1 d’octubre dia de la Gent Gran. I la resta de l’any?

El proppassat 1 d’octubre celebràvem el dia internacional de la Gent Gran. Una d’aquelles celebracions de les que queda molt bé celebrar en les xarxes socials o en actes més o menys protocol·laris, però de les que a l’endemà ja no queda ni un trist record.  Aquest any però, el grup municipal d’ICV-EUiA a Cornellà i els grups de la coalició Entesa (ICV-EUiA-Barcelona en Comú-Enteses de Progrés Municipal) al conjunt de Catalunya hem cregut que calia anar molt més enllà. A Cornellà viuen prop de 17.000 persones majors de 64 anys, aproximadament un 19% de la població de Cornellà. Al global de Catalunya el percentatge és similar, arribant fins 1.400.000 persones.

Aquestes xifres plantegen reptes importants per Catalunya i per Cornellà; com garantir una vida digna d’una part cada cop més gran de la societat. Des de l’esclat de la crisi les garanties de vida digna pateixen serioses amenaces en forma de retallades de drets i serveis essencials.

En aquesta línia, el Ple de Cornellà va aprovar la nostra moció treballada amb la Plataforma Unitària de la Gent Gran i la Marea de Pensionistes que, entre d’altres coses, instava al Govern de l’Estat a garantir la sostenibilitat del sistema de Pensions, recuperar les prestacions de dependències de 2010 o la modificació del sistema de pensions. Un sistema de pensions, que en contra del que es vol fer creure, és sostenible. Cal recordar que l’Estat espanyol és dels països de la UE-15 que menys PIB destina a pensions.

Però no es tracta només d’una moció de lluita contra les retallades. Aquesta proposta és una aposta integral per les polítiques de gent gran, tenint en compte la diversitat i les especificitats al si del propi col·lectiu. La gent gran de Cornellà no és tota igual i és molt més diversa de la que vivia a la nostra ciutat fa 25 anys. És lògic doncs pensar en que no podem adreçar serveis per elles igual que es feia fa 25 anys. Els temps dels casals d’avis on jugar a cartes i fer manualitat han passat a millor vida.

Cal incorporar a les polítiques de gent gran la perspectiva de gènere i la perspectiva LGBTI. La gent gran pateix cada cop majors situacions de pobresa, dificultats d’accés i manteniment d’habitatge digne i de les condicions d’habitabilitat (major impacte de la pobresa energètica, pujada de tarifes de serveis bàsics), però les dones grans pateixen més situacions de pobresa que els homes, degut a la baixa cotització i al sistema de seguretat social androcèntric (contribucions només associades al mercat laboral formal, i no reconeixement del treball reproductiu a l’àmbit privat). Les dones grans son també més vulnerables a la violència masclista i pateixen encara més dificultats per en l’accés al dret a l’oci i a la participació. D’altra banda les persones grans del col·lectiu LGTBI pateixen els efectes de totes les situacions de discriminació patides al llarg de la seva vida com l’aïllament social i familiar.     

En definitiva a Cornellà vàrem aprovar una proposta que va més enllà de reconèixer en una diada internacional el paper de la gent gran a la societat. Una proposta per treballar per l’autonomia de la Gent Gran i pensionista tot l’any.