El bo social elèctric o com les elèctriques no comparteixen ni les engrunes

El dimecres 26 d’octubre, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem va declarar inaplicable el règim de finançament del bo social establert en l'article 45.4 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, per resultar incompatible amb la Directiva 2009/72/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat. Tanmateix declara inaplicables i nuls els articles 2 i 3 del Reial Decret 968/2014, de 21 de novembre, que desenvolupen el que disposa l'article 45.4 de l'esmentada llei.

Això que vol dir? Doncs res més que el Suprem aposta per reforçar la connivència del poder amb l’oligopoli energètic i sentència amb l’anul·lació del bo social i l’obligació d’indemnitzar les elèctriques.  Bon rotllo amb UNESA (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP) que des de la creació del bo social han bloquejat totes les disposicions legislatives aprovades per tal d’eludir el finançament d’aquest preu social mentre declaràven beneficis milionàris. (http://www.publico.es/economia/tres-grandes-electricas-han-ganado.html )

Cap directiva europea o llei estatal o autonòmica de tipus "social" serà mai tant protegida com una que reguli “el mercat”. Les administracions i les empreses poden vulnerar sistemàticament la Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència, la Llei de Serveis Socials, la Llei d’Educació o la Llei de drets i oportunitats de la infància, que no passa res. Ara, si toques el mercat...

El Ple de la Diputació de Barcelona i els Plens de molts ajuntaments metropolitans (com a Cornellà) van aprovar quasi per unanimitat el passat dijous 24 de novembre, un seguit de mocions per mostrar el desacord amb la sentència de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, instar el Ministeri d'Energia a l’aplicació d’una tarifa social adaptada a la situació econòmica de cada llar garantint el subministrament a totes les famílies vulnerables, demanava al govern de la Generalitat la signatura immediata del conveni amb les companyies distribuïdores de gas i electricitat per a l’aplicació de la Llei 24/2015 que inclogui la creació d’ajuts a fons perdut, la sanció a les empreses subministradores pels talls de subministrament que executin sense haver aplicat rigorosament el principi de precaució, i reforçar, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, els programes d’auditories i mesures de renovació energètica d’habitatges.

No podem negar que la sentència té un impacte greu a Catalunya i al seus municipis, que ja fan una despesa molt important en ajudar les famílies més vulnerables a pagar els rebuts de la llum, el gas i l’aigua. El BO social no era la “Gran solució” a la pobresa energètica era un mecanisme creat l’1 de juliol del 2009 per, en teoria, protegir les persones consumidores vulnerables. Amb el bo social, s’aplica a la tarifa PVPC (preu voluntari pel petit consumidor) un 25% de descompte. S’hi podien acollir llars amb potència inferior als 3kW, famílies nombroses i persones que reben pensions mínimes i acrediten, dins la unitat familiar, tots els seus membres a l’atur.

Massa requisits per moltes famílies dels nostres barris, cosa que explica la “milionada” que ens gastem encara els Ajuntaments en ajudes de subministres. Tot i això, el dret d’acollir-se al Bo Social a Catalunya afectaria a uns 2.040.000 beneficiaris, 617.000 beneficiaris que viuen en llars amb famílies monoparentals, 600.000 que viuen en llars amb famílies nombroses, 590.000 en llars amb famílies amb tots els seus membres a l’atur i 235.000 majors de 60 anys amb pensions mínimes.  Això vol dir que mentre molts ajuntaments i entitats socials incrementen les ajudes destinades a urgència social, i mentre la ciutadania s'organitza per garantir l'accés a serveis bàsics d'energia, les grans companyies de subministrament continuen obtenint beneficis milionaris i ja no se sap on està allò de la Responsabilitat Social Corporativa. Mentre ordenen els talls de subministraments per deutes irrisòries i la factura de la llum no deixa de pujar, les empreses subministradores de serveis bàsics reparteixen milers de milions en dividends als seus accionistes.

Més i més raons per canviar el model energètic i apostar per no només ajudar a pagar factures sinó per ajudar a fer eficients els habitatges de les famílies més vulnerables i així reduir consums. Millor pagar euros en rehabilitar que no en factures a ENDESA. La bona línia és l'encetada en el Congrés contra la Pobresa Energètica de fa unes setmanes a Sabadell. Compromís global i solucions locals. Calen ja oficines municipals que ajudin a crear eficiència energètica i lluitar alhora contra la pobresa energètica. Ha de ser una aposta estratègica d’aquest mandat municipal. Hi treballarem.

 Info sobre energia:



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada