Ser responsable polític és ser entrenador de bàsquet no l'estrella de l'equip

Aquest és el text de la darrera intervenció que he fet avui a l'assemblea d'Iniciativa Baix Llobregat. Us l'enganxo aquí. L'emoció no m'ha deixat fer-lo millor Candela López Tagliafico i Jordi Gil Dorado

"Aquesta és la darrera intervenció que faré avui. Crec que en la carta que us vaig fer arribar ja feia prous comentaris personals i ja us feia un agraïment general. No em demaneu massa més que ja he fet 40 i estic més sensible de l’habitual. Escrivint aquestes línies m’han vingut al cap molts noms i moltes situacions. Ni cal que els digui ni toca recordar batalletes. Gràcies  a tots i totes pels vostres comentaris d’avui i d’aquests dies.

Si que vull aprofitar aquests darrers “40 minuts” que em doneu per fer arribar un missatge al Jordi i la Candela. No sóc ni el suficient savi ni el suficient vell per donar consells, però crec que després de més de 20 anys participant de les direccions nacionals i comarcals d’ICV alguna cosa he aprés.Potser en traieu profit algú més, però està pensat per ells.Si em deixeu els hi explico.

Ells saben que, família i amics a part, les meves passions han estat la Política, el Bàsquet i l’Educació Social. Moltes de les coses que he après en un camp m’han servit per l’altre, d’altres no, tranquil·les. Perquè m’entengeu: Jo veig la política amb ulls d’educador social i  maneres de basquetbolista.

Crec que la principal cosa que he après aquests anys és a no perdre de vista perquè estem on estem. Fem política per la gent, especialment per la gent que pateix la injustícia, per millorar la seva vida. Ens devem als nostres veïns i veïnes, a qui ens vota però no només a qui ens vota, a tota la ciutadania. I també ens devem a la gent que ens fa confiança per assumir responsabilitats institucionals i organitzatives. Als i les militants de la nostra organització. Els que enganxen cartells, els que reparteixen enganxines, els que donen la batalla de les idees a la porta de l’escola, a la fàbrica, a l’oficina o al bar. Estem aquí perquè algú enganxa els cartells a Corbera, a Sant Ildefons, a Gavà, a Castelldefels o al Prat. No estem aquí per fer-nos amics de cap cercle de confiança ni per promocionar cap carrera política personal.

En aquest sentit, us dic que he aprés que la figura de Coordinador d’una organització política és més similar a la d’un entrenador que no pas a la de l’estrella d’un equip de bàsquet. El Coordinador no acapara el joc, no està per fer els tirs decisius ni signar autografs. Ha de saber fer jugar a l’equip, ha de construir-lo i ha de gestionar-lo. Saber fer equip vol dir saber trobar el millor de cadascú i fer que tothom es complementi. Motivar a la gent. Saber fer equip no és triar la gent que fa més esmaixades als entrenaments o tira millor els triples. Saber fer equip, és cuidar-lo i fer-lo treballar per aconseguir objectius.

En aquest sentit cal que els coordinadors d’una organització tinguin molt clara la diferència entre Objectiu i Mètode. Fer una assemblea, un tuit, una roda de premsa, una moció no és un objectiu en si mateix, són mètodes per aconseguir objectius polítics. Som revolucionaris/es posant-nos la samarreta del Che o incrementant l’escolarització a les escoles bressol municipals? salvar un riu, transformar un barri, millorar la vida de la gent això si són objectius políitcs.

Fem equip per guanyar partits, per jugar bé, no per fer cosetes espectaculars als entrenaments. Perquè per mi molt del que fem en política s’assembla més a un entrenament que a un partit, es queda massa en el intern, en agradar als teus. Crec que jugar partits i guanyar partits és anar a les institucions a intentar governar o condicionar el govern. Només canviem les coses des del govern, des de la capacitat de canviar les polítiques i la política. A vegades fem coses que ens semblen superimportants políticament parlant, però si ho mirem fredament veurem que estem només acontentant als nostres. Ja sigui a les xarxes socials o a les assemblees. Estem en política per governar i transformar, i per intentar fer-ho bé.

I una organització que vol governar necessita tenir responsables amb una visió amplia del món i de la vida. Hem de defensar als nostres sense ser sectaris. Acceptant que ens podem equivocar. Ser coordinador és saber tenir el cap fred i prioritzar l’interès col.lectiu, el del projecte polític a llarg plaç abans que la mogudeta o la picabaralla del moment a les xarxes socials. No tot és blanc o negre, tot es mereix recollir el màxim de punts de vista per prendre una decisió.

Ser coordinador doncs és saber treballar amb la gent. És tenir capacitat d’escoltar i d’entendre l’altra persona, posar-se en el seu lloc, acceptar que som humans, que ens podem equivocar, i que tothom mereix una segona oportunitat.

Ser coordinador obliga a fer molts cafès i alguna cervesa. Però no es pot coordinar una organització només fent cafès. S’ha de respectar l’organització  i els seus espais de debat i decisió.

En conclusió:

Un coordinador/a és un home/dona de club. Un coordinador ha de conèixer la seva organització; la seva militància, la seva història, la seva cultura o manera de fer. Ha de ser sòlid ideològicament i flexible en les maneres de dirigir. Jo he aprés això en aquests anys i he intentat aplicar-ho com he sabut. Tot requereix del seu temps d’assaig i error, vosaltres que sou més llestos que jo ho pillareu abans.

Finalment, com a home de club que sóc, us dic que ara seure a la banqueta, ni marxo a la dutxa ni em retiro. M’assec a la banqueta per sortir a jugar el partit quan em digueu. Ja no tinc cos per fer esmaixades, però encara puc defensar les estrelles rivals, protegir la pilota i fer alguna assistència interessant quan calgui i a qui calgui. Ja sabeu que tampoc no em posaré massa nerviós si haig de sortir a fer el tir decisiu, però tampoc no abuseu.

Com diria en Lluís Moreno, en Manel Martínez, la Conchi Sánchez, en Pérez Moya, l'Ivan Arcas, o l'Elena Embuena, tot i que és la frase d'en Jaume Bosch: Ho fareu de conya!

Bona feina companya i company

Visca ICV i Visca el Baix Llobregat!"