Menors no acompanyats i Ajuntaments

Quin paper han de tenir els ajuntaments en la gestió dels menors no acompanyats que arriben?
Aquesta és la pregunta que em fan a la revista de l'Associació Catalana de Municipis aquest mes, us adjunto la resposta que envio.


L’hipotètic fenomen dels menors no acompanyats, que arriben a Catalunya sense adults que s’en responsabilitzin, requereix d’una anàlisi molt més profund del que s’està fent els darrers mesos. Més enllà dels lamentables fets delictius que estan protagonitzant alguns dels joves, cal tenir clar que no es tracta d’un fet puntual o conjuntural, i que es tracta d’un fet molt més estructural del que responsables polítics i mitjans de comunicació estem explicant.


Actualment, el fet de la immigració dels joves africans, especialment marroquins, té un component no només econòmic sinó també sociocultural. Només una visió cultural determinada, afegida a la situació econòmica que viu el país, pot explicar la continua concentració de milers de joves a la frontera del Marroc que tenen l’objectiu de creuar a Europa quan abans millor. No són pocs i seguiran venint durant anys.

Cal tenir clar doncs que no es tracta d’un fet puntual i que cal una planificació dels recursos públics que necessitem per abordar-lo. La mala planificació de l’acollida està darrera de diversos dels conflictes que hem viscut a viles i ciutats. Cap administració pot abordar el fet en solitari i, ni molt menys pot assumir-ne la gestió els serveis de DGAIA en exclussiva, entre altres coses perquè han de fer moltes altres coses urgents vinculades a la protecció a la infància dels nostres barris que els reclamen els Serveis Socials i que han deixat de fer. Cal una organització i un programa compartit entre Estat i Generalitat on el Món local ha de jugar un paper clau.

No podem obviar que les solucions “d’urgència” que fins ara ha generat la Generalitat no ajuden gens a la incorporació dels infants i joves ni tampoc als serveis dels respectius municipis on arriben. Les solucions d’acollida basades en concentrar joves d’entre 15 i 18 anys en grans centre residencials de 25 o més places ( Fins i tot s’està usant la xarxa d’albergs i algun hotel,..)  no garanteixen els drets que tenen com infants, ni permeten als equips socials fer bons diagnòstics i bons acompanyaments educatius connectats amb la realitat de cada municipi.

On escolaritzem als joves que arriben als centres? Els portem als instituts del barri? Quina oferta d’activitat juvenil els podem oferir? Que passa amb els que compleixen 18 anys? Les respostes a aquestes preguntes requereixen d'un treball educatiu i d'una coordinació que ara no tenim. Alhora, si a aquesta realitat més tècnica li afegim el risc per la convivència que evidentment genera la concentració de molts joves amb diverses problemàtiques socials en un mateix espai, i que tenen un futur incert perquè quan compleixen 18 anys han de marxar del centre, ja tenim el “còctel explosiu” que ni joves, ni entitats, ni veïnes i veïns, ni ajuntaments mereixem.

La Cartera de Serveis Socials de Catalunya no preveu aquests centres residencials ad hoc que està “inventant” la Generalitat, i segurament tampoc preveu que els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) de DGAIA siguin els recursos adients per atendre a aquesta tipologia de joves. En la Cartera de Serveis Socials si que hi ha d’altres recursos encara no desenvolupats com, per exemple, els pisos assistits, que facilitarien la repartició dels joves en grups més petits, de millor gestió educativa i fàcil coordinació amb els serveis socials municipals. Per què no s'opta per això? No seria més eficient? No és acceptable aquest estil de gestió de les "patates calentes" que fa la Generalitat, calen propostes i recursos que ajudin realment als joves no acompanyats i que permetin als ajuntaments i a les comunitats a resoldre els problemes, no que els en generin més.

En conclusió, els Ajuntaments tenim un paper clau en l’acollida dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya, però l’Estat i la Generalitat ens ho han de posar més fàcil per poder participar.

Alguns articles sobre el tema:



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada