Assistencialisme versus Empoderament. Per un canvi urgent dels serveis socials municipals.

Després de l'estrena del Govern de Catalunya en el debat sobre la pobresa realitzat al Parlament ara fa uns mesos, i després de quasi un any de funcionament dels governs municipals, cal analitzar el grau d'aplicació de les mesures de “Rescat Social” que van “prometre” moltes de les candidatures d'esquerres, de progrés i de “canvi”.  
De manera global cal extreure una primera conclusió clara; És urgent construir un nou model de Serveis Socials Municipals. Aquest nou model va més enllà de millorar el finançament dels serveis socials municipals, de tenir més diners per "pagar ajudes per qui ho necessiti", i també de modificar els Contractes Programa i d'actualitzar tant la Cartera com el Mapa de Serveis Socials. Però segurament caldria començar per això darrer.
En omplim la boca, i el papers, dient que els Ajuntaments són la institució més propera a la ciutadania i en conseqüència la primera porta on les persones acudim en la recerca d'ajuda quan tenim un problema o una necessitat. Per tant, és lògic acceptar que els ajuntaments estan essent, millor que cap altre administració, el termòmetre de la situació social de Catalunya. El context de crisi ha comportat una major pressió social a nivell local, on els ajuntaments i els seus equips professionals, són qui concentren i identifiquen la majoria de les situacions de vulnerabilitat i d'exclusió de la ciutadania, qui més lluita per evitar que la pobresa esdevingui estructural a Catalunya.
El Sistema Català de Serveis Socials, quan tot just estava immers en el seu procés de construcció i consolidació, quan s'estava estructurant a partir de la identificació de nous drets subjectius i de la creació de marcs legals referents que els concretaven, s'ha vist absolutament sobrepassat per l'augment desaforat de la demanda social provocada pel context de crisi econòmica.
Posem exemples. Amb l'entrada en vigor de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials, que completava de manera “catalana” la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el llavors Departament de Benestar Social i Família va refundar els Contractes  Programa.  Com, deia i diu la Generalitat, els Contractes Programa establien un nou marc de coordinació, cooperació i col·laboració amb els ens locals per permetre una prestació i gestió dels serveis socials que respongués a criteris de coresponsabilitat, transparència, equitat territorial i optimització dels serveis adreçats a les persones amb necessitats socials i que a més, es mantingués en un escenari pluriennal per tal de permetre més estabilitat financera als ens locals. 
En teoria doncs, el contracte programa permetria impulsar una relació de proximitat entre la prestació del servei social i la ciutadania, situant l'ens local al centre de la prestació efectiva dels serveis al seu territori, permetent així "l'empoderament" de la persona per poder reorientar la seva situació i ser autònoma, però no ha estat així.
Alhora, i com a conseqüència de la nova llei 24/2015 i del desenvolupament (amb independència del que s'hagi suspès al Constitucional) i de l'aplicació de la llei 14/2010 de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència, les càrregues de treball i la complicació de les tramitacions corresponents s'han incrementat de forma significativa, i demostrant que les funcions, les prestacions socials, i les ràtios professionals previstes l'any 2007 probablement han quedat obsoletes.
Malauradament, tant en el mandat municipal passat com en els mesos que portem del mandat actual, el món local veu i pateix la crisi, els efectes de les retallades en polítiques socials i la no aplicació de Lleis com la citada de Serveis Socials de Catalunya o la  Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD). En definitiva, tot i l’aportació extraordinària d’entitats locals com les Diputacions o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’increment de les problemàtiques socials ha exigit un sobreesforç als Ajuntaments que no ha estat degudament acompanyat pel suport financer de la Generalitat o del Govern de l’Estat.
Les situacions i problemàtiques que gestionen les professionals (la majoria són dones) dels serveis socials municipals estan marcades tant per l’infrafinançament històric dels municipis i la insuficiència de recursos com per l’increment de casos, la urgència i la emergència social i en conseqüència tenen una alta càrrega emocional i de patiment per part de les persones ateses.
Aquesta realitat dificulta el desenvolupament d’un treball social i comunitari coordinat i transversal que com diu la Llei 12/2007, vagi més enllà de l’assistencialisme i permeti el desenvolupament i l’autonomia personal de les ciutadania usuària dels serveis socials municipals. Alhora aquestes dificultats de treball poden provocar un desgast psicosocial seriós tant per als professionals com per les persones usuàries.
La retallada de les ajudes a la dependència potser ha estat l’episodi que més ha posat en escac als serveis socials municipals, però no ha estat l’única. L’impagament del 2014 i la posterior retirada completa del finançament de serveis com les escoles bressol en els passats pressupostos o les reduccions d’horaris i serveis dels centres d’atenció primària són alguns exemples de com l’austeritat ha provocat noves situacions d’exclusió social i han agreujat les preexistents.
A més l’infrafinançament històric dels municipis es va veure agreujat arran de la modificació de l'article 135 de la Constitució Espanyola que limita la capacitat d’endeutament dels municipis encara que sigui per resoldre situacions d’emergència social.
Aquest 2016 s’ha de firmar el tercer contracte programa des de la seva entrada en vigor en virtut de la Llei 12/2007. Tenim doncs l'oportunitat d'utilitzar aquesta eina com un element més en la lluita contra la pobresa i la precarietat. De moment tenim un acord marc que apunten certs increments com ara l'increment de professionals dels Equips Bàsics d’Atenció Primària (EBASP) fins a arribar a la ràtio de professional/habitants que estableix la llei, que era una quantitat basada en una situació social concreta i que cal revisar. Ara, al 2016, suposo que tothom té clar que les situacions de pobresa i vulnerabilitat s'han disparat i que no té cap sentit demanar professionals de serveis socials en funció només del nombre d'habitants d'un municipi i si de les necessitats socials d'aquest municipi.
Per tant, cal també la renovació de la Cartera de serveis socials per donar resposta a noves necessitats socials i que aquesta garanteixi la suficiència econòmica dels contractes programa per donar resposta a les necessitats dels serveis ja inclosos i a incloure l’increment de serveis d’acord amb els criteris de població, vulnerabilitat i serveis especialitzats. Alhora, cal preveure la dotació econòmica suficient per a complir immediatament les ràtios de professionals d’acord amb la llei de serveis socials, especialment en el cas dels Equips Bàsics d’Atenció Primària d’aquells ajuntaments i ens supramunicipals que encara no les hagin assolit, i adequar aquesta a una nou Mapa de Serveis Socials i a les necessitats de recursos professionals d’altres legislacions posteriors.
És necessari que aquestes bones paraules es converteixin en fets, i per això estem proposant mocions en aquesta línia en tots els municipis. Cal que Parlament, Diputació i Ajuntaments ens impliquem en revisar el model de manera consensuada amb les professionals d'atenció social primària (Col.legis professional,...). I és necessari un compromís per aplicar el model que es dissenyi. Els nostres veïns i veïnes han de poder trobar en els serveis socials dels ajuntaments un espai d'acollida i d'acompanyament, on empoderar-se i trobar els recursos necessaris per sortir de les situacions de pobresa i necessitat i ser més autonoms/es i també més feliços.

Enllaços:
DIXIT: documentació Serveis Socials: http://dixit.gencat.cat/ca/03ambits_tematics/11serveis_socials/
Llei Suport Autonomia (Dependència): http://w110.bcn.cat/portal/site/LleiDeLaDependencia/
Llei Serveis Socials:

Comentaris