A la banqueta

Dissabte passat es constituïa l’organització de Catalunya en Comú a Cornellà, s’escollia un equip per coordinar la seva feina, i s’aprovava el reglament de primàries per presentar candidatura a les eleccions municipals del proper mes de maig.

Nou Grup motor de Catalunya en Comú a Cornellà @CatComuCornella

Tot i haver organitzat quatre campanyes electorals, i haver guanyat les dues eleccions al congrés de 2017 amb En Comú-Podem, han estat moltes les dificultats que “els comuns” han tingut per constituir la seva organització local. No us detallaré cap d’aquestes dificultats en aquests escrit, qui les vulgui saber sap on trobar-me i, cervesa mediant, estaré encantat de donar-li la meva versió dels fets dels darrers 5 anys.

Aquesta nota serveix per comunicar-vos que he decidit no encapçalar cap llista a les eleccions primàries que tot just avui comencen a Catalunya en Comú a Cornellà. Crec que hi ha molta energia i valors sòlids entre la gent que està encapçalant ara el projecte i crec que cal fer-los confiança.  
No hi ha cap càrrec de responsabilitat política  millor que ser regidor del teu Ajuntament, però ningú és insubstituible i tot ha de tenir un final en política. Al maig deixaré de ser regidor de Cornellà i diputat a la Diputació. Torno a la banqueta a donar ànims i ajudar a l'equip quan m'ho demanin. Dels darrers vint anys de la meva vida en setze hauré estat regidor de l’Ajuntament, en dotze Diputat a la Diputació, i en dues ocasions candidat a l’alcaldia de Cornellà. Més que suficient.

Si em deixeu voldria fer tres agariments. Agrair la confiança i l’oportunitat d’aprendre que m’ha donat la meva organització (ICV) i la coalició ENTESA (ICV+EUiA+Barcelona en Comú+EPM), i també agrair la confiança que hem rebut dels milers de persones de Cornellà que han votat les nostres candidatures els darrers anys. Primer agraïment.

Tampoc vull deixar d’agrair els treball de la gent de les entitat de la ciutat i la col·laboració que he tingut sempre de les treballadores i treballadors de l’Ajuntament i de la Diputació. Vull reconèixer la seva excel·lent feina com a servidores i servidors públics que són. Segon agraïment.

També vull agrair a la meva família (començant per la meva companya) i als meus amics el suport rebut durant tots aquests anys i la paciència i generositats demostrades. La política municipal i la conciliació familiar són incompatibles. Tercer agraïment.

Mai he tingut una dedicació exclusiva a la institució però de tots aquests anys a l’Ajuntament, havent estat al govern i a l’oposició, m’agradaria compartir algunes vivències, opinions i conclusions amb vosaltres. Avui no parlarem de projectes; ni d'habitatges, ni d'Educació, ni del Riu, ni de Can Bagaria, ni dels Plans d'Ocupació. Volia parlar de com fer política a Cornellà. Per si serveix a algú.

És relativament cert que a la majoria de la població no li interessa la política municipal, i, en especial és molt poc atraient el debat polític del Ple Municipal. No tenim premsa que segueixi l'actualitat municipal, i les poques persones que segueixen la vida política municipal ho fan condicionades per la informació que “adaptem” els Grups Municipals. No tenir debats municipals reals és un problema col·lectiu que amb els anys no sembla millorar. No és només una qüestió de transparència, ni de governança, ni d’una altra manera de fer política, però segur que una mica més de tot hagués ajudat.

M'agradaria parlar-vos de negociacions i acords. Poca gent en aquesta ciutat ha tingut més situacions de negociació dins l’Ajuntament i amb el govern municipal, i segur que no tot s'ha explicat bé. Us faig un petit resum.

L’any 1999 em va tocar participar d’una negociació de govern amb el PSC i assumir, tot i els dubtes, la cartera de Serveis Socials. Tres anys després (2002), tot i considerar que estàvem fent bona feina, vaig dimitir i renunciar a la delegació de Serveis Socials al considerar que amb un PSC amb una majoria absoluta tant amplia era molt difícil governar i desenvolupar les teves propostes. Em vaig equivocar? 

El 2007 tornava a l’Ajuntament com a regidor després d’haver deixat clar com a Coordinador d’ICV que mentre el PSC tingués majoria absoluta no tornaríem a assumir cap cartera de govern i amb l’Elisa Corral vàrem anar a l’oposició. Llavors una part de la coalició va considerar que era un error i es va quedar al govern. Ens hauríem d’haver quedat tots?

El mandat 2011-2015 i per garantir la continuïtat de l’Acord Social de Cornellà contra la crisi que tant ens havia costat vestir amb entitats socials, el PSC i ICV-EUIA varem signar un acord pressupostari molt similar al signat el 1996 entre Montilla i Prieto. 
Malauradament ni l’explicació pública d'aquell acord ni la gestió interna del mateix fou brillant i, sense mai qüestionar el seu contingut, va ser enormement utilitzat contra ICV-EUiA pels nostres rivals electorals en les eleccions municipals de 2015. Durant la campanya tots van dir que ja teníem tancat un acord de govern amb el PSC, però un cop constituït el consistori el juny de 2015 aquest acord no es va produir. Per què?

Necessitaria moltes línies per explicar-ho, però en resum, i per acabar el repàs, perquè tenim un Ajuntament i una ciutat excessivament crítica i exigent amb la negociació i els acords polítics. Critiquem més la forma que el contingut. Sovint es tendeix a aprofitar el desacord i criminalitzar l’essència de la política; la recerca d’acords per impulsar polítiques. No només no en sabem sinó que la principal actitud de molts grups enfront la negociació i l’acord és l’enrocament, l'adanisme i l’infantilisme. 
Això explica el que ha passat aquest mandat on el PSC ha perdut la majoria absoluta després de 30 anys i on “les Esquerres” de Cornellà hem decidit celebrar-ho matant-nos entre nosaltres durant quatre anys i no impulsant polítiques de transformació de la vida de la gent des del govern municipal. Un error històric.  ICV-EUiA hem condicionat com mai la política municipal aquests quatre darrers anys, però sincerament crec que “entre tots i totes” hem deixat passar l’oportunitat de transformar profundament l’Ajuntament.

Amb els anys he entès que la Política Municipal és l’essència de la Política, està pensada per resoldre els problemes dels teus veïns i veïnes, a la política municipal no s'haurien de donar aquestes situacions d’enfrontament entre govern i oposició, s'hauria d'intentar ajudar a trobar solucions i s’hauria de tendir a acords més amplis i generosos del que avui es donen. Tant de bo els futur sigui diferent.

En qualsevol cas, aquestes línies només eren pel que eren. Dir-vos que m’assec a la banqueta. Dir-vos que es pot confiar en la gent que avui dirigirà Catalunya en Comú a Cornellà, convidar-vos a participar-hi ia construir més i millor política municipal. I agrair-vos la confiança d'aquests anys i deixar quatre reflexions que poden servir, o no. 

Moltes gràcies i ens veiem per Cornellà!