu que va amb la meva mirada marxista sospitar de les veritats absolutes i de les explicacions senzilles de les coses. Per això crec que faig política. No accepto les coses com són i com estan i no sóc l’únic. Amb gent com la d’ICV he treballat i ho seguiré fent per canviar les coses, per millorar la vida de la gent, per recuperar el territori i per tenir una societat més justa i lliure. Seguim en la lluita! Visca ICV! Visca el Baix Llobregat!

Una abraçada company/a

11 set. 2016

Els meus semàfors de la diada de 2016.

Un cop arribat a casa després d’una diada històrica poso les meves notes, els meus semàfors.
Mayayo intervenint a acte reconexement  diada 76 a Sant Boi
Verd. A la commemoració dels 40 anys de la diada del 76. A l’equip de l’Ajuntament de Sant Boi i de les organitzacions socials i polítiques que han organitzat o han participat dels actes de reconeixement. A l’Andreu Mayayo per la lliçó d’història política i social que ha donat a l’acte institucional d’avui a la tarda a Sant Boi. També a la societat civil que s’ha mobilitzat pacíficament a tot arreu per reivindicar els drets nacionals de Catalunya.

Àmbar/taronja. A les organitzacions polítiques que tot i organitzar actes de reconeixement a la diada del 76 han estat incapaces d’organitzar actes conjunts, representatius i inclussius. No era això companys el que va passar al 1976. La gent treballadora del Baix Llobregat que també va omplir la plaça Catalunya de Sant Boi el 1976 ha quedat invisibilitzada en els actes d’ERC+CUP+PODEM i també d’EnComúPodem. També mereix un àmbar el desproporcionat i desequilibrat seguiment comunicatiu que mitjans com TV3 i CatRàdio han fet de la diada.

Vermell. A l’excés de gesticul.lació del PP i Ciutadans absents de TOTS els actes institucionals de la diada de Catalunya, inclosos alguns gens sectaris com els de Cornellà o Sant Boi farcits d’entitats ciutadanes molt poc sospitoses de ser “separatistes”. Una manca de respecte a la ciutadania i les seves institucions. També vermell al Govern de Catalunya i en part a Junts pel Si, Omnium i la ANC per haver estat incapaços d’enviar una representació proporcional i a l’alçada a l’acte institucional que ha organitzat l’Ajuntament de Sant Boi per recordar la diada del 76. Encara és més greu quan l’acte s’havia endarrerit dues hores, fins les 19:30, per permetre la presència de membres de partits i organitzacions que es manifestaven per estar “a punt” unes hores abans.

4 set. 2016

Nou curs. Nova aposta per la igualtat; la Tarifació Social.

Comença el curs 2016-2017 amb novetats destacades en l’acció municipal. Esperem que aquest curs sigui el de l’impuls definitiu a les aules de lectura d’Almeda i Fonsanta i sobretot al projecte de Can Bagaria perquè sigui un potent equipament social, educatiu i cultural per Cornellà i pel barri del Pedró. Esperem també que la nova gestió directa dels equipaments esportius que es va aprovar al darrer ple funcioni i les entitats esportives puguin treballar en millors condicions. I esperem també que, per fi, puguem tancar un acord polític i ciutadà per lluitar contra la pobresa i per tenir una gestió més participativa (Acord Social, nou ROM, Pressupost Participatiu, Reglament de Prestacions Socials,...).
Però aquest curs també comptem amb una important novetat pel que fa a l’accés als serveis municipals. Aquest curs es posa en funcionament la tarifació social en les escoles bressols municipals i l’escola municipal de música que ICV-EUiA-EP sempre hem reivindicat, que vàrem incorporar com esmena en el darrer pressupost de l’Ajuntament, i que la comunitat educativa també reclamava.
Creiem que una tarifació progressiva que s’ajusti a les condicions de cada família o persona és la millor eina per promoure l’equitat i la igualtat d’oportunitats en l’accés a serveis bàsics com l’educació; qui més té més paga, i qui té menys paga menys. Es garanteix així que els infants de les famílies amb menys recursos tenen l’oportunitat d’accedir a serveis que abans no podien pagar. Les experiències prèvies a municipis veïns ens demostren que aquest sistema afavoreix l’augment de les inscripcions. A St. Feliu de Llobregat la tarifació social va implicar un augment del 60% de les inscripcions al menjador de les escoles bressol, del 57% dels usuaris de l’escola de música, i un 60% dels alumnes van pagar un preu inferior al que haurien d’haver pagat sense l’aplicació de la tarifació social.
Gràcies a l’acord pressupostari amb PSC, ICV-EUiA vàrem aconseguir incorporar la tarifació social i ara serà el govern municipal qui ho haurà d’impulsar. Cal tenir molt clar que la tarifació social és una eina, i com a tal s’haurà d’anar ajustant. És una eina per avançar en favor de la igualtat d’oportunitats i l’equitat de génere, no és una fita en sí mateixa com semblen entendre alguns, i, evidentment, pot tenir un cost afegit per l’Ajuntament (sobretot perquè la Generalitat no aporta el que legalment ha d’aportar).

Tot i això, creiem que hi ha coses que caldrà consensuar i ajustar; com són els trams de renta inicialment establerts o l’accés al menjador, i coses a millorar com són la pedagogia i la informació sobre el projecte que s’han fet fins ara. És un error, per exemple, no haver fet ressenya d’aquest sistema a la web municipal i únicament enllaçar un document on es poden consultar els preus públics i les reduccions del preu.  El calendari no ha ajudat a la seva correcta implantació però queda molta feina per fer per comunicar i explicar a la ciutadania els avantatges d’una iniciativa com aquesta, però benvinguda sigui la tarifació social que ens fa tenir una ciutat més justa. 
 ( http://www.cornella.cat/ca/EducacioInfantil03Anys.asp )



2 set. 2016

Què pensem de la situació de la Policia Local?

En els darrers dies està tornant a sorgir una petita polèmica a les xarxes, no se dir si al carrer també, entorn de la situació que es viu a la Policia Local de Cornellà. Com és una polèmica que va arribar al Ple Municipal fa uns mesos i crec que val la pena recordar quina és la nostra posició. 
El grup municipal de Ciutadans va presentar en al Ple de l’Ajuntament de Cornellà una moció amb una sèrie de propostes per a millorar les condicions dels agents de la Guàrdia Urbana de Cornellà. El meu company i regidor d’ICV-EUiA Sergio Gómez va explicar que es compartien algunes qüestions d’aquella moció com ara la reivindicació de la baixa remuneració dels agents de la Guàrdia Urbana, un aspecte que afecta a tots els treballadors i treballadores municipals i que sempre hem reivindicat. Cornellà té superàvit alguns anys gràcies a pagar poc al seu personal.
En aquell Ple municipal vàrem recordar una moció presentada el mandat passat per ICV-EUiA per revisar tant els nivells i categories laborals de la guàrdia urbana com per crear la segona activitat i demanar a l’Estat la possibilitat de prejubiliació als 60 anys dels membres de la Policia Local. Per altra banda també vàrem argumentar que algunes de les qüestions que es plantegen a la moció de Ciutadans no s’haurien de regular en paral·lel a la negociació del conveni col·lectiu que els representants dels treballadors municipals mantenen amb l’Ajuntament. ICV-EUiA considera que si aquestes negociacions no es tanquessin en acord entre el consistori i els representants del treballadors, llavors si que seria el moment d’intervenir des del ple; ara no és el moment de fer un debat polític al Ple sobre les condicions salarials d’un grup de treballadors municipals mentre es negocia el conveni col.lectiu del conjunt de treballadors locals. No volem un conveni laboral paral.lel per la guàrdia urbana i ens sobta no només que Ciutadans ho defensi sinó que algunes forces d'esquerres com ERC i CEC-CpC també el defensin. Tot sigui per desgastar al govern municipal suposo.
ICV-EUiA també defensem que és important incorporar algunes de les propostes de la moció com ara estudiar la reubicació de les instal·lacions (actualment obsoletes), valorar la creació de la segona activitat per aquells agents de la policia local que es van envellint, o establir un pla de formació continua en el marc d’un conveni amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
Per aquests motius Grup Municipal d’ICV-EUiA va donar suport a l’esmena presentada per l’equip de govern (PSC) que centrava la moció en un únic acord per fixar en el termini d’un mes una comissió informativa on es presentarà la memòria de l’any 2015 de la Guàrdia Urbana i on s’analitzaran amb el màxim de dades possibles els punts sol·licitats en la moció original presentada per Ciutadans.

Cal un millor conveni col.lectiu a l'Ajuntament de Cornellà, i considerem que en aquest conevni cal analitzar les condicions de treball de les persones que treballen a l'Ajuntament cal analitzar-les i millorar-les, i evidentment també les de la Policia Local. És un dels reptes d'aquest curs.

22 jul. 2016

Parlem d’Esports? I de la gestió de les instal·lacions?

El darrer Ple del curs a Cornellà es va debatre i aprovar el canvi de gestió indirecta a gestió directa dels camps de futbol de Cornellà, Almeda, Fontsanta i Sant Ildefons així com del Pavelló Riera. El grup d'ICV-EUiA vàrem votar a favor del canvi de gestió, però crec que més enllà del vot avui es necessari aportar algunes reflexions sobre el nostre posicionament en un tema important per l'Esport de Cornellà.
Comencem potser per explicar que la gestió indirecta fa més de 15 anys que es fa als Pavellons Municipals de Centre i Riera i poc més de 2 anys i mig als Camps de futbol de Cornellà, Almeda, Fontsanta i Sant Ildefons. La gestió indirecta suposa la signatura d’un contracte de concessió entre les entitats i l’Ajuntament, i significa que les entitats esportives es fan càrrec, entre d’altres coses, de l’obertura i tancament de les instal·lacions, de la neteja, del pagament de l’aigua, la llum i el gas, del manteniment i les petites reparacions i de “l’explotació” del bar i de les franges “hores lliures” de que disposi la instal·lació. A canvi, l’Ajuntament fa una aportació/pagament mensual a les entitats calculada en funció d’un hipotètic estudi de costos.
Nou Municipal de Cornellà
És evident doncs que aquesta aprovació al Ple del canvi de gestió suposa acceptar que alguna cosa ha canviat o s’ha fet malament en el plantejament municipal de la gestió indirecta de les instal·lacions. Podríem fer una llarga llista d’errors comesos per les dues parts, entitats i Ajuntament, i de conseqüències que aquests errors han tingut sobre les juntes directives de les entitats que han gestionat de manera indirecta les instal·lacions. Hem de fer un reconeixement a les persones que de forma voluntària han posat hores perquè les Instal·lacions funcionessin i les entitats sobrevisquessin. Únicament les entitats saben les hores invertides i el desgast emocional que ha provocat la gestió indirecta.
Tinguem clar que qui va creure que amb la gestió indirecta de les instal·lacions s’ajudava a les entitats es va equivocar. Les entitats en general no han explotat en benefici propi les instal·lacions, no són empreses privades, i sovint l’Ajuntament en el seu conjunt les a tractat com a tal quan no eren uns "contractistes" més.
Camp Municipal de Sant Ildefons
El model de gestió indirecta ha suposat moltes incomoditats a les entitats esportives que utilitzen aquestes instal·lacions i creiem que també un sobrecost per a aquest Ajuntament. Per això, tot i estar-hi a favor, cal tenir clar que passar a gestió directa no és garantia d’un bon servei. Tampoc la gestió indirecta ha de ser necessariament dolenta. ICV-EUiA sempre hem apostat pel model de gestió directa de les instal·lacions esportives municipals, ara bé, no podem obviar que qui canalitza l’activitat esportiva de la ciutat són les entitats no l’Ajuntament. Qui té el termòmetre de la realitat esportiva de Cornellà són les entitats, els ulls esportius de la ciutat són elles. Segurament en la Cogestió està la solució.
Les instal·lacions Esportives municipals han estat construïdes i estan essent mantingudes amb diners públics, i per tant han de respondre a objectius públics que amb la gestió indirecta no es garanteix que es puguin aconseguir. No pots garantir que les activitats que es fan en una instal·lació municipal són d’interés públic si tu mateix has delegat l’explotació de la instal·lació en una entitat esportiva privada.
Per altra banda, aquest objectius esportius de ciutat que caldria que prevalguessin en la utilització de les instal·lacions no estan prou definits, ni actualitzats, ni consensuats. És bàsic que les decisions es prenguin dins d’un projecte estratègic amb sentit de ciutat, amb consens i participació de les entitats i amb previsió. En aquesta línia creiem que Cornellà necessita un Pacte Local per l’Esport per poder construir un Projecte Esportiu de ciutat. L’atomització i diversitat de les entitats esportives, i probablement la feblesa del Departament d’Esports municipal, obliguen a fer un esforç per treballar de manera més consensuada i cohesionada per millorar l’esport de la nostra ciutat. El Departament d’Esports és feble, ho diem convençuts/des. Hi ha bons professionals, però és insuficient per organitzar un bon Servei Públic d’Esports que garanteixi l’accés de tothom a l’esport, que fomenti i no ofegui l’associacionisme esportiu, i que sigui capaç de generar promoció social i de ciutat a través de l’Esport. No és un tema nou, hi hem insistit sovint i hi estem compromesos/ses.

