8 de març i Cornellà en obres

Cal començar sumant-nos a un 8 de març de reivindicació i de lluita contra la desigualtat laboral entre homes i dones. Calen canvis polítics urgents, que el 2018 una dona cobri menys que un home per fer el mateix treball només respon a una qüestió ideològica que cal derrotar.

L’urbanisme també té ideologia i, per tant, serveix per afavorir un tipus d’activitats i relacions socials  i econòmiques o unes altres. Aquests dies és difícil passejar per Cornellà sense trobar-se una vorera aixecada o unes tanques que delimiten una reforma d’algun carrer o edifici públic; començant per la remodelació de l’Avinguda Alps, seguint per les millores i els arranjaments d’edificis de futur ús de la ciutadania com Can Bagaria i Can Maragall i acabant pels treballs de manteniment del clavegueram d’alguns carrers.

Innegablement les obres provoquen incomoditats i afectacions a la mobilitat de les persones, però és innegable que les obres són necessàries per mantenir una ciutat moderna, sanejada i accessible. És per això que en el darrer projecte de pressupostos municipals per aquest 2018 vam proposar incrementar els recursos per determinades inversions en espais verds i crear una partida específica per un pla integral del barri de Sant Ildefons; ambdós casos en una mateixa direcció: realitzar actuacions per fer una ciutat més agradable, més sostenible mediambientalment i que afavoreixi la vida comunitària.

Per alguns/es la ciutat està "en ruïnes" i els pressupostos municipals són neoliberals (Tot i que PP i Ciutadans hi voten en contra). D'altres preferim pensar que Cornellà segueix “en construcció”, social i territorial, i que cal participar i fer propostes perquè aquesta ciutat no la construeixin uns pocs; la ciutat no és del govern. La planificació urbanística és una eina vital per fer polítiques socials, i per això fa molts anys que demanem poder-hi participar (Fa 8 anys que demanem el Consell Assessor d’Urbanisme de Cornellà).

A Cornellà s’ha recorregut part del camí, però encara tenim marge per avançar en la transformació de la ciutat-dormitori, caracteritzada per barris com Sant Ildefons i Gavarra on només es ve a dormir a la nit per tornar a sortir al matí següent a treballar fora de casa un munt d’hores. La ciutat és espai de convivència i igualtat. No som només treballadors i treballadores, som ciutadans i ciutadanes i per tant necessitem espais d’esbarjo, espais per compartir, per jugar, per llegir i també espais que ens garanteixin l’accés als serveis bàsics que ens pertoquen com a ciutadans i ciutadanes.

Necessitem barris habitables i amb serveis. Amb places amables, carrers accessibles, comerços i escoles. Per això defensem que, per exemple, no es tanqui cap línia escolar més a Cornellà. Vàrem defensar les escoles Almeda, Ignasi Iglesias, i L’Areny, i ara, si cal defensarem que a l’Abat Oliba no es tanqui cap aula. Les escoles són clau pels barris, la ciutat i la comunitat, com ho són els espais públics.

Es pot sortir del bucle treball/consum si s’habiliten espais oberts per relacionar-nos. Un exemple positiu però encara en desenvolupament és l’experiència de les superilles a la ciutat de Barcelona. Espais que s’han tancat al trànsit rodat per afavorir la mobilitat sostenible, i aconseguir un espai compartit més segur i més verd. En aquesta línia va el tancament al trànsit de 16 carrers de Cornellà o el desplegament futur dels camins escolars.