Can Bagaria i Cinema PISA; espais per la creativitat i la participació a Cornellà

Us adjunto l'article a sis mans que hem fet amb en Lluis Torrents i l'Edu Jodar

En els darrers mesos una part del debat municipal ha girat entorn del futur de dos recintes singulars de la nostra ciutat; l’antic cinema Pisa i l’antiga fàbrica de Can Bagaria. El Pisa, situat a la cruïlla entre els barris de Gavarra, i Can Bagaria, al límit del Pedró i Les Planes Sant Joan Despí, són dos recintes de propietat municipal que haurien d’ajudar a cobrir les necessitats socials, educatives i culturals de Cornellà. Són peces estratègiques, equipaments amb molts metres quadrats, on cal definir que s’hi fa i que s’hi posa. Una definició que no pot fer ni el govern municipal ni el conjunt de Grups Municipals en solitari.

Interior de la nau central de Can Bagaria

No volem usar aquest espai per respondre ningú ni per qüestionar la ètica de determinats articles i titulars. Cadascú allà amb la seva coherència. Volem utilitzar aquestes línies per posar en valor la necessitat d’acords de ciutat quan es tracta de qüestions estratègiques. Amb el PISA no ho vàrem aconseguir, amb Can Bagaria han començat millor les coses gràcies a una moció conjunta de CEC-CPC, ERC i ICV-EUiA que vàrem poder acordar amb el PSC.

Avui la ciutadania hem pres consciència de que podem participar de manera activa en la construcció de la ciutat, tenim consciència de que no som només usuaris sinó que podem ser actors d’aquesta reconstrucció més social del que podria ser Cornellà. Creiem que és el moment de reivindicar i de recuperar de manera col·lectiva problemàtiques que no es poden afrontar de manera individual, de recuperar el model de xarxes de suport mutu que formen i generen, inevitablement, teixit social. Sabem que la ciutat és el territori del conflicte per definició, el territori d'un munt de friccions i contradiccions, de tenir que viure amb gent que pensa tot el contrari que nosaltres. Això a nosaltres no ens espanta, ens espanta la incapacitat que pot demostrar l’administració en un determinat moment de no ser capaços de crear espais on aquest dissens pugui ser explicat, que no permeti l’empoderament del ciutadà, entès com a individu, respecte  de la seva pròpia circumstància i comunitat. Creiem que “el pluralisme consubstancial a la vida en comú és la base per a la construcció d'un espai públic no excloent” ( Xavier Antich).

Nau transversal al fons del recinte de Can Bagaria

Per això, quan tant els usos del futur del PISA com, en especial, de Can Bagaria, estan avui per definir cal comptar amb l’opinió de la ciutadania. Aquesta participació però implica al col·lectiu, no pot ser un acte individual. Té molt sentit que, tant en la definició de la utilització de Can Bagaria com del futur equipament del PISA, la ciutadania en general i les entitats i col.lectius socials de Cornellà hi puguin dir la seva, però no hem de confondre objectiu i metodologia. La repetició de fórmules per obtenir un mateix resultat només funciona a les matemàtiques, no en els processos de creació. Pretendre que la participació i la consulta donarà com a resultat sempre l’objectiu plantejat és iniciar un procés amb premisses falses. En el procés que ara engega el debat no és de qui és Can Bagaria; és de la ciutat, de la seva gent, sempre ho ha estat, ni tampoc el debat és com s’han de gestionar els espais, serveis o projectes que allà s’hi puguin ubicar i qui ho ha de fer.

En aquest moments el debat és per a què ha de servir Can Bagaria, i per decidir-ho necessitem saber en quines condicions estan les diferents naus i edificis del recinte, quines reparacions necessita i de quins espais es podrà disposar (6000 metres quadrats d’equipaments...) per construir, de manera col·lectiva, un projecte on es motivi a la ciutadania a compartir i crear, a fer cultura. Can Bagaria pot esdevenir un equipament social, educatiu o cultural de primer ordre de la ciutat. Un equipament que faciliti i promogui el desenvolupament social i cultural de la nostra ciutat, però no pot ser un equipament aïllat. Aquesta era la nostra proposta, amb la que ens vàrem presentar a les eleccions de 2015, però tenim clar que comencem un procés amb voluntat de compartir, d’aportar, de generar reflexions compartides. Reflexions compartides com van ser les reflexions de la gent de DIBAGARIES el 2011 o ho és que cal una nova Escola Municipal de Música amb un nou projecte i un nou edifici.

Interior nau transversal de Can Bagaria amb coberta de fusta

Si alguna cosa ens caracteritza és la capacitat de diàleg i d’acord. La convicció tenaç que les nostres propostes i objectius els posem sempre al servei de la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Sabem que és més fàcil assenyalar als bons i als dolents i fer grans titulars, que intentar aprofitar l’oportunitat per millorar les propostes que no són teves, amb les que no vas estar d’acord i que encara estan en procés d’execució.

Aquesta és la veritat sobre el cinema PISA, per exemple. El debat sobre què fer amb els terrenys del cinema i voltants ja va finalitzar el 2012, no ens agrada el resultat, no hi estem d’acord, però si existeix alguna oportunitat per convertir els habitatges de compra en lloguer social l’aprofitarem, i si podem aconseguir que els 1400 metres quadrats d’equipament que es construiran siguin més també. Perquè d’això és del que estem debatent ara mateix.

Simplificar debat per buscar un titular que ens convingui demostra una terrible manca de creativitat. No canviem titulars favorables per principis; la prioritat de la ciutat és ajudar les persones amb menys recursos o en situació de vulnerabilitat.

Esperem doncs que 2017 vingui carregat de creativitat per fer un bon projecte de ciutat a Can Bagaria i per a qui confon crear amb falsificar.