Sumar per canviar les coses a Cornellà

Quan aquest article arribi a les vostres bústies, dins del Cornellà Informa, estarem a punt de celebrar el primer aniversari de les eleccions municipals. En aquests mesos s'han produïts desenes de debats al Ple Municipal i un element ha estat coincident: ens costa molt sumar 13. 

A l'Ajuntament de Cornellà amb 13 vots es guanyen o es perden les votacions. Cal recordar que el govern del PSC té 11 regidors i l’oposició en sumem 14 ( 5 de CEC-CPC, 3 C’s, 2 ERC, 2 PP i els 2 d’ICV-EUiA). L’oposició tenim una oportunitat i una responsabilitat. Per què recordem tot això? Doncs perquè a vegades uns obliden que ja no tenen majoria absoluta i els altres creuen que tenen lligada una majoria alternativa que no existeix. Seria bo no oblidar que la gent que hipotèticament estem a l’esquerra del PSC sumem 9, no 13.

Aquesta aritmètica de l’Ajuntament no canviarà fins el 2019 quan hi hagi noves eleccions. Per això, és raonable pensar que si es volen canviar les coses i aplicar noves polítiques que resolguin els problemes dels nostres veïns i veïnes cal fer un esforç polític per arribar a acords tant des del govern com des de l’oposició.

Malauradament, això no sempre passa i la incomunicació entre el Govern i el principal partit de l’oposició és evident, ridícula i estèril. En els darrers plens n’hem tingut varis exemples: Pressupostos Participatius, Banca Ètica, Consell de la Joventut, Fons d’ajuda a Estudiants o el reconeixement a Esteban Cerdán de Laforsa. En quasi tots aquests casos unes propostes liderades per CEC-CPC no han estat aprovades perquè s’han trobat amb propostes alternatives del PSC que no s’han volgut negociar.

És especialment greu que no s’hagin produït acords d’esquerres en aquests temes. Que una proposta tant estratègica com la creació d’uns Pressupostos Participatius no es construeixi amb major consens polític perquè els portaveus de Cornellà en Comú-Crida per Cornellà (CEC-CPC) i el PSC no es volen trucar, és greu, i que gent desapareguda com l’Esteban Cerdán es converteixi en un debat de “pim, pam, pum” carregat de testosterona, inacceptable.

ICV-EUiA aquest mandat ja hem aconseguit sumar a la majoria dels grups a acords com la retransmissió dels Plens en “Streaming”, el reconeixement a la Segona República, l’increment del Fons d’Habitatges Socials, el suport als Serveis Socials Municipals, la Tarifació Social a Escoles Bressol, l’Oficina contra la Pobresa Energètica o el fons de suport a l’Autoocupació, el Cooperativisme i l’Economia Social.

Potser la gent d’ICV-EUiA estem equivocades i equivocats amb el que fem al Ple i no hauríem d’intentar que l’Ajuntament treballi per millorar les condicions de vida de la gent. Potser té raó qui creu que a l’Ajuntament es va a “marcar perfil”, a donar lliçons de retòrica, demagògia i populisme. Potser té raó qui creu que s’ha d’anar a fer intervencions per fer infografies “adaptades a la seva realitat” i penjar-les a les xarxes socials. Potser tenen raó.

Tot i això, i acceptant córrer el risc d’equivocar-nos, intentarem no caure en el “Postureo” i seguirem anant a l’Ajuntament a intentar sumar per canviar les coses a la nostra ciutat. Ens sentim en l’obligació ètica i política de fer-ho.