Encara queden alcaldes honestos. L'invisible cas FMC
Us adjunto l'article que em publica Revista Treball i La Premsa del Baix
A totes les persones que van tenir responsabilitats a la Federació de Municipis i van percebre una retribució els va caure la “pena del telenotícies”. 40 persones van ser condemnades públicament abans de ser jutjades. En molts mitjans se’ls va equiparar amb els implicats en trames de corrupció institucionalitzada que podrien haver robat milions com la Gürtel, la Púnica, la Malaia o el cas Palau. En molts espais polítics, des de l’esquerra a la dreta, des de la nova a la vella política, es van demanar caps i es va vetar gent. Periodistes que mai havien donat l’oportunitat de parlar al seu mitjà a cap alcalde de cap poble van recórrer Catalunya a la recerca d’informació i es subratllava en tots els mitjans que TOTS els partits, TOTS, tenien a alguna persona investigada (llavors imputada).
El passat 11 de març coneixíem la sentencia del
Tribunal Suprem mitjançant la qual es rebutjava el recurs de la Fiscalia Anticorrupció
i es feia l’arxiu definitiu de la peça
separada del cas Mercuri que havia investigat les retribucions de la Federació
de Municipis de Catalunya (FMC) a més de 40 alcaldes i alcaldesses. El març
de 2015 es feia el sobreseïment i un any després, el 2016, s’ha produït l’arxiu
definitiu. Carpeta tancada. I ja està?
Jo crec que no. Quan fa quasi 2 anys que tot
aquest malson va començar, desenes de periodistes de
tots els mitjans de comunicació van perseguir Alcaldes i responsables polítics
durant setmanes. Molts telenotícies i moltes tertúlies van dedicar portades i
minuts a criticar i qüestionar els sistema de retribucions de la Federació de
Municipis sense explicar què era, i a treure la llarga llista d’alcaldes i exalcaldes, d’alcaldesses i
exalcaldesses que havien estat imputats per cobrar, hipotèticament, quantitats que
anaven dels 50€ als 250€ al mes en funció de la seva responsabilitat.
A totes les persones que van tenir responsabilitats a la Federació de Municipis i van percebre una retribució els va caure la “pena del telenotícies”. 40 persones van ser condemnades públicament abans de ser jutjades. En molts mitjans se’ls va equiparar amb els implicats en trames de corrupció institucionalitzada que podrien haver robat milions com la Gürtel, la Púnica, la Malaia o el cas Palau. En molts espais polítics, des de l’esquerra a la dreta, des de la nova a la vella política, es van demanar caps i es va vetar gent. Periodistes que mai havien donat l’oportunitat de parlar al seu mitjà a cap alcalde de cap poble van recórrer Catalunya a la recerca d’informació i es subratllava en tots els mitjans que TOTS els partits, TOTS, tenien a alguna persona investigada (llavors imputada).
Crec que recordarem tota la vida aquelles
setmanes de finals de juny i començaments de juliol de 2014 i aquells 3 llargs
dies davant dels jutjats de Sabadell. Els telèfons bullien per les desenes
de trucades i missatges que rebíem els responsables de política municipal dels
diferents partits, i les nostres orgfanitzacions ho feien per les desenes de comentaris que es rebien sobre el tema en
les xarxes socials i en les assembles. També recordaré sempre com alguns líders polítics nacionals es van fer
fonedissos i com alguns/es van fer desagradables comentaris oportunistes.
I ara, on estan els micros? On estan les
càmeres, les piulades i les portades? Quan fa un any es va fer el primer
sobreseïment molts mitjans i responsables polítics van optar per donar poc
protagonisme a la notícia. L'excusa era llavors que com que la Fiscalia havia recorregut l'arxiuu el tema no estava tancat. Avui, amb l’arxiu definitiu del cas encara estic a
l’espera de veure una cobertura similar a la que va haver el 2014. De fet, em conformaria amb una cobertura i una
presència pública del tema similar al 20% de la que van donar-li a la imputació
dels 40 alcaldes.
Estic convençut que la majoria de les persones
que van haver d’anar a declarar al jutjat de Sabadell i que van veure el seu
nom en aquella llista el que volen es passar pàgina. Moltes d’aquestes persones
ja no tenen un càrrec públic i volen tornar a fer vida professional de forma tranquil·la
i poc pública. La majoria d’elles segur que perdonen als qui els van condemnar
abans de ser jutjats, als qui els van insultar públicament per un delicte que
no havien comés, o fins i tot algunes d’elles perdonen als qui van aprofitar la situació per treure rendiment
electoral.
Però perdonar no és oblidar, ni va renyit amb recordar, i per això cal fer-ho. Cal recordar. Cal recordar que tot
el procés es va produir en els mesos anteriors a les eleccions municipals de
2015 i quan es triaven caps de llista de les diferents candidatures. Cal
recordar que, en general, en tot aquest procés de condemna pública mai es va oferir
espais per la defensa o l’explicació en els mitjans, i que quan es va iniciar
la investigació feia anys que no es pagaven dietes o retribucions a la
Federació de Municipis. Cal recordar el paper que va jugar el Conseller Puig
promovent la investigació contra una associació dels municipis progressistes
com és la FMC, i desentenent-se del cas de l’Associació més “Convergent” (ACM)
on es va demostrar que els seus responsables havien “desviat” desenes de milers
d’euros. Cal recordar que els Mossos d’esquadra van elaborar un informe molt
deficient sobre el cas FMC a partir d’unes escoltes tangencials fetes a l’exalcalde
Bustos pels temes del cas Mercuri. Cal
recordar que en cap moment es va contrastar documentalment la informació ni es
va atendre la naturalesa jurídica de la FMC (Es va imputar alcaldes que mai
havien cobrat res de la Federació). Cal recordar que essent un tema que
afectava a alcaldes de tota Catalunya i que la Federació té la seu a Barcelona
la jutge de Sabadell no va acceptar que es jutgés a un tribunal superior (queda
per la història el fet que es va evitar haver de traslladar la causa no citant
a declarar als alcaldes o alcaldesses que eren alhora Diputats/des).
En conclusió, cal recordar que el cas mai va
passar de la instrucció i que diferents tribunals ja han dit que no existeix
CAS Federació o Cas Alcaldes. Cal plantejar-se doncs que no es tracta ara de
dir “uf, encara queden alcaldes honestos”, es
tracta de que més d’un i d’una, reflexioni i valori com es fa periodisme i com
es fa política en la nostra societat. Es tracta de que reflexionem sobre
com “les xarxes” i els comentaris castiguen de forma injusta però no perdonen
ni fan justícia. No es tracta ara d’anar a donar copets a l’esquena als 40, es
tracta de reconèixer d’una vegada per totes que la majoria de la gent que fem
política ho fem de forma honesta i desinteressada. Qui comença?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada