Som Municipalistes; defensem els ajuntaments com els primers i les polítiques social com ningú.

( Us adjunto un resum de la meva intervenció pressupost diba 2015)
Fa uns dies Avui s’aprova el darrer pressupost del mandat de la Diputació de Barcelona. Com sempre que fem un debat pressupostària en l’administració local cal començar recordant l’injust i insuficient finançament que té el món local. La gent de la coalició defensem els ajuntaments com els primers i les polítiques socials com ningú, per això denunciem un finançament injust que afecta a la capacitat dels Ajuntaments per abordar les problemàtiques de la gent de les seves poblacions, i del que en són responsables tant l’Estat com la Generalitat. Els ajuntaments som l'administració maltractada tant pel govern del PP a l'Estat espanyol com per govern de CiU a la Generalitat de Catalunya.
Fet aquest previ, cal dir que ens trobem amb un pressupost a cavall de dos mandats i que no sabem qui executarà definitivament. A nosaltres (ICV-EUiA-EPM) ens agradaria que aquest pressupost 2015 el tanqués un govern diferent de la Diputació, un govern més d’esquerres, però això ho decidiran els ciutadans i les ciutadanes. En qualsevol cas, el que és evident és que aquest serà el darrer pressupost que presenti aquest govern i probablement la darrera oportunitat per analitzar com està la Diputació i com la deixen.
En aquesta línia, cal considerar sorprenent tant el Pressupost 2015 de la Diputació com el seu procés d’elaboració. És un pressupost molt diferent al que se’ns havia presentat fins ara amb un increment molt significatiu (170 milions). Sabem que un pressupost és només una declaració d’intencions, que després es va concretant, però hem trobat a faltar un major diàleg i una millor explicació en general i per àrees del que es vol fer amb els 811 milions d’euros que es pressuposten.
És encara més sorprenent que aquest diàleg o informació no es faci per part d’un govern en minoria i  amb un grup que ha donat suport a un dels pressupostos del que portem de mandat i que s’ha abstingut en els dos següents. Aquest cop també ens tornarem a abstenir, però que nosaltres sapiguem una abstenció també facilita l’aprovació dels pressupostos, quants equips de govern no agrairien una abstenció de la seva oposició en uns pressupostos? Què no va ser una abstenció del PP al Pressupost de la Generalitat el que va fer que el PP entrés a governar durant 2 anys a la Diputació? Que no s’abstenia sovint CiU el mandat passat a la Diputació tot i tenir una vicepresidència? Per què ens volen situar en una posició d’oposició poc constructiva quan no ha estat mai la nostra voluntat i quan hem demostrat que no hi volem estar?
Moltes de les nostres propostes d’aquests anys en matèria de benestar social, d’habitatge, d’economia, de rehabilitació, la petició de més plans d’ocupació, o l’increment del suport a polítiques que fomenten l’igualtat d’oportunitat com Educació o Cultura han anat situant-se en el Pressupost de la Diputació, però en general totes les nostres demandes i propostes han patit un “Via Crucis” absolutament inacceptable. Les oficines de mediació hipotecària, els suport a les entitats dels tercer sector i als ajuntaments que fan treball comunitari o que aborden l’emergència social, els plans d’ocupació local o la tarifació social en l’accés als serveis municipals, són propostes del nostre grup que han trigat molt en incorporar al pressupost de la Diputació. Per això no hi votem en contra, perquè han incorporat algunes de les nostres demandes, però tampoc podem votar a favor, perquè en aquests anys han demostrar tenir criteris poc objectius en la gestió dels programes i els projectes que es defineixen al Pressupost.
Ens preocupa, per tant, com està avui la Diputació i com quedarà després de l’execució d’aquest pressupost on, per exemple, es retalla romanent de tresoreria i es fa una operació de crèdit de 73 milions d’euros. Per què ara es triplica l’endeutament de la Diputació el darrer any de mandat quan en 3 anys s’han negat a fer cap increment?
Alhora, ara que queden poc més de set mesos per acabar el mandat, és innegable que la reorganització que va impulsar el grup de CiU al arribar a la Presidència s’ha demostrat poc eficaç i ha anat derivant en una dinàmica de la Diputació propera a la paràlisi. Els responsables polítics i l’estructura directiva han esdevingut en mers gestors del dia a dia. Tenen poc diàleg amb els treballadors i treballadores de la institució i els seus organismes, tenen pendent resoldre qüestions laborals i reconèixer la vàlua professional. Entre d'altres, tenen pendent l’equiparació del personal de l’Organisme de Gestió Tributària,
Representants treballadors/es ORGT s'han tancat dependències
a la que li han encarregat noves tasques dins de Tributs de Catalunya.
La Diputació de Barcelona hauria de ser la primera institució municipalista del país i avui no fa aquest paper. En moments de crisi calen polítiques innovadores i que donin resposta als reptes socials, i la Diputació de Barcelona, que havia estat referent estatal, europeu i mundial, com institució de segon nivell amb una gran capacitat d’innovació en la construcció de polítiques públiques locals. La Diputació pot tornar a ser el motor dels serveis municipals i no només una “repartidora” de recursos als Ajuntaments. Han canviat el nom de determinats programes i poca cosa més, i no estem aprofitant tan la potència de la Diputació com dels seus organisme autònoms que estan en una gran inactivitat o per no dir en clara regressió.
Ser municipalista no és tenir contents als alcaldes i alcaldesses de la demarcació, ni resoldre’ls les seves urgències econòmiques. Ser municipalista és entendre la política des de la proximitat, a peu de carrer, promoure que siguin els governs més propers a la ciutadania els que tingui recursos i capacitat tècnica per abordar les necessitats i resoldre els problemes socials. No és cert que la ciutadania només vol que els serveis funcionin i els és igual qui els pagui. La ciutadania, en aquests moments de crisi, vol tenir més serveis públics que l’ajudin a millorar la seva situació, i la Diputació, lluny de promoure més i millors serveis municipals, està subordinant tota la seva actuació a cobrir les mancances de la Generalitat. Creiem que la subordinació de la Diputació a la Generalitat és inacceptable.
La Diputació ha fet de banc de la Generalitat i ara fa una operació de crèdit de 73 milions d’euros quan la Generalitat li en deu 90. Ha substituït en polítiques educatives, econòmiques i socials ( Pagament d’Escoles Bressol Municipals, de Transport, de Plans d’Ocupació,...). Ha condicionat la seva política d’inversió municipal a les necessitats de Generalitat (PUOSC o la darrera operació de finançament de les depuradores pendents de l’Agència Catalana de l’Aigua). Ha posat a la disposició de la Generalitat, i de forma acrítica, instruments de referència de la Diputació com l’Organisme de Gestió Tributària (base de Tributs de Catalunya), la Xarxa Audiovisual Local (XAL) o l’Institut del Teatre i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
No tenim cap argument sòlid per canviar el vot que hem fet d’altres anys. Ni han millorat el tracte polític dins de la institució, ni avui la Diputació té una bona valoració ni a nivell nacional, on l’han desprestigiat al convertir-la en una sucursal de la Generalitat, ni tampoc els electes locals de la nostra coalició (que a la demarcació de Barcelona són 300) poden fer una bona valoració de la seva tasca.
La gent de la coalició defensem els ajuntaments com els primers i les polítiques socials com ningú, i per això creiem que la Diputació de Barcelona pot fer més pels Ajuntaments però també per la gent i pel territori.


Comentaris