Notes amb més de 140 caràcters

Fa dues setmanes el Periódico i altres mitjans es feien ressò de la informació sobre la derivació a la concertada per part del Departament d’Ensenyament del finançament de les Escoles Bressol privades. Fins i tot RAC1 i TV3-CatRàdio es van sentir obligades a fer pública la notícia que vàrem denunciar un conjunt d’alcaldes, alcaldesses i regidors i regidores des del Parlament de Catalunya, i que demostra que no hem abandonat la lluita. Els Ajuntaments volem una xarxa pública d’Escoles Bressol i la Generalitat està legalment obligada a participar-hi.  Us faig una nota per mirar d'endreçar els fets i aclarir les declaracions que uns i altres han fet aquests dies mirant de despistar al personal. Les Escoles Bressol són competència de la Generalitat no dels Ajuntaments A la Llei d’Educació de Catalunya es reconeix les escoles bressol (o llars d’infants) com a part de l’educació Infantil i aquesta amb un objectiu molt clar : “...L’educació infantil té com a objectiu el dese...

La preocupació per la nostra alimentació i en especial per la dels nostres infants s’ha incrementat a la nostra societat.  Prova d’això és que en el darrer Ple Municipal es portés a debat una proposta de C’s per a eliminar el peix panga de la dieta escolar dels centres educatius de Cornellà. Una proposta que ICV-EUiA considerem insuficient i que vàrem ampliar amb un seguit d’esmenes per portar el debat més enllà de l’alarma social creada per l’ús del Panga. No té gaire sentit debatre de forma aïllada del Panga els seu valor nutricional i el seu impacte ecològic, és més oportú establir un debat més global sobre els productes inclosos als menús escolars. La nostra proposta és apostar pel foment de menús escolars més saludables, educatius, ecològics i de proximitat. Valorant el treball que fan les associacions de mares i pares d’alumnes, creiem que Ajuntament i Escoles podem fer moltes coses per definir encara més el que es menja als menjadors escolars. Som conscients però que ...

Una de les grans contaminacions socials que s'ha generat durant la crisi econòmica i les receptes d’austeritat que la volien superar, és que a Catalunya i a la resta de l’Estat sobren funcionaris i administracions duplicades. Uns mantras que s’havien instal.lat en la societat i que encara perduren. Uns mantras que no eren cap casualitat ni de generació espontània. Formaven part d’una estratègia definida dins d’una estructura ideològica basada en la privatització de serveis públics i reducció de la despesa social. Durant dècades van anar escampant un relat que caracteritzava l’Administració Pública com poc eficient enfront dels múltiples beneficis que podia oferir la gestió privada. Van promulgar que l’Administració Pública havia d’obrir-se a les eficients estratègies del mercat per oferir millor i de forma més barata els serveis públics i van guanyar el debat al carrer, als bars, a les cases. No es podia entrar a debatre quin tipus de serveis han de prestar les administr...

Al darrer Ple el nostre grup va promoure l’aprovació de dues mocions. Una moció per demanar que l’Ajuntament pugui convocar ocupació pública el 2017 i una altra perquè s’assessori a les persones víctimes de les hipoteques amb clàusules abusives . Ambdues mocions tenen un denominador comú. Avui l’Ajuntament de Cornellà, com la resta d’ajuntaments, ha de poder prestar els serveis que la ciutadania li demanda. Ha de poder adaptar-se a les noves necessitats de la nostra ciutat i garantir uns bons serveis municipals. I ho ha de poder fer sense que el govern central posi limitacions econòmiques absurdes i sense que els Govern de Catalunya el deixi desemparat. Uns perquè no ens deixen i els altres perquè no paguen estan ofegant al món local.  La reducció del sector públic i el creixement del mercat lliure com a remei per sortir de la crisi no ha servit. No han pujat els sous i la nova feina és molt pitjor que l’anterior. Ara, l’Administració Pública és més prima, si. Moltes de le...

El mes de desembre del 2016 va tancar amb 330.725 persones desocupades inscrites a les oficines del Servei Públic d’Ocupació a la província de Barcelona. Aquesta xifra és un 2,1% inferior (-6.992) a la de persones demandants del mes anterior, i 12,5% inferior (- 47.172) a la de demandants del mateix mes de l’any anterior. Tenim un descens mensual de l’atur registrat on destaquen les dones (-4.780), els menors de 25 anys (3.358), i el sector serveis (-3.530). Per comarques, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Maresme, i Berguedà obtenen les baixades percentuals de l’atur mensual més importants. La variació al llarg del 2016 reflexa els descens més important dels darrers anys (12,5%), essent la província on més cau l’atur en nombres absoluts el 2016, i percentualment també la primera d’entre les que tenen més de mig milió d’habitants. Aquesta és la notícia, i així us la hem explicat que diria Wyoming. Però més enllà d’aquestes dades fredes que ens dóna l’Informe que cada mes fa l...

Avui he destinat una estona a llegir “El Corn”, la revista que publica Cornellà en Comú-Crida per Cornellà. L’he llegit amb actitud positiva i amb voluntat de sentir-m’hi reflectit, ho prometo. La conclusió que en trec però és que hauré de recuperar els articles de fa uns anys quan titulava “ El Ple que no us explicarà el Cornellà Informa” i afegir “ni El Corn” .  Sort que els Plens estan gravats i hi ha retransmissió en streaming, perquè la diferència entre el que es diu que es vota i es debat i la realitat és enorme. Ja no parlo només de qüestions que són d’opinió política o fins i tot tècnica,  parlo de votacions que no es fan al Ple i que es diu que s’ha fet i a sobre es posen amb titulars. Per posar alguns exemples. Cornellà, el Ple de l’Ajuntament, no va votar fer una Renda Garantida Local. Cornellà va votar donar suport a la Renda Garantida de Ciutadania que mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular s’està debatent al Parlament. Quin sentit té demanar a la ...

Us adjunto l'article a sis mans que hem fet amb en Lluis Torrents i l'Edu Jodar En els darrers mesos una part del debat municipal ha girat entorn del futur de dos recintes singulars de la nostra ciutat; l’antic cinema Pisa i l’antiga fàbrica de Can Bagaria. El Pisa, situat a la cruïlla entre els barris de Gavarra, i Can Bagaria, al límit del Pedró i Les Planes Sant Joan Despí, són dos recintes de propietat municipal que haurien d’ajudar a cobrir les necessitats socials, educatives i culturals de Cornellà. Són peces estratègiques, equipaments amb molts metres quadrats, on cal definir que s’hi fa i que s’hi posa. Una definició que no pot fer ni el govern municipal ni el conjunt de Grups Municipals en solitari. Interior de la nau central de Can Bagaria No volem usar aquest espai per respondre ningú ni per qüestionar la ètica de determinats articles i titulars. Cadascú allà amb la seva coherència. Volem utilitzar aquestes línies per posar en valor la necessitat d’ac...