El Baix Llobregat també vol poder decidir el futur de Catalunya
La mobilització del 9N cal valorar-la com això, com una mobilització, no
com un procés electoral. El 9N és una constatació de la voluntat de la
ciutadania de participar en un referèndum vinculant i amb garanties, que es
reforça amb els milers de signatures recollides per a denunciar a instàncies
internacionals que l'estat espanyol no ens deixa votar.
Alhora, cal agrair a tots les persones voluntàries
la seva tasca durant el 9N, tant pel que fa a la logística dels instituts com
amb la recollida de signatures. Estic convençut que és després de mobilitzacions importants com les del diumenge 9 de
novembre de 2014 quan les coses comencen a canviar. Avui el PP sap que té un
problema polític extraordinari a Catalunya.
![]() |
Sala de participació de l'IES Maria Aurèlia Capmany de Cornellà a les 13h del 9N |
No obstant, haig de dir que m’hauria
agradat una consulta legal, amb més debat i una participació encara molt més elevada.
El PP i la manca d’habilitat del govern Mas en tenen la culpa. La manca de
debat real i les dificultats legals per promoure una consulta amb garanties han
condicionat enormement la participació. Per això, crec que no és oportú
extreure conclusions massa contundents sobre la participació en termes
electorals. Compte! No es pot parlar de “gran participació a les urnes” perquè
es posar-li massa fàcil al PP. De fet ja estan aprofitant declaracions d’algun
referent del sobiranisme polític per dir que només han participat una tercera
part de les persones “cridades a votar”.
Poso un exemple per intentar explicar-me millor. Al Baix Llobregat s’han mobilitzat el 9N quasi 200.000
persones per reclamar una consulta; una gran mobilització. Si ho mirem en
termes de participació electoral i diem que han “votat” 200.000 persones sobre
el futur de Catalunya veurem que hem quedat a 30.000 vots per sota del referèndum
sobre la constitució europea, a 50.000 de l’Estatut , a 75.000 de les darreres
europees i a 200.000 de les Eleccions al Parlament de 2012. Molt justet, no?
Suggereixo prudència
Crec que la democràcia catalana ha d’aspirar a una consulta real que
pugui mobilitzar, com a mínim, al 75% de la població. Una consulta que
permeti el debat profund i plural, on tothom es faci seva la pregunta i es
senti interpel·lat a participar i opinar sobre de quin futur polític i
quin model de país volem per a Catalunya.
Si realment ens emmirallem en el procés escocès, ara
toca parlar profundament de model de país. El 9N no és el final de res, és un
punt i seguit i una clara mostra que, també al Baix, la gent vol votar i que
ens hem guanyat debatre el país que volem tenir. Catalunya es mereix poder celebrar una consulta de manera
legal, igual que es mereix uns pressupostos justos que garanteixin unes polítiques públiques sense retallades i on la ciutadania tingui les necessitats garantides i sigui possible la igualtat d'oportunitats. Un país
sense exclusió social, que defensi el territori i on hi hagi polítiques actives per a la lluita contra
l'atur i la pobresa. Volem més consulta i volem una nova proposta per
Catalunya que garanteixi més justícia social. Hi treballem?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada