Notes amb més de 140 caràcters

En sis mesos estarem triant alcaldies, o el que és més exacte, el maig de 2023 estarem votant en les eleccions municipals i triant regidores i regidors. Després ja veurem com els pactes i les sumes de vots dels municipis faciliten alcaldies i els governs supralocals (Diputacions, Consells Comarcals, AMB…) Les eleccions municipals són, per mi, les eleccions políticament més interessants . Són les eleccions on, de cop, et pots trobar a la teva veïna i al teu veí de candidata en una llista, de regidora o, fins i tot, d’alcaldessa. També són les eleccions on més diversitat de programes i de propostes electorals et pots trobar. I també són unes eleccions on fàcilment ens trobem a “alcaldables” fent propostes de polítiques socials municipals d’allò més “innovadores” sense por al ridícul o que de cop ens poden fer endarrerir als serveis socials dues dècades. Per això, per si per casualitat, tenim alguna persona lectora que preveu ser candidata a regidora, o tenim algú que coneix a algú ...

A les acaballes del 2021, la Generalitat de Catalunya concedia la Creu de Sant Jordi a Fundesplai.  Un reconeixement més que merescut tant pel paper actual que juga l'entitat en l'educació d'infants i joves, com pel fins ara poc reconegut paper que han tingut les entitats de lleure, en la construcció social i comunitària dels nostres barris i ciutats. És clau el paper que han jugat les entitats d'educació en el lleure en la història educativa del nostre país i crec que caldria que féssim un esforç col·lectiu de reconeixement i de recuperació.  Lluny queden els treballs de recollida d'experiències de pedagogia social que feu la Fundació Bofill i Servei de Cultura Popular al començament dels anys noranta. La Creu de Sant Jordi de Fundesplai o la celebració dels 50 anys d'esplais com el Mowgli de Cornellà, poden ser una bona excusa per fer aquesta recuperació.  ( https://www.elperiodico.com/es/cornella/20220816/esplai-mowgli-50-anos-educacion-cultua-popular-lucha-v...

Estem en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat pel 2022  i, com és habitual, els diferents grups polítics del parlament situen com una prioritat de negociació l'increment de les partides pressupostàries de polítiques socials. Ara, exactament que vol dir cadascú quan parla de polítiques socials? No és el mateix plantejar-se increments en polítiques educatives, sanitàries o sociocomunitàries en general,  que plantejar-se inversió en escoles públiques o en atenció primària, o proposar un increment als concerts educatius o sanitaris. En el mateix sentit, no és el mateix incrementar el contracte de programa de serveis socials amb els Ajuntaments que incrementar el finançament de les empreses privades de residències. Tot pot ser entès com a política social, però no tot és política social d'interès públic prioritari. En qualsevol cas, acabi com acabi el debat del pressupost del 2022,  en la meva humil opinió crec que el 2022 hauria de ser, amb deu anys de retard, ...

Escric aquestes línies mentre paeixo les reflexions i les experiències compartides en el 3er Congrés de l'Acció Social  (Inclusió.cat) que amb el títol   Serveis Socials i Acció Comunitària: promoció i prevenció   s'acaba de tancar a Vic. Reflexions i presentacions, totes elles interessants i que recomano, que per trajectòria personal  i per encàrrec professional em fan fer la següent pregunta: És o pot ser l'acció comunitària (o el treball social comunitari) una eina útil per la transformació dels barris més vulnerables de Catalunya? A Vic, la nova consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ja ens va anunciar algunes noves línies del seu departament  que mereixen un seguiment acurat i interessat; l'impuls de l'acció comunitària com diu el Pla Estratègic de Serveis Socials, la incorporació de les polítiques d'habitatge en les polítiques de drets socials, o la creació de l'Agència Integrada de Social i Sanitària. Coincideixen en el temps els canvis en el G...

Tot i que la prioritat avui encara és salvar vides i evitar contagis, la crisi el COVID19 ens ha demostrat a cops duríssims que ni el Sistema d’Atenció a la Dependència ni la Xarxa de Salut Primària i Comunitària funcionaven mitjanament bé a Catalunya. Quan ja fa tres mesos de l’inici dels contagis a casa nostra podem dir que l’estructura de serveis de residències, centres de dia o de serveis domiciliaris per a gent gran i persones dependents a suspès l'examen del COVID, i això potser ha suposat la mort de persones que amb un altre sistema podrien potser haver salvat la vida. La tasca de les professionals dels serveis de geriatria i de dependència està essent exemplar i admirable, però la manca de recursos i les mancances estructurals del sistema els està fent viure situacions crítiques, angoixants i injustes, impròpies d’un servei que, en teoria, era públic.. Durant els darrers 20 anys, i especialment des de l’aprovació de la Llei de Dependència (LAPAD de 2006) la G...