Polítiques d'Ocupació; entre la gestió de la precarietat i el desenvolupament econòmic local
El mes de desembre
del 2016 va tancar amb 330.725 persones desocupades inscrites
a les oficines del Servei Públic d’Ocupació a la província de Barcelona.
Aquesta xifra és un 2,1% inferior (-6.992) a la de persones demandants del mes
anterior, i 12,5% inferior (- 47.172) a la de demandants del mateix mes de
l’any anterior. Tenim un descens mensual de l’atur registrat on destaquen les
dones (-4.780), els menors de 25 anys (3.358), i el sector serveis (-3.530).
Per comarques, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Maresme, i Berguedà obtenen les
baixades percentuals de l’atur mensual més importants. La variació al llarg del
2016 reflexa els descens més important dels darrers anys (12,5%), essent la
província on més cau l’atur en nombres absoluts el 2016, i percentualment també
la primera d’entre les que tenen més de mig milió d’habitants. Aquesta és la
notícia, i així us la hem explicat que diria Wyoming.
Però més enllà d’aquestes dades fredes que ens dóna l’Informe
que cada mes fa l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de
Barcelona, la situació ens obliga a fer
un anàlisi més profund. Tenim totes les dades que hem de tenir? Està tot ben
registrat? Qui són les persones que han trobat feina? Com és aquesta feina? Han
trobat feina gràcies a les polítiques públiques d’ocupació? Hi ha un benefici
social d’aquest descens de l’atur? Es nota a la societat? Hay brotes verdes?
La pròpia Diputació en la publicació dels resultats de la
vuitena edició del cercle de comparació intermunicipal dels Serveis Locals d’Ocupació
ens dóna alguna resposta a aquestes preguntes. I ens dóna alguna pista de quina
és la situació real. Us en detallo 7.
Primera. S’ha reduït el nombre de persones noves que s’inscriuen
als serveis públics d’ocupació. Però, tot
i reduir-se el nombre de persones registrades es constata que les persones cada cop passen més temps
registrades als serveis d’ocupació, triguen més temps en trobar feina.
Segona. No totes les
persones que busquen feina s’inscriuen al Servei d’Ocupació de Catalunya (INEM
antic) i alhora, no totes les que es registren al SOC ho fan també als serveis
municipals d’ocupació (per exemple Can Mercader a Cornellà). Hi ha
un atur no registrat cada cop més present a la nostra societat.
Tercera. S’incrementa el nombre de persones aturades que prefereixen ser orientades laboralment des dels
serveis municipals i no des del SOC. La resposta és més ràpida, la
orientació més personalitzada i el percentatge de persones que troben feina des
d ‘una oficina municipal més alt. La nova llei del Servei d’Ocupació de
Catalunya ja ha quedat obsoleta abans de desplegar-se.
Quarta. Les ofertes
de feina que es reben a les oficines d’ocupació i en general als serveis
privats d’ocupació, són innecessàriament molt precàries i adreçades a col.lectius
amb molta capacitat de ser flexibles en la seva ocupabilitat. S’imposa a la
gent més jove o més necessitada una precarietat laboral amb enormes
conseqüències sobre la seva vida quotidiana i el seu futur. Per què? Cal fer
ofertes de contractes d’hores per empreses que produeixen bens i serveis de
manera continuada tot l’any? Veurem si la pujada del SMI ajuda una mica també.
Cinquena. Els Plans d’Ocupació
públics (Ajuntaments, Diputació, AMB, ...) suposen una ajuda molt puntual per
les persones aturades però no milloren ni la seva ocupabilitat ni la seva situació
de precarietat. Calia incrementar el salari mínim i la durada de tots els plans
d’ocupació, així com incrementar la vessant formativa d’aquests.
Sisena. En totes les enquestes, ja siguin del CIS o del CEO, apareix com el principal problema dels nostres dies l’atur
i la precarietat laboral, però la despesa pública en els serveis d’ocupació i
la inversió per millorar la capacitat tècnica del serveis d’ocupació cau. Cada
cop s’inverteixen menys recursos per aconseguir una inserció laboral ( 2584€ el
2009 i 1483€ el 2105). Per altra banda, com es pot fer una atenció de qualitat a
les persones aturades, que es demostra que és necessària i útil, amb equips
tècnics que no tenen estabilitat laboral? Menys de la meitat dels tècnics d’ocupació
de la demarcació de Barcelona tenen plaça a les plantilles municipals.
Setena i final. Què costa l’atur? El “cost econòmic” de la desocupació a la demarcació de Barcelona és de
prop de 6.600€ l’any, quasi 20.000€ per persona aturada (Segons estudi de Federación Europea de Servicios a individuos). Aquí hi hem de posar les prestacions de tot
tipus, els costos de tractament de les cada cop més freqüents malalties mentals
associades a l’atur, la reducció del consum privat, de la recaptació, etc. D’altres
“costos” socials i comunitaris de la pobresa i l’atur són més difícils de
quantificar, però no es pot perdre de vista que s’està condemnant a la gent
jove a una llarga carrera de precarietat laboral, amb dosis d’exili forçat, i a
la gent major de 45 anys, amb poca formació i amb no tan poca formació, a
llarguíssims períodes d’atur fins arribar a una precària jubilació.
En conclusió. L’atur
i la precarietat són un mal negoci fins i tot pels que fan negoci amb tot.
Cal invertir en serveis d’ocupació i desenvolupament econòmic d’arrel molt
local i en projectes d’empresa a més llarg a termini. Potser entrem en un
període de manca de feina per tothom, raó per la qual cal garantir unes
prestacions mínimes per garantir una vida digna a tothom. Pugem el SMI, incrementem salaris i creem
Rendes Garantides, ens hi va el futur com a societat.
Article publicat a ElBaix.cat
http://www.elbaix.cat/2017/01/18/ocupacio-entre-la-precarietat-i-el-desenvolupament-economic-local-per-arnau-funes/
Enllaço alguns
informes d’interès.
Estudi Federación Europea de Servicios a individus. http://www.20minutos.es/noticia/1718333/0/coste-desempleado/parado-espana-inferior/vecinos-europeos/
Informe Atur Barcelona
http://www.diba.cat/hg2/default.asp
Informe Econòmic Cambra de Comerç-Diputació canva.com/design/DAB_ofowZJ4/7HJYwW7YuUgKSNzGMZeJIQ/edit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada