Notes amb més de 140 caràcters

En el primer article de l’any toca, com no, tancar el 2017 i plantejar els reptes polítics i de ciutat que tenim pel 2018. Del final del 2017 destacarem les eleccions del 21D i la sentència sobre el finançament de les Escoles Bressol . Sobre les eleccions del 21 de desembre cal començar denunciant que foren convocades mitjançant una aplicació excessiva de l’article 155 i condicionades per l’empresonament preventiu injust de mig Govern i dels presidents d’Òmnium i l’ANC. Fou doncs una campanya estranya i molt focalitzada en la situació nacional de Catalunya. Cal felicitar-nos pel gran nivell de participació que hi va haver i cal reconèixer la victòria de Ciutadans a Catalunya i a Cornellà. També volem agrair el suport de les 5761 persones de Cornellà que van votar Catalunya en Comú-Podem. Gràcies! Seguirem treballant per superar els blocs i sumar més i més gent a una proposta que vol més i millor autogovern en una relació fraterna amb la resta de l’Estat i la UE. Sobre les Es...

Després de l'estrena del Govern de Catalunya en el debat sobre la pobresa realitzat al Parlament ara fa uns mesos, i després de quasi un any de funcionament dels governs municipals, cal analitzar el grau d'aplicació de les mesures de “Rescat Social” que van “prometre” moltes de les candidatures d'esquerres, de progrés i de “canvi”.   De manera global cal extreure una primera conclusió clara; És urgent construir un nou model de Serveis Socials Municipals . Aquest nou model va més enllà de millorar el finançament dels serveis socials municipals, de tenir més diners per "pagar ajudes per qui ho necessiti", i també de modificar els Contractes Programa i d'actualitzar tant la Cartera com el Mapa de Serveis Socials. Però segurament caldria començar per això darrer. En omplim la boca, i el papers, dient que els Ajuntaments són la institució més propera a la ciutadania i en conseqüència la primera porta on les persones acudim en la recerca d'ajuda quan ten...

La gent de Cornellà sabem que vivim temps durs, marcats per unes desigualtats creixents entre una minoria privilegiada, que ha aprofitat la crisi per enriquir-se, i una enorme majoria que veuen com la seva vida és cada cop més precària i la seva veu més ignorada. Aquesta realitat no és casual: és el resultat de les polítiques dutes a terme pels respectius governs de Catalunya i d’Espanya –tot plegat, mentre descobríem la seva responsabilitat directa en un gran nombre de casos de corrupció–. Per acabar-ho d’adobar, l’Estat ha volgut ofegar les legítimes aspiracions democràtiques de Catalunya atacant el nostre autogovern, la nostra cultura, la nostra llengua. Però la ciutadania no ens hem quedat de braços plegats. Moltes persones s’han mobilitzat els darrers anys en defensa dels drets socials i dels drets nacionals i Cornellà n’és el millor exemple. Ens hem mobilitzat contra les retallades i pel dret a decidir, a decidir-ho tot (en manifestacions, en vagues, impulsant iniciatives leg...