Camp Municipal de Fontsanta
Fa uns mesos ICV-EUiA vàrem donar suport en solitari a una gran modificació de crèdit plantejada pel govern que, entre d’altres coses, havia de permetre invertir en les instal·lacions esportives municipals, per millorar les deficiències que les entitats que fan us de les instal·lacions havien detectat. Ens vàrem reunir amb diverses entitat esportives que usen instal·lacions municipals i ens van ratificar quines eren les urgències sobre les que calia actuar.
Finalment ens preocupa que aquest tema s’hagi aprovat a aquestes alçades d’any i de curs, amb les planificacions de temporades ja quasi fetes i amb un departament d’esports a pocs dies d’agafar vacances. En relació amb això volem advertir que no ens agraden massa les bases aprovades el 18 de juliol per la cessió d’espais per la temporada vinent. Només s’entenen per les alçades de temporada en les que estem i per la urgència de tothom per poder tancar calendaris pel 2016/2017. Queden pendents de consensuar temes com per exemple aclarir les quotes de cada jugador/a, els preus públics, les franges d’entrenament per edat i categoria, les inversions per garantir la practica esportiva, la gestió de les instal·lacions els dies de partit i els caps de setmana, els patrocinis i la publicitat estàtica a les instal·lacions, els bars i la seva explotació. Queda molta feina per fer en matèria esportiva i ens comprometem a intentar ajudar perquè la proposta esportiva de Cornellà garanteixi tant els interessos públics i el bé comú, com el suport i l'acompanyament a totes les entitats esportives de Cornellà. Creiem que es poden compartir objectius i que la Ciutat ho agrairà?

Per altra banda, us recomano que mireu el vídeo del Ple Municipal on es debat el canvi de gestió. Val la pena escoltar i sobretot veure que vota cadascú (minuts 9 a 59).

4 jul. 2016

Una Cornellà més laica i educadora

Després de les Eleccions Generals, de l’agraïment pel suport a EN COMÚ PODEM de quasi 14.000 persones a Cornellà, i de la frustració per la recuperació electoral de la dreta corrupta del PP, el debat municipal va tornar a Cornellà. Del darrer Ple Municipal voldríem destacar dues mocions, una d’ERC i l’altra d’ICV-EUiA, que recullen reivindicacions “històriques” del nostre Grup Municipal.
La moció d’ERC és una proposta que el nostre grup vàrem fer fa 8 anys i aposta per la creació d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) com a reacció al tancament unilateral de l’aula de P3 que finalment ha sofert l’Escola l’Areny aquest curs.
Però aquesta proposta no té sentit sense la lleialtat de la Generalitat. El Departament d’Ensenyament ha d’acceptar que l’Ajuntament ha de poder participar de la planificació educativa, de la zonificació i del repartiment de l’alumnat amb necessitats educatives. Mentre no tinguem més competències municipals la Generalitat ha de comprometre’s. Per això, vàrem presentar una esmena, que va ser incorporada com les del grup socialista, per sol·licitar al Departament d’Ensenyament l’estudi d’una nova proposta de zonificació escolar que promogui la creació de zones escolars més petites així com la regulació d’una reducció de ràtios a les aules per tal de garantir el manteniment de l’oferta educativa de Cornellà els propers cursos. El dret a rebre una educació pública de qualitat de tota la infància de tots els barris de Cornellà ha de prevaldre davant d’aquesta “sacrosanta” llibertat d’elecció de centre que només està generant competència entre les escoles.
Per altra banda, la moció d’ICV-EUiA-EP volia garantir la laïcitat de l’Ajuntament i es va aprovar amb esmenes del grup d’ERC. La moció inicial proposava: “No incloure en el programa d’actes institucionals convocats i organitzats per l’ajuntament cap litúrgia de caràcter religiós, respectant alhora les tra­dicions populars en les seves diferents manifestacions. Els actes públics de l’Ajuntament han de ser exclusivament civils i sense connotacions religioses”, “Donar a tots els representants de la societat civil el mateix tractament protocol·lari”, “Garantir que no es produeixin discriminacions o privilegis en aspectes econòmics, fiscals o simbòlics per a qualsevol tipus d’entitat de caràcter privat assegurant el principi democràtic d’igualtat de drets i la separació dels àmbits públic i privat”, “Vetllar per la retirada de tots els edificis públics els símbols religiosos, llevat d’aquells que es puguin con­siderar patrimoni històric o artístic”, “Vetllar per l’efectivitat de la llibertat de culte i del dret a l’enterrament segons les pròpies creences religioses i no religioses, establint els acords que siguin necessaris amb la Generalitat així com dialogant amb les con­fessions religioses i les organitzacions civils que correspongui,  existents a Catalunya”, i “Impulsar la revisió del calendari festiu de la ciutat per no vincular-ho a cap festivitat religiosa i sí a la cultura popular de Cornellà”.

Després d’un llarg debat sobre la necessitat de reformular la Festa Major per deixar d’emmarcar-la en la festa del Corpus Christi, el darrer punt no es va aprovar i s’incorporà la creació d’un Consell Municipal de Diàleg amb els centres religiosos de Cornellà gràcies a una esmena d’ERC. La moció (amb la supressió de la revisió del calendari festiu) va ser aprovada amb els vots a favor de PSC, CEC-CPC, ERC-AM i ICV-EUiA-EP. Cornellà és aquest mes una mica més laica i també una mica més educadora.

Can Bagaria vs Procornellà

Com cada mes, en el passat Ple Municipal es van debatre i aprovar diverses qüestions que afecten en major o menor mesura a la ciutadania de Cornellà. Som conscient que sovint es generen debats inintel·ligibles tant per qui segueix el debat del Ple en directe o el mira des de casa com per qui revisi les actes de les sesions. Segurament tampoc ajuda a que la ciutadania conegui el que es debat i s’aprova als plens aquest nou costum que tenim els grups municipals de reconstruir els debats i les votacions a la conveniència de cadascú per així poder fer infografies o piulades “impactants” per les xarxes.
Un dels debats més importants que es va produir dijous passat (30 de juny), va girar entorn el refinançament del deute de l’empresa PROCORNELLÀ i la conseqüent venda de l’antic edifici de l’Institut Gaudí de la Construcció i la inversió al recinte Can Bagaria. El nostre grup creu que cal garantir que la empresa ni s’enfonsa ofegada pels deutes ni malvèn el seu patrimoni, perquè és de tots i totes.
En aquesta línia creiem que és raonable que es refinanci el deute de PORCORNELLÀ en unes condicions més avantatjoses per Cornellà estalviant 700.000€ en interessos als pressupostos municipals. També és raonable que s’intenti que una nau industrial amb oficines, ubicada al Polígon entre Almeda i Hospitalet, que va arribar de rebot a l’Ajuntament quan va tancar l’Institut Gaudí de la Construcció, no generi més despeses innecessàries i pugui servir per ubicar nova activitat econòmica a Cornellà. I també és més que raonable per nosaltres, estratègic, destinar part d’aquests recursos alliberats per fer invertir en un complex com el de Can Bagaria, recinte amb edificis singular com pocs a la ciutat i molt millor ubicat que l’Institut Gaudí, per fer un equipament de dinamització social i cultural de primer ordre com es reivindica des de fa anys des de sectors socials i culturals de Cornellà. (http://dibagaries.blogspot.com.es/ )
Si a refinançar el deute de l’empresa, si a vendre l’antic edifici de l’Institut Gaudí i si a fer un potent Espai Cívic i Cultural a Can Bagaria.
Can Bagaria és una aposta incipient i pendent de definir col·lectivament encara, però ha de ser l’aposta estratègica i de futur per les polítiques socials, educatives i culturals de Cornellà. Val la pena que el projecte de Can Bagaria no s’ensorri per manca de finançament o per picabaralles entre els grups polítics o determinats col·lectius socials. Tampoc seria just que caigués arrossegada per la gestió de PROCORNELLÀ, i per això vàrem apostar perquè el seu projecte pengés de l’Ajuntament i no de l’empresa.

Cal recordar que hem estat molt crítics amb la gestió de l’empresa PROCORNELLÀ, en especial per algunes operacions urbanístiques quan era EMDUCSA, i que vàrem ser els primers en demanar el relleu dels seus directius. De fet, ens felicitem d’haver facilitat la destitució per part del govern municipal del seu gerent de planificació urbana, cosa que ens van criticar la resta de grups de l’oposició, per cert.
També hauria de ser coneguda la nostra posició de denúncia sobre com havia estat l’empresa municipal PROCORNELLÀ l’instrument municipal on situar la majoria de les inversions municipals i per tant, entre d’altres coses, permetre que l’Ajuntament aparegués, any rera any, com un dels Ajuntaments menys endeutats de Catalunya.
Ara bé, ens agradi més o menys l’aposta del govern socialista per treballar mitjançant l’empresa municipal PROCORNELLÀ, aquesta ha suposat que l’empresa hagi estat la propietària de terrenys estratègics per Cornellà a Almeda, Gavarra, la Carretera d’Esplugues, o la ribera del riu, d’equipaments com l’Auditori o la Fira, o de peces del patrimoni com Can Bagaria o Can Maragall. Tampoc cal oblidar que també és propietària de més d’un centenar de pisos inicialment destinats a la compra privada i ara de lloguer i de més de 200 aparcaments.
PROCORNELÀ encara té molt pes patrimonial a Cornellà. Per això, avui seria absurda i molt poc defensora del bé comú la posició favorable a la venta de l’empresa municipal i dels seus actius que uns i altres semblen defensar des de l’oposició, o l’aposta per seguir fent de PROCORNELLÀ el “portavions” municipal com sembla encara defensa el govern.
Necessitem temps i consens per debatre i acordar quina proposta d'equipaments públics necessita Cornellà i també cal temps resituar l’empresa en el paper que ha de fer realment. De com resolguem aquest debat, de com garantim la viabilitat de PROCORNELLA mentre tingui tant patrimoni públic, depèn el futur de la ciutat i l'Ajuntament.

Per saber més de Can Bagaria:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=151
http://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/15024
http://olvidadoeneltiempo.blogspot.com.es/2015/04/la-casa-del-director-en-can-bagaria.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Cornell%C3%A0_de_Llobregat
https://chimevapor.wordpress.com/2009/10/12/la-fabrica-de-tejidos-can-bagaria-cornella-de-llobregat/



5 juny 2016

Per què la Cultura és clau per Cornellà?

El Ple de Maig de Cornellà va debatre la proposta d’elaborar un Pla Estratègic de Cultura a Cornellà. En la meva intervenció vaig recordar que aquesta proposta, més enllà del que uns i atres diguin a les xarxes, té el seu origen en una moció que el Partit Popular de Cornellà va posar damunt la taula en el Ple del mes d’Abril. És just reconèixer-ho i també ho és recordar que a aquesta moció del PP ICV-EUiA va ser l’únic grup d el aoposició que hi va fer esmenes, moltes esmenes, i que es va retirar amb el compromís de fer un acord plenari de consens.
En la mateixa intervenció de maig també vaig recordar que tant en els tres darrers programes electorals, com en les intervencions dels representants d’ICV-EUiA en els Plenaris Municipals i els Consells de Cultura de la ciutat sempre hem eivindicat la necessitat de fer de l’accés a la cultura un element vertebrador de la ciutat, un eix estratègic de treball de Cornellà, millorant alhora la vinculació entre Educació i Cultura. Cal planificar els serveis i programes culturals i educatius, dins d’un marc de consens polític i social, i aquesta planificació ha de servir per detectar les necessitats cultural de la ciutat i també per plasmar els seus objectius de ciutat a mig i llarg termini.
Des del grup de l’Esquerra Plural creiem que l’elaboració del Pla no ha de recaure exclusivament en mans dels tècnics del departament de cultura ni només ha de ser un procés participatiu amb les entitats i “persones de la cultura de Cornellà”. Creiem que cal recolzament extern que aporti una altra visió en l’anàlisi de les mancances i les oportunitats. Cornellà no està aïllada del món!.
Per altra banda, ICV-EUiA no volem un procés amb els objectius i accions prefixats i que alhora ni creiem que s’hagi de centrar el Pla Estratègic de Cultura en donar suport a una indefinida “Indústria Cultural” com defensava el PP, ni tampoc que s’hagi d’eliminar tota referència a que l’activitat cultural també pot  generar activitat econòmica i ocupació com defensava CEC-CPC. Estem d’acord en que la cultura s’ha d’entendre com a eina de cohesió social i emancipació però entenem també que l’activitat cultural pot generar també oportunitats laborals i una certa dinamització econòmica que no s’ha de menystenir, la producció cultural ha de ser un factor d’innovació i de desenvolupament de la indústria i l’estructura econòmica, i pot ser element distintiu i de marca de la nostra ciutat. Per exemple; tenim eines per aprofitar com el Citilab, els Festivals de Pallassos i Flamenc, o el Concurs de Còmic i espai per desenvolupar com Can Bagaria.
La nostra proposta és que la ciutat ha de consolidar una oferta cultural estable, plural i de qualitat, on es prioritzi la formació de la ciutadania, impulsant les seves capacitats de creació i innovació, a partir d’una nova planificació de les infraestructures, equipaments, programes i serveis culturals que Cornellà necessita i mereix. Això pensem i això defensarem a l'Ajuntament i on ens deixin fer-ho.


17 maig 2016

Assistencialisme versus Empoderament. Per un canvi urgent dels serveis socials municipals.

Després de l'estrena del Govern de Catalunya en el debat sobre la pobresa realitzat al Parlament ara fa uns mesos, i després de quasi un any de funcionament dels governs municipals, cal analitzar el grau d'aplicació de les mesures de “Rescat Social” que van “prometre” moltes de les candidatures d'esquerres, de progrés i de “canvi”.  
De manera global cal extreure una primera conclusió clara; És urgent construir un nou model de Serveis Socials Municipals. Aquest nou model va més enllà de millorar el finançament dels serveis socials municipals, de tenir més diners per "pagar ajudes per qui ho necessiti", i també de modificar els Contractes Programa i d'actualitzar tant la Cartera com el Mapa de Serveis Socials. Però segurament caldria començar per això darrer.
En omplim la boca, i el papers, dient que els Ajuntaments són la institució més propera a la ciutadania i en conseqüència la primera porta on les persones acudim en la recerca d'ajuda quan tenim un problema o una necessitat. Per tant, és lògic acceptar que els ajuntaments estan essent, millor que cap altre administració, el termòmetre de la situació social de Catalunya. El context de crisi ha comportat una major pressió social a nivell local, on els ajuntaments i els seus equips professionals, són qui concentren i identifiquen la majoria de les situacions de vulnerabilitat i d'exclusió de la ciutadania, qui més lluita per evitar que la pobresa esdevingui estructural a Catalunya.
El Sistema Català de Serveis Socials, quan tot just estava immers en el seu procés de construcció i consolidació, quan s'estava estructurant a partir de la identificació de nous drets subjectius i de la creació de marcs legals referents que els concretaven, s'ha vist absolutament sobrepassat per l'augment desaforat de la demanda social provocada pel context de crisi econòmica.
Posem exemples. Amb l'entrada en vigor de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials, que completava de manera “catalana” la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el llavors Departament de Benestar Social i Família va refundar els Contractes  Programa.  Com, deia i diu la Generalitat, els Contractes Programa establien un nou marc de coordinació, cooperació i col·laboració amb els ens locals per permetre una prestació i gestió dels serveis socials que respongués a criteris de coresponsabilitat, transparència, equitat territorial i optimització dels serveis adreçats a les persones amb necessitats socials i que a més, es mantingués en un escenari pluriennal per tal de permetre més estabilitat financera als ens locals. 
En teoria doncs, el contracte programa permetria impulsar una relació de proximitat entre la prestació del servei social i la ciutadania, situant l'ens local al centre de la prestació efectiva dels serveis al seu territori, permetent així "l'empoderament" de la persona per poder reorientar la seva situació i ser autònoma, però no ha estat així.
Alhora, i com a conseqüència de la nova llei 24/2015 i del desenvolupament (amb independència del que s'hagi suspès al Constitucional) i de l'aplicació de la llei 14/2010 de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència, les càrregues de treball i la complicació de les tramitacions corresponents s'han incrementat de forma significativa, i demostrant que les funcions, les prestacions socials, i les ràtios professionals previstes l'any 2007 probablement han quedat obsoletes.
Malauradament, tant en el mandat municipal passat com en els mesos que portem del mandat actual, el món local veu i pateix la crisi, els efectes de les retallades en polítiques socials i la no aplicació de Lleis com la citada de Serveis Socials de Catalunya o la  Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). En definitiva, tot i l’aportació extraordinària d’entitats locals com les Diputacions o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’increment de les problemàtiques socials ha exigit un sobreesforç als Ajuntaments que no ha estat degudament acompanyat pel suport financer de la Generalitat o del Govern de l’Estat.
Les situacions i problemàtiques que gestionen les professionals (la majoria són dones) dels serveis socials municipals estan marcades tant per l’infrafinançament històric dels municipis i la insuficiència de recursos com per l’increment de casos, la urgència i la emergència social i en conseqüència tenen una alta càrrega emocional i de patiment per part de les persones ateses.
Aquesta realitat dificulta el desenvolupament d’un treball social i comunitari coordinat i transversal que com diu la Llei 12/2007, vagi més enllà de l’assistencialisme i permeti el desenvolupament i l’autonomia personal de les ciutadania usuària dels serveis socials municipals. Alhora aquestes dificultats de treball poden provocar un desgast psicosocial seriós tant per als professionals com per les persones usuàries.
La retallada de les ajudes a la dependència potser ha estat l’episodi que més ha posat en escac als serveis socials municipals, però no ha estat l’única. L’impagament del 2014 i la posterior retirada completa del finançament de serveis com les escoles bressol en els passats pressupostos o les reduccions d’horaris i serveis dels centres d’atenció primària són alguns exemples de com l’austeritat ha provocat noves situacions d’exclusió social i han agreujat les preexistents.
A més l’infrafinançament històric dels municipis es va veure agreujat arran de la modificació de l'article 135 de la Constitució Espanyola que limita la capacitat d’endeutament dels municipis encara que sigui per resoldre situacions d’emergència social.
Aquest 2016 s’ha de firmar el tercer contracte programa des de la seva entrada en vigor en virtut de la Llei 12/2007. Tenim doncs l'oportunitat d'utilitzar aquesta eina com un element més en la lluita contra la pobresa i la precarietat. De moment tenim un acord marc que apunten certs increments com ara l'increment de professionals dels Equips Bàsics d’Atenció Primària (EBASP) fins a arribar a la ràtio de professional/habitants que estableix la llei, que era una quantitat basada en una situació social concreta i que cal revisar. Ara, al 2016, suposo que tothom té clar que les situacions de pobresa i vulnerabilitat s'han disparat i que no té cap sentit demanar professionals de serveis socials en funció només del nombre d'habitants d'un municipi i si de les necessitats socials d'aquest municipi.
Per tant, cal també la renovació de la Cartera de serveis socials per donar resposta a noves necessitats socials i que aquesta garanteixi la suficiència econòmica dels contractes programa per donar resposta a les necessitats dels serveis ja inclosos i a incloure l’increment de serveis d’acord amb els criteris de població, vulnerabilitat i serveis especialitzats. Alhora, cal preveure la dotació econòmica suficient per a complir immediatament les ràtios de professionals d’acord amb la llei de serveis socials, especialment en el cas dels Equips Bàsics d’Atenció Primària d’aquells ajuntaments i ens supramunicipals que encara no les hagin assolit, i adequar aquesta a una nou Mapa de Serveis Socials i a les necessitats de recursos professionals d’altres legislacions posteriors.
És necessari que aquestes bones paraules es converteixin en fets, i per això estem proposant mocions en aquesta línia en tots els municipis. Cal que Parlament, Diputació i Ajuntaments ens impliquem en revisar el model de manera consensuada amb les professionals d'atenció social primària (Col.legis professional,...). I és necessari un compromís per aplicar el model que es dissenyi. Els nostres veïns i veïnes han de poder trobar en els serveis socials dels ajuntaments un espai d'acollida i d'acompanyament, on empoderar-se i trobar els recursos necessaris per sortir de les situacions de pobresa i necessitat i ser més autonoms/es i també més feliços.

Enllaços:
DIXIT: documentació Serveis Socials: http://dixit.gencat.cat/ca/03ambits_tematics/11serveis_socials/
Llei Suport Autonomia (Dependència): http://w110.bcn.cat/portal/site/LleiDeLaDependencia/
Llei Serveis Socials:

20 abr. 2016

Nou ROM, Nou PAM. Més Governança. Què dèiem el 2010 i què diem el 2016?

En el darrer Consell de Ciutat l'equip de Govern explicava que es posava en marxa tant l'elaboració del nou Reglament Orgànic Municipal(ROM); gràcies a una moció d'ERC, com del Pla d'Actuació del Mandat (PAM). Ambdós temes són elements estratègics tant per definir quina Cornellà volem com per definir com hi volem participar.
En aquest sentit, vull recordar que ara fa 6 anys, quan el Ple Municipal aprovava l'Acord de Governança vaig escriure un article reflexionant sobre les coses que caldria millorar sobre la participació en el govern de la ciutat per part dels seus veïns i veïnes. 6 anys després quasi el 100% del que dèiem continua essent vigent. De fet, quan parlem de refer i actualitzar l'Acord de Governança, de millorar la participació, la transparència o de refer el ROM, el nostre punt de partida és el que no es va fer fa 6 anys. Què dèiem el 2010?

"El dijous 29 d’abril de 2010 el Ple Municipal aprovarà un document “Propostes per ampliar el seguiment i control de la governança municipal”. Com sabeu ICV portem tot el mandat posant sobre la taula els dèficits en matèria de transparència i governança que té l’Ajuntament de Cornellà. Amb precs, preguntes, i mocions ICV hem demanat a l’equip de govern que es millorin tant els canals d’informació municipal i la informació mateixa, com el sistema de participació ciutadana en determinats espais de la vida municipal. Hem apostat... per Plens més oberts i per webs més transparents. I no ho hem dit només nosaltres. Organismes com Transparència Internacional situen Cornellà a la cua dels ajuntaments catalans en transparència el 2008 i 2009, i per nosaltres això és preocupant.


1. ...Quan parlem de governança, estem parlant d’una nova manera de governar, que requereix un conjunt de característiques que no es donen a Cornellà. En concret veiem únicament es parla d’un nou esforç UNIDIRECCIONAL (del govern municipal cap a la ciutadania) per donar a conèixer o facilitar amb nous i vells canals de comunicació, informació la gestió municipal de caràcter rellevant. La governança fa referència a alguna cosa més; si més no, fa referència com a mínim a una certa corresponsabilització entre Administració i Ciutadania....

2. Per altra banda, i ja que estem intentant obrir a la ciutadania la gestió municipal, donem a la ciutadania les eines que necessita per tal de poder avaluar els resultats d’aquesta gestió, i per tant cal tenir previst oferir el coneixement del PLA DE MANDAT, i dels diferents Plans sectorials que desenvolupi l'Ajuntament. Per exemple; el Rendiment de comptes sobre l’Acord Social, a qui i en quin marc es pensa fer?

3. Pel que fa a la publicitat dels acords municipals, les adjudicacions de contractes i similars, i les subvencions,... és important que es pugui saber quines ajudes i subvencions es donen a persones i entitats i perquè. Exemple: Es podrà veure un resum dels projectes d'activitat de les entitats que subvenciona l'Ajuntament? Hi haurà publicats els criteris i els processos d'adjudicació de les ajudes socials (adults, gent gran, infància) com nosaltres hem demanat i la Diputació ha recomanat?

4. Pel que fa a l’Administració electrònica:...creiem que cal fer un pas més i millorar i oferir via electrònica alguns tràmits municipals que actualment no funcionen. Estem parlant d’una ciutat de més de 88000 habitants en què alguns dels tràmits que es fan a la OAC podrien estar gestionats perfectament per Internet, amb l’alliberament de cues que això suposaria per a molts ciutadans. (La web de l’ajuntament hi ofereix alguns però funcionen molt malament, i hi ho dic per experiència).

5. Amb aquest esperit d’obertura, ja sabeu que per nosaltres és important que donem un pas més enllà i obrim la possibilitat regulada de participació de la ciutadania als plens Municipals.

6. Saludem positivament la inclusió de la creació d’un Consell de Ciutat. Figura que ja em proposat en altres ocasions i que caldria concretar. Congelarem uns mesos una moció que pensàvem presentar aquest mes sobre el tema a l’espera de com s’inicia el treball d’aquest Consell de ciutat.

7. Pel que fa la publicació de la GUIA DE RECURSOS MUNICIPALS, proposem que sigui una guia complerta en què apareguin tant els recursos que ofereix l’Ajuntament i el seus organismes com els recursos que ofereixen Entitats i Associacions de la ciutat. En moltes ocasions, per tots és ben sabut, el teixit associatiu complementa i ofereix recursos molt importants que l’Administració no proveeix.

8. I per últim, creiem que seria interessant, i donat que la web acollirà noves seccions, obrir un espai de debat ciutadà envers determinats aspectes de la ciutat via web. És un espai on especialment es pot promoure l’apropament de la gent jove a aspectes clau de la ciutat.
..."

Això dèiem el 2010, des de llavors han passat moltes coses, com la implementació de moltes mesures de Transparència i Govern Obert, la creació del Consell de Ciutat, la retransmissió del Ple, i hi ha un acord com deia per refer el ROM, per fer Pressupostos Participatius, i per crear el Reglament de Prestacions Social de Cornellà, i fer el PAM. Però tot això s'haurà de concretar, i alhora queda pendent un pas definitiu: que el govern de la ciutat es faci de manera col·laborativa entre els i les electes i la ciutadania. Cal avançar per una governança real i superar la unidireccionalitat. Aquest és un dels nostres objectius claus per aquest 2016.

Algunes coses que ja han passat

9 abr. 2016

ICV Baix Llobregat volem Subjecte Polític per Guanyar i Transformar

Adjunto Intervenció Assembles Nacional ICV, 9 d’abril de 2016

Com ICV Baix Llobregat volem fer un agraïments per la feina feta al conjunt de la direcció nacional sortint i als nostres 2 coordinadors.
Hem de començar recordant que fem una Assemblea Extraordinària. Per què? Per què l’avancem  quasi un any? El Context social i polític segurament ho requereix. Els canvis polítics que s’han produït des de l’assemblea de Viladecans i les demandes socials que els han impulsat justifiquen que fem aquesta assemblea. La situació de precarietat vital, no només laboral, que viu bona part de la societat catalana, i l’escenari de degradació de la vida política i de replegament, per no dir desmantellament, dels Serveis Públics justifiquen que una força com ICV fem aquesta assemblea. No podem perdre el pols de la societat. Volem creure que mai ho hem fet, i ara tampoc.
El volàtil escenari polític català i també el del conjunt de l’Estat, les apostes electorals que hem fet com ICV, i els resultats que aquestes estan donant, també justifiquen un avançament d’aquesta assemblea. Cal parlar de com ens ha anat i com ens va en les confluències. Com ens ha afectat això organitzativament. Serveixi d’entrada que nosaltres sentim com a propis els  379 regidors i regidores que la nostra coalició d’Entesa té arreu de Catalunya; inclosos també els 11 de Barcelona i els 6 de Terrassa. I els 11 diputats i diputades de Catalunya si que es pot i els 12 d’Encomú Podem i els 5 senadors i senadores. Tots  i totes ens representen.
Ara, no negaré que algunes de les decisions que s’han pres en el marc de les confluències o de les coalicions ens han perjudicat com organització comarcal.  Però no en fem responsable als processos de confluències, ni als nous actors polítics. La responsabilitat és nostra. És d’ICV i de la seva direcció. De la direcció nacional i també, en part, de la comarcal.
Perquè si alguna cosa hem trobat a faltar en les confluències municipals, autonòmiques i generals, i en la seva dinàmica dels darrers 18 mesos, és l’encara escassa voluntat de coneixement i també de reconeixement d’una organització com la nostra. Quan es coneix bé a ICV, també a ICV del baix, és difícil no estimar-la.
https://www.youtube.com/watch?v=mIV2FuxE8wo&nohtml5=False

