Els Ajuntaments han de poder contractar més professionals el 2017

Una de les grans contaminacions socials que s'ha generat durant la crisi econòmica i les receptes d’austeritat que la volien superar, és que a Catalunya i a la resta de l’Estat sobren funcionaris i administracions duplicades. Uns mantras que s’havien instal.lat en la societat i que encara perduren. Uns mantras que no eren cap casualitat ni de generació espontània. Formaven part d’una estratègia definida dins d’una estructura ideològica basada en la privatització de serveis públics i reducció de la despesa social. Durant dècades van anar escampant un relat que caracteritzava l’Administració Pública com poc eficient enfront dels múltiples beneficis que podia oferir la gestió privada. Van promulgar que l’Administració Pública havia d’obrir-se a les eficients estratègies del mercat per oferir millor i de forma més barata els serveis públics i van guanyar el debat al carrer, als bars, a les cases. No es podia entrar a debatre quin tipus de serveis han de prestar les administracions públiques ni quin és el tipus de contractacions, d’ocupació, que es fa a l’administració. Per sortir de la crisi s’havia d’aprimar el sector públic i punt.

http://cincodias.com/cincodias/2016/05/20/economia/1463759840_795424.html

Uns anys després ens trobem que els governs centrals, autonòmics i locals que van promoure i aplicar aquests “mantras”, amb molt acompanyament mediàtic, han aconseguit els seus objectius. O això cal suposar, ja que una gran part de les persones que treballaven a les administracions públiques amb contractes temporals (perquè no tothom era funcionari indefinit!!) ha perdut la feina. Entre 2011 i 2015, es van destruir 140.000 llocs de treball a l’administració pública, i es va reduir en un mínim del 15%  la capacitat adquisitiva de la gent qui hi treballa. I, en la lògica d’acabar amb les duplicitats i de fer cadascú el que “ens toca”, s’han desmuntat centenars de consorcis i d’empreses i moltíssims programes i projectes públics. http://www.fsc.ccoo.es/cms/g/public/o/3/o101365.pdf

Tot resolt no? Ja hem sortit del túnel! A tothom li ha pujat el sou, tothom consumeix més, l’administració té menys deute i funciona de conya i el país compte amb gran quantitat de recursos per resoldre la crisi, ... És així no?

La Comissió de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) plantejava fa uns dies que les restriccions en l’Oferta Pública d’Ocupació que s’han estat fent fins ara mitjançant la Llei de pressupostos de l’Estat des de 2012 estan posant en seriós risc la prestació dels serveis mínims municipals amb qualitat.  Les administracions públiques cada cop tenen menys personal per atendre els seus serveis i menys capacitat de renovar-lo o estabilitzar-lo. Alhora que és molt difícil atendre les noves necessitats de la ciutadania quan no pots obrir nous serveis amb personal propi.

La prestació dels serveis de neteja, de seguretat o de mobilitat en condicions òptimes s’està veient seriosament afectada per la famosa “taxa de reposició” que marca l’Estat. Tampoc podem obviar que molts dels projectes innovadors que els Ajuntaments feien en matèries com el treball comunitari, l’habitatge, la pobresa, l’energia, la cultura, la igualtat de gènere ol a LGTBIfòbia, o s’han tancat o s’han hagut de subcontractar (externalitzar), o prestar-los de forma imaginativa i precària amb contractacions temporals, plans d’ocupació o hores extra perquè no es poden obrir nous serveis o no es pot contractar gent. Incrementem interins (temporalitat) i externalitzem el servei a empreses (precarietat).

Però el que resulta ja inexplicable és que hi hagi molts Ajuntaments, molts catalans, totalment sanejats i amb poquíssim endeutament que tampoc puguin convocar places; fer Oferta Pública d’Ocupació. Els Ajuntaments han treballat millor que ningú perquè l’aplicació de la injusta “Estabilitat Pressupostària”, que pregonen  la UE i el Govern de l’Estat, i la reducció obligatòria dels seus deutes no afectés a la qualitat de la prestació dels serveis a la ciutadania, però ja n’hi ha prou. Estem construint de forma accelerada una contractació pública precària, i, per tant, uns serveis públics precaris. Hem substituït ocupació estable i de qualitat per precarietat laboral.

Per tot això, el municipalisme i aquells/es que defensem la necessitat de tenir uns bons serveis públics per garantir drets i oportunitats per tothom ens hem de mobilitzar. Cal exigir, com estem fent en mocions a les Diputacions i als Ajuntaments, que en els propers pressupostos de l’Estat desaparegui la taxa de reposició dels treballadors/es públics o que almenys s’adapti a les necessitats reals d’administracions com els Ajuntaments que disposen d’un superávit pel 2016 proper als 5.000 milions d’euros.

Què farà el nou govern del PP i el tripartit parlamentari que li dona suport amb aquest diners? Els utilitzarem per rescatar Bancs, Constructores i Concessionàries d’Autopistes? O els posarem al carrer, en els serveis municipals?  Necessitem millors serveis municipals, és l'hora de contractar més gent als Ajuntaments