La crisi també té rostre de Dona treballadora

Amb motiu del proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i vist que el Consell de la Dona de Cornellà no ho feia, ICV vam presentar al Ple de l’Ajuntament de Cornellà una Moció titulada "La crisi té rostre de dona".
La crisi econòmica ha estat produïda per la recerca de beneficis ràpids, pel trencament de qualsevol relació entre l’economia financera i l’economia real; amb un model de producció i distribució globalitzat, sense regles, sense drets, sense contrapoders socials i polítics i sense cap responsabilitat social.
Una crisi que a Cornellà, i al Baix Llobregat, té connotacions pròpies per les febleses del mercat laboral vinculat a una estructura productiva cada cop més feble i dependent, i pel creixement econòmic dels darrers anys centrat en el desenvolupament immobiliari.
A Cornellà, l’increment d’atur ha tingut un rostre més masculí perquè els sectors més afectats fins el moment ocupen a més homes. No obstant això, la crisi també té rostre de dona, i probablement si s’incrementa l’impacte al sector serveis pel descens del consum, cada cop més.
Les dones continuen essent la peça clau del funcionament de l’economia reproductiva, és a dir, d’aquella que no es veu ni es paga, però que és del tot necessària pel sosteniment de la vida humana. Alhora, moltes de les dones que treballen estan en una situació més precària que els homes, i això també afectarà a les seves prestacions socials. Per això, les dones tenen menys i pitjors prestacions d’atur, en durada i en quantitat rebuda, i pitjors condicions de jubilació.
Les polítiques anticrisi no poden girar l’esquena a la realitat de la vida de la meitat de la població. Si volem assolir una modernització econòmica, basada en la sostenibilitat ecològica i humana ha arribat l’hora d’integrar en el nostre model econòmic aquests altres treballs, que creen riquesa i que són imprescindibles per a la sostenibilitat del sistema social i econòmic.
La crisi doncs no pot servir d’excusa per retallar els serveis i les prestacions socials. Entre altres coses perquè les dones són les principals beneficiàries directes o indirectes dels serveis públics, i per això una menor despesa social provoca una pressió addicional sobre les responsabilitats socials i familiars que s’atribueixen a les dones i reforça el model tradicional de família patriarcal.
Això és el que volia promoure la nostre moció. Vincular el paper de la dona a la nostra societat i les enormes repercussions que té una situació de crisi com l'actual sobre les dones.
Volem que el govern municipal augmenti la despesa en aquelles prestacions adreçades a les famílies (ajuts menjadors, activitats extraescolars, ajuda domicili persones dependents), que ajudarien alleugerir la pressió addicional que generalment pateixen les dones. I també que el govern municipal impulsi actuacions especifiques i noves per crear ocupació femenina, ja que els llocs de treball que crearà com a conseqüència del Fons Municipal (El fons Zapatero), no estaran destinats, per pertànyer al sector de la construcció, a les dones.
Finalment, no hi va haver acord amb el PSC i CiU per aprovar la moció, la única que es va presentar al Ple, però això no vol dir que no hi seguim insistint: la crisi també té rostre de Dona!