Dues cares d’una mateixa enquesta
Aquesta setmana l’Ajuntament feia publica una enquesta
realitzada a una mostra de 600 ciutadans/es de Cornellà i encarregada a GESOP (http://arxiu.aj-cornella.org/GovernObert/Avaluacio/Resultats%20enquesta.pdf
).
Un cop analitzats els resultats, el que més destaca és que majoritàriament es considera l’ATUR com el
gran problema de la ciutat i alhora que 9 de cada 10 cornellanenc/ques estan
satisfets/es de viure a la ciutat i que un 85% dels s’identifiquen
positivament amb la ciutat, amb diferències importants entre determinats barris.
Si a això hi sumem la valoració que es fa d’alguns aspectes de la ciutat
(parcs, espais verds i transport principalment) mostren una població
majoritàriament satisfeta respecte al conjunt de la ciutat. Res a dir, o si? Si
fem un
esforç per analitzar d’altres respostes també incloses en l’enquesta podem veure que també hi apareix una altra visió de la ciutat, potser més oculta i subjacent però igualment important.
Per exemple, cal destacar, com a element important en una
visió a mig i llarg termini de la ciutat, que més del 30% dels enquestats
consideren Cornellà com una ciutat amb
poques oportunitats tot i la seva excel·lent ubicació i connexió amb
Barcelona, un fet que pot estar relacionat amb la manca d’innovació que els mateixos enquestats detecten en la gestió
de la ciutat.esforç per analitzar d’altres respostes també incloses en l’enquesta podem veure que també hi apareix una altra visió de la ciutat, potser més oculta i subjacent però igualment important.
Per altra banda, i en relació als principals problemes
que detecten a la ciutat els enquestats, situen com a segon problema de la
ciutat per sota de l’atur, la inseguretat i la immigració; dos problemes que
encara resulten més destacats quan veiem les dades disgregades per barris i
observem com a Sant Ildefons, la inseguretat i la immigració han estat
destacats com a principals problemes del barri per quasi el 50% dels
enquestats. Un fet que pot resultar lògic o previsible, ja que per la seva
dimensió i situació socioeconòmica (un dels barris més pobres de Catalunya) ha
estat el barri amb una major recepció de persones nouvingudes, però que també ha de causar alarma i preocupació. Si després
de més de 15 anys de ser receptor d’immigració extracomunitària, en el moment
en que aquesta ha baixat, i després d’importants inversions que han millorat
carrers, places i serveis del barri, Sant Ildefons encara considera que el seus
principals problemes són la inseguretat
i la immigració alguna cosa s’ha fet malament.
És coneguda el nostre desacord amb el PSC en les
polítiques de gestió migratòria a la ciutat. De fet va ser eI meu desacord amb
Montilla en aquest i algun altre tema de Serveis Socials el que em va portar a
dimitir com a Regidor de Serveis Socials l’any 2002. Malgrat les altes taxes
d’immigració que experimentat Cornellà en la darrera dècada (i molt
especialment Sant Ildefons), la política d’immigració del consistori ha
consistit en el reforç policial de la zona, barrejat amb certes polítiques de
mediació comunitària, però en cap cas s’ha apostat per una política de gestió
basada en el diàleg i la pedagogia entre els col·lectius de nouvinguts i
autòctons, com per exemple s’ha fet en poblacions veïnes amb molt bons
resultats. A Cornellà continuen pesant
massa alguns prejudicis i estereotips.
![]() |
El camp de l'Espanyol encara és un problema per Riera |
Tornant als problemes, també es molt destacable que el
barri riera consideri com el seu principal problema les molèsties que continua
causant l’activitat del Camp de l’Espanyol. Aquest és un tema que ha estat
recurrent i que malgrat ha anat millorant en algun aspectes logístics des de
l’inici, continua generat un gran neguit entre la població del barri. Un
problema relacionat directament amb un model de ciutat que hem denunciat en
reiterades ocasions davant els responsables municipals, ja que sempre hem considerat
que els actuals terrenys on s’ubica el Camp, i sobretot els voltants, podrien haver estat dedicats a
dotar el barri d’una gran zona verda, que sumada amb la proximitat de la
llera del riu Llobregat, hauria suposat un segon gran parc a disposició dels
ciutadans/es de la ciutat. Ara cal compensar al barri reforçant les zones
verdes i l’accés a la Riba Riu. Cornellà ha de viure més de cara al Llobregat.
![]() |
Viure de cara al Riu i convertir la riba en espai d'oci i de recuperació ambiental és un repte |
I per últim cal destacar el coneixement que la ciutadania
té dels “serveis de la ciuat”, que en
general és baixa en la majoria de casos tot hi que en determinades franges d’edat
si que es coneixen molts serveis. Per exemple, quan es valoren diferents
serveis engegats en els darrers mesos per part de l’Ajuntament hi sobta força
que projectes tant publicitats com “l’ApropTeu” siguin coneguts per menys del
9% dels enquestat o que polítiques contra la crisi com “L’Acord Social” o la
“Oficina de Mediació Hipotecària” tinguin un grau de coneixement inferior al
15%, o que l’oferta cultural i esportiva de la ciutat només es coneguda pel 26%. Només destaca en coneixement positiu la Botiga Solidària.
Cal analitzar-ho en profunditat, però segurament cal començar
per analitzar quin paper hi juga la restrictiva oferta de canals d’informació
local, o de mitjans de comunicació, que existeix a la ciutat, i alhora el desinterès
ciutadà envers l’Ajuntament. No sabem
que ens ofereix la ciutat, que fa la ciutat amb els nostres impostos, i això en
l’etapa actual amb tanta agitació 2.0 i amb tants suposats ulls damunt de la
gestió pública és un fet tant insòlit com preocupant. Per mi aquest és el
gran problema de Cornellà que l’enquesta remarca. No ens interessa la nostra
ciutat o a la ciutat no li interessa tenir ciutadania interessada? Segurament
una mica de les dues coses, però en qualsevol cas l'enquesta de satisfacció
municipal ha de generar un sentiment agredolç en el Govern del PSC. En seguirem parlant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada