El debat sobre el debat de l'estat de la ciutat. Nova política i vells debats
Ein?! No és un títol fàcil, ho reconec, però és el que debatrem al Ple de Cornellà. Ara us ho explico.
Està arribant l'equador del mandat municipal i en general la majoria de grups estem ja demostrant que o tenim poca imaginació o un programa electoral molt curtet, o les dues coses. Comencen a ser habituals les mocions que arriben al Ple de Cornellà enviades des de les seus nacionals dels partits, i també són habituals les mocions que arriben a debat del ple sobre qüestions que ja es van debatre en d'altres moments. No jutjo a ningú, només constato una realitat.
Resulta curiós debatre a Cornellà mocions sobre aigua, transport, educació, programari lliure, palestina, festes majors, la independència, amb Textos escrits el 100% en d'altres municipis i pensats per ser debatuts en d'altres institucions. És el que hi ha. Ens hi acostumarem.
El cas que ens ocupa és més curiós, i té a veure en com els nous regidors i les noves regidores van arribant a les mateixes conclusions que d'altres ja havíem arribat i fan mocions o propostes similars a les que es van fer fa anys. Ha passat amb la Ràdio Cornellà, el Cornellà Informa, el suport als Grups municipals de l'oposició, la modificació del ROM o la creació de l'oficina municipal d'escolarització. El paradigma d'això són els grups d'ERC i Ciutadans, que no em sap greu que reutilitzin i tornin a portar debats que ja vàrem portar la gent d'ICV i EUiA al Ple de Cornellà, el que em sap greu, amb tot carinyo, és que no facin el mínim esforç d'"arqueologia política".
Aquest mes Ciutadans porta al Ple una moció per promoure que un cop l'any es faci un debat al Ple Municipal sobre "l'Estat de la ciutat". Un ple on el govern doni comptes de que fa i l'oposició fiscalitzi directament l'acció de govern. Doncs bé, nosaltres hi estem d'acord des de 2007, però creiem que es queda curt. Necessitem analitzar contínuament com està la ciutat, com viu la seva gent i com està el seu entorn? Si. Però no ho podem fer sols els regidors i regidores en un Ple. No pot quedar-se en un altre PIM, PAM, PUM, ni en una nova batussa de Mascles Alfa que és cap on sembla que van els Plens Municipals.
Potser calen altres visions i opinions per analitzar com està la nostra ciutat. Per aconseguir una visió de l’estat global i de l’impacte de les accions dels governs en la vida dels ciutadans i les ciutadanes, es fa imprescindible comptar amb l’opinió de la ciutadania en general i de la ciutadania organitzada en entitats i moviments socials en particular. Elles també són un termòmetre de la situació de Cornellà i la seva gent.
Com vàrem proposar en l'acord de Governança de 2009, crec que aquest debat anual ha de ser una oportunitat per dotar de contingut els Consells Sectorials de Participació i el propi Consell de Ciutat. Ens pot servir perquè es desenvolupin les seves atribucions, entre les quals estan l’elaboració d’informes sectorials o globals i el foment del dret a la participació de tots els ciutadans i ciutadanes (Art 103 i 110 de l’actual ROM). De fet, la creació del propi Consell de Ciutat és una evolució de la necessitat detectada fa anys de poder analitzar amb calma quina és la situació de Cornellà.
Cal que Cornellà reforci els espais de participació ciutadana per tal que esdevinguin veritables espais de governança municipal i que siguin espais de debat i rendició de comptes tant del govern com de la resta de grups municipals. És doncs, el marc de la reforma dels Consells de participació i del Consell de Ciutat un bon marc des del qual podria ser factible la dinamització d’un debat sobre l’estat de la ciutat; dels seus punts forts i febles, de les seves oportunitats i amenaces, de la situació de la seva població i del seu medi i entorn.
El debat de l'estat de la ciutat ha de ser una experiència de debat que s’ha fet en d’altres municipis, però que tot hi que ha de comptar amb la participació dels grups municipals, no pot quedar estrictament reduïda a la celebració d’un ple extraordinari municipal. Si el que es busca és guanyar en major transparència, en governança, en respecte a la ciutadania i en major rendició de comptes de les persones electes, com la societat d’avui ens demanda cal anar més enllà.
Crec que cal tenir una mirada més ampliar per consensuar els formats dels debats, els indicadors a utilitzar. Cal que la gent que treballa per la igualtat entre homes i dones, contra la pobresa i la marginació, per l'accés a l'esport, l'educació i la cultura o pel medi ambient a Cornellà, tenen coses a dir i cal establir millors canals perquè ho facin.
