Pensions? Públiques i dignes.

Els darrers dies hem pogut presenciar importants mobilitzacions de jubilats i jubilades a tot l’estat espanyol en defensa d’unes pensions dignes. Aquestes mobilitzacions han coincidit també amb els dies més freds d’aquest hivern a Catalunya, servint d’exemple paradigmàtic de la crua realitat de molts pensionistes: les pensions “pugen” un 0,25% i la llum i el gas que serveixen per escalfar les nostres llars continuen la seva inacceptable escalada de preus.

Conscients d’aquesta realitat, durant aquest mandat hem insistit en que l’Ajuntament garanteixi recursos per estendre les auditories d’eficiència energètica i per realitzar arranjaments en els habitatges de gent gran vulnerable de la nostra ciutat.

El conflicte de les pensions no és un fenomen espontani o casual. Com venim dient a cada columna d’opinió, tota política -de qualsevol àmbit- respon a una ideologia; i els governs del PP ja sigui en matèria d’habitatge, de subministraments bàsics, de pensions, d’educació o sanitat actuen seguint una ideologia que té uns efectes terriblement perversos per als treballadors i les treballadores del nostre país.

En definitiva, ho va expressar recentment amb sinceritat la diputada del PP i Presidenta del Pacte de Toledo, Celia Villalobos, que venia a dir en una entrevista que el que havíem de fer era fer-nos un pla de pensions privat i estalviar cada mes per la futura jubilació. És clar, com si el preu dels lloguers, de la llum,  el gas o la telefonia donin molt de marge a l’estalvi a la majoria de ciutadans i ciutadanes.

Doncs no. Les pensions, igual que la sanitat o l’educació, no son un negoci. Són un dret inalienable, un dret adquirit per tota una vida de treball que ha de garantir una vida digna. Per això vam presentar una moció al darrer Ple municipal del mes de febrer exigint al govern de l’Estat que derogui les darreres modificacions legislatives, per tornar a l’edat de jubilació ordinària de 65 anys, per tornar a revaloritzar les pensions segons les pujades dels preus per no seguir acumulant pèrdua de poder adquisitiu, però també per derogar la reforma laboral que nomes està portant més precarietat i per exigir que es garanteixi el sistema públic de pensions si cal amb finançament complementari com ara creant impostos extraordinaris a la banca i a les transaccions financeres. També vam acordar el compromís de l’Ajuntament de Cornellà per garantir pressupostàriament recursos municipals suficients per atendre les necessitats de les persones grans o pensionistes més vulnerables de la ciutat.

No estem parlant de cap regal, ni cap despesa insostenible pel sistema. Parlem de garantir drets, i en aquesta batalla sempre ens trobaran.