Som una gent que representa com ningú la cultura política de l’esquerra transformadora a Catalunya. Tenim història si, i n’estem orgulloses i orgullosos, perquè ens permet dotar de relat, de rigor i de coherència tant a la feina que fem com a les propostes innovadores que seguim fent. Representem el municipalisme de pedra picada construït en la militància a peu de carrer, de cada barri, poble o ciutat de la nostra comarca. Som d’esquerres i sempre hem participat en totes les lluites per la defensa dels nostres drets allà on ha calgut; des de les associacions de mares i pares de les nostres escoles, les assemblees d’aturats/des, els moviments veïnals, els moviments feministes, les entitats ecologistes o els comitès de les empreses de la nostra comarca. Som gent amb una ideologia d’esquerres ferma i clara.  En un moment de descrèdit de la política, nosaltres reivindiquem la feina i l’exemplaritat dels càrrecs electes, del nostres alcaldes i alcaldesses. Ens revoltem quan els acusen i persegueixen injustament. També defensem la tasca dels i les sindicalistes d’esquerres, perquè tots es deixen la pell defensant els drets de la gent treballadora.
Els nostre barris, la nostra gent poc li han d’agrair als governs de dretes de Pujol, de Mas, d’Aznar, o de Rajoy. Li devem molt més als Ajuntaments d’esquerres i als sindicats de classe.
Ser d’esquerres avui és defensar el municipalisme pròxim i rigorós i el sindicalisme de classe que tants beneficis han portat a la nostra societat.
Per això, també reivindiquem el Catalanisme popular, el catalanisme inclusiu i integrador, el que reclama drets socials i nacionals i un referèndum per exercir el dret a decidir i haguéssim volgut un 9N amb més garanties democràtiques per debatre i decidir votant. El Baix Llobregat també vol decidir el futur polític de Catalunya.
I reivindiquem la política de baix a dalt. Una cultura organitzativa. Fa uns dies escoltava una persona d’una organització aliena al Baix Llobregat que deia que una única mala decisió o una mala acció, un error, d’un responsable polític nacional podia acabar amb setmanes i mesos de treball d’una organització local. Hi estem 100% d’acord.  És important que la pressa de decisions sigui el màxim de democràtica i el màxim de consenuada i alhora que la rendició de comptes continuï sent un hàbit quotidià i interioritzat en la nostra manera de fer política interna i externament.
Volem posar en valor el paper de la militància, de la proximitat, d’aquells i aquelles que en el seu temps lliure decideixen participar en un projecte col·lectiu de transformació com avui és ICV.  Volem reconèixer el paper de les dones i els homes que defensen cada dia els valors i les idees de l’esquerra transformadora, els valors i les idees d’ICV. No ho han tingut fàcil, han hagut d’explicar als seus veïns tant la nostra posició nacional com les nostres aliances electorals. Però avui militar a ICV és útil per transformar la societat com mai. Participar a ICV et permet participar en una proposta que suma per guanyar i això és i ha de ser prou motivador.
ICV Baix Llobregat volem seguir essent una peça clau en la construcció d’un subjecte polític guanyador a Catalunya. Volem seguir guanyant. Ens ha agradat guanyar algunes noves alcaldies com Pallejà i Castelldefels. També Montcada i Barcelona. I ens ha agradat molt guanyar a tots els municipis de la comarca amb EN Comú Podem, després de la feinada de reconstrucció política local que va suposar Catalunya si que es pot.Però el subjecte polític està en construcció. S’ha de construir amb noms però també amb propostes. La gent el demana, o almenys l’espera. Nietsche deia que no es pot buscar la veritat ni entre els que construeixen temples ni entres els que reparteixen càtedres.
Per això volem destacar que les raons per fer el subjecte polític no les trobem en les facultats de ciències polítiques de torn, ni en les enquestes, ni en les tertúlies, ni en les xarxes socials. Les nostres raons estan al carrer, en les cares dels nostres veïns i veïnes, en la societat.
En aquests 3 anys ICV hem comès errors, però la cultura política d’Iniciativa està socialment més present que mai, cosa que demostra que hem tingut molts encerts. El Baix Llobregat volem posar la nostra experiència al servei d’aquesta construcció d’un subjecte polític, amb humilitat i responsabilitat. Amb respecte per tothom, de manera col.laborativa, però també de manera democràtica. Volem passar de lo tàctic a lo estratègic. Volem enfortir els nous lideratge alhora que reforcem la construcció de projectes col·lectius radicalment democràtics. Ha de ser possible. ICV del baix ens hi volem implicar. La defensa dels drets socials i nacionals, les necessitat socials i les demandes ciutadanes justifiquen un exercici de generositat per la nostra part.
Volem SUMAR, volem CONSTRUIR, però sobretot volem GUANYAR, per GOVERNAR I per  TRANSFORMAR.
Visca el Baix Llobregat, Visca Iniciativa