Per això hem proposat que sigui el Consell de Ciutat qui dinamitzi el debat anual de com està la ciutat, qui consensuï indicadors i qui reculli les dades i les opinions de la ciutadania i de les entitats, qui promogui el debat sectorial en els consell de participació i qui faci l'informe que després ha d'anar al Ple. No val amb fer un debat sobre el debat de l'estat de la ciutat. Hem d'anar més enllà.
Està arribant l'equador del mandat municipal i en general la majoria de grups estem ja demostrant que o tenim poca imaginació o un programa electoral molt curtet, o les dues coses. Comencen a ser habituals les mocions que arriben al Ple de Cornellà enviades des de les seus nacionals dels partits, i també són habituals les mocions que arriben a debat del ple sobre qüestions que ja es van debatre en d'altres moments. No jutjo a ningú, només constato una realitat.
Resulta curiós debatre a Cornellà mocions sobre aigua, transport, educació, programari lliure, palestina, festes majors, la independència, amb Textos escrits el 100% en d'altres municipis i pensats per ser debatuts en d'altres institucions. És el que hi ha. Ens hi acostumarem.
El cas que ens ocupa és més curiós, i té a veure en com els nous regidors i les noves regidores van arribant a les mateixes conclusions que d'altres ja havíem arribat i fan mocions o propostes similars a les que es van fer fa anys. Ha passat amb la Ràdio Cornellà, el Cornellà Informa, el suport als Grups municipals de l'oposició, la modificació del ROM o la creació de l'oficina municipal d'escolarització. El paradigma d'això són els grups d'ERC i Ciutadans, que no em sap greu que reutilitzin i tornin a portar debats que ja vàrem portar la gent d'ICV i EUiA al Ple de Cornellà, el que em sap greu, amb tot carinyo, és que no facin el mínim esforç d'"arqueologia política".
 |
| Debat electoral 2011. No és suficient amb un debat municipal cada 4 anys |
Potser calen altres visions i opinions per analitzar com està la nostra ciutat. Per aconseguir una visió de l’estat global i de l’impacte de les accions dels governs en la vida dels ciutadans i les ciutadanes, es fa imprescindible comptar amb l’opinió de la ciutadania en general i de la ciutadania organitzada en entitats i moviments socials en particular. Elles també són un termòmetre de la situació de Cornellà i la seva gent.
Com vàrem proposar en l'acord de Governança de 2009, crec que aquest debat anual ha de ser una oportunitat per dotar de contingut els Consells Sectorials de Participació i el propi Consell de Ciutat. Ens pot servir perquè es desenvolupin les seves atribucions, entre les quals estan l’elaboració d’informes sectorials o globals i el foment del dret a la participació de tots els ciutadans i ciutadanes (Art 103 i 110 de l’actual ROM). De fet, la creació del propi Consell de Ciutat és una evolució de la necessitat detectada fa anys de poder analitzar amb calma quina és la situació de Cornellà.
Cal que Cornellà reforci els espais de participació ciutadana per tal que esdevinguin veritables espais de governança municipal i que siguin espais de debat i rendició de comptes tant del govern com de la resta de grups municipals. És doncs, el marc de la reforma dels Consells de participació i del Consell de Ciutat un bon marc des del qual podria ser factible la dinamització d’un debat sobre l’estat de la ciutat; dels seus punts forts i febles, de les seves oportunitats i amenaces, de la situació de la seva població i del seu medi i entorn.
El debat de l'estat de la ciutat ha de ser una experiència de debat que s’ha fet en d’altres municipis, però que tot hi que ha de comptar amb la participació dels grups municipals, no pot quedar estrictament reduïda a la celebració d’un ple extraordinari municipal. Si el que es busca és guanyar en major transparència, en governança, en respecte a la ciutadania i en major rendició de comptes de les persones electes, com la societat d’avui ens demanda cal anar més enllà.
Crec que cal tenir una mirada més ampliar per consensuar els formats dels debats, els indicadors a utilitzar. Cal que la gent que treballa per la igualtat entre homes i dones, contra la pobresa i la marginació, per l'accés a l'esport, l'educació i la cultura o pel medi ambient a Cornellà, tenen coses a dir i cal establir millors canals perquè ho facin.
Per això hem proposat que sigui el Consell de Ciutat qui dinamitzi el debat anual de com està la ciutat, qui consensuï indicadors i qui reculli les dades i les opinions de la ciutadania i de les entitats, qui promogui el debat sectorial en els consell de participació i qui faci l'informe que després ha d'anar al Ple. No val amb fer un debat sobre el debat de l'estat de la ciutat. Hem d'anar més enllà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada