Té sentit la Comarca del Montserratí?

Escric un article d’urgència, actualitzant notes, i després d’uns dies de certa intensitat en el debat polític del Baix Llobregat davant la reactivació de la voluntat d’alguns ajuntaments del Baix Nord, l’Anoia i el Bages per crear el Montserratí. Poso negre sobre blanc les meves respostes a preguntes  que he rebut aquests dies.


Per començar. Ha de ser el Montserratí una comarca?
Si ha de ser una comarca, una nova administració, vol dir que es considera que el Montserratí es pot incorporar a l’estructura administrativa de Catalunya. La Llei 8/2003 de 5 de maig, tercera modificació de la Llei 6/1987 d’organització comarcal de Catalunya, estableix en l’article 2 els criteris de l'organització comarcal. 

2.1  La divisió i l'organització comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris següents:
a) Els àmbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogràfics en què s'estructuren les relacions bàsiques de l'activitat econòmica i han d'agrupar municipis amb característiques socials, culturals i històriques comunes.
b) Els àmbits territorials resultants han de ser els més adequats per a fer efectius els principis d'eficàcia, descentralització, participació i subsidiarietat en la prestació dels serveis públics.

Compleix aquests criteris el Montserratí? És el Montserratí un espai geogràfic que agrupa una identitat territorial? Agrupa característiques comunes municipals?
Si hem triat ja nom de la comarca, vol dir que s’hi estableix un caràcter estructurador o vertebrador de la nova comarca a la muntanya de Montserrat. Suposo que això es deu tant a l’inqüestionable valor paisatgístic i natural de la muntanya com al paper social, cultural i històric del Monestir. Segur? Tots els municipis que volen ser Montserratí comparteixen aquesta identitat tant marcada per la Muntanya i la seva història? Jo expresso els meus humils dubtes davant d’això. Potser si que els municipis que tenen terme municipal dins de la muntanya comparteixen una certa identificació amb la muntanya i ja hi ha una certa dinàmica de treball conjunt entorn de la muntanya, però la resta? Piera i Sant Esteve viuen pensant en Montserrat? I Martorell?
Si d'identitat va la cosa, cosa que poso en dubte, crec que la gent dels municipis del Montserratí s'identificarien més amb la història d'unes comarques centenàries i obreres que amb Montserrat (Abadia o Muntanya).

És el Montserratí un territori amb dinàmica econòmica i social pròpia i definida?
Una altra possibilitat per justificar la comarca és que els municipis del Montserratí comparteixin una dinàmica econòmica o socioeconòmica específica com era la indústria del tèxtil al Vallés. És cert que s’han establert dinàmiques en determinades qüestions vinculades a la producció agrícola, la pagesia o el turisme, però és innegable que el motor del Baix Llobregat Nord i indirectament dels municipis que podrien ser Montserratí és la industria. Els seus polígons industrials i la seva estructura viària així ho expliquen. Les tractores de l’economia són empreses multinacionals com Solvay i, en especial, SEAT, que és la primera empresa de Catalunya segons les dades del Registre Mercantil i fa que desenes de milers de catalanes i catalans hi vagin a treballar. 15.000 persones hi treballen directament però les mateixes o més treballen a les empreses proveïdores o auxiliars. Tampoc es pot perdre de vista que milers de catalanes i catalans han acabat vivint als municipis del Montserratí per la seva proximitat a les industries.
El Montserratí doncs té una dinàmica econòmica potent, però és autònoma de la resta de l’activitat econòmica del Baix Llobregat i de l’Àrea Metropolitana Sud? Tinc molts dubtes...

És el Montserratí un territori vertebrat al voltant d’una capitalitat?
Com ens va recordar en Jaume Bosch al Congrés “El Baix a debat” organitzat pel CECBLL, la gran majoria de comarques de Catalunya estan vertebrades al voltant d’un nucli de població gran que ha fet de ròtula de la vida social, econòmica o cultural de tot el territori. Un municipi on s’establien els principals mercats, centres educatius o religiosos i la majoria de l’oferta cultural del territori. Això no ho té el Baix Llobregat, però ho té el Montserratí? Serà Martorell aquest ròtula, aquest node regional? És Martorell pel Montserratí el que és Manresa pel Bages, Olot per la Garrotxa o Vic per Osona? Ho és Olesa? Esparreguera?

Serà el Montserratí una comarca per així garantir una major eficiència i eficàcia de l’administració? Fem el Montserratí per millorar els serveis públics?
És des dels serveis públics des els que és promou l’empoderament, l’autonomia personal i es garanteix la generació d’oportunitats que en general una societat de lliure mercat no garanteix. Gestionarà les beques menjador o els serveis socials amb més i millors recursos el Montserratí que el Baix Llobregat?
El tamany dels municipis que integrarien el Montserratí és mitjà en relació als del conjunt de Catalunya però més aviat petit en relació als de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que majoritàriament són municipis amb menys de 20.000 habitants. Aquests municipis ja actualment tenen molts dels seus serveis gestionats de forma mancomunada entre ells o en el marc del seu Consell Comarcal de referència que els presta uns serveis que no ha de prestar als municipis més grans. El Consell Comarcal pot ser, com es planteja des del Montserratí, l’espai de mancomunació de serveis i de descentralització en pro de l’eficiència i l’eficàcia. L’administració on es prestin els serveis que els ajuntaments no poden prestar i que no cal que prestin les Diputacions (Vegueries), la Generalitat o l’Estat. Però si avui els Consell Comarcal del Baix Llobregat o del Bages no tenen prou autonomia financera ni competències per prestar més serveis que els que tenen estrictament delegats per què ho hauria de tenir el del Montserratí? Tenen els alcaldes del Montserratí informació privilegiada i saben que la Generalitat governada per “Junts pel Si” i la Diputació de Barcelona per CiU i ERC traspassarà serveis i recursos a la nova comarca del Montserratí? Tindrà un tractament especial? Farà el Govern el que no ha fet amb la vegueria de la Catalunya Central?

Per concloure aquest primer anàlisi actualitzat i d’urgència. El Montserratí no té suficient identitat geogràfica, territorial o històrica pròpia, de referència i sensiblement diferent a les de les comarques on avui s’integren els seus municipis. El Montserratí tampoc té una dinàmica econòmica ni una capitalitat o centralitat que la vertebri de forma diferent a la d’aquestes comarques existents. I el Montserratí no necessita una administració comarcal per prestar millor els serveis que la seva població necessita, perquè les competències comarcals són escasses i pot resoldre mitjançant mancomunitats de municipis i no un Consell Comarcal la majoria de serveis que els municipis no poden prestar en solitari. Per resoldre qüestions de transport, abastament d'aigua o turisme no és necessita una comarca sinó un Govern Català sensible. Mancomunitat del Montserratí? Potser. Consell Comarcal del Montserratí? Potser no cal.


Comentaris