Tàctica, Moda i Proposta Nacional

Després de mesos de silenci prudent, i de ser interpel·lat per veïns/es i companys/es sobre com veig el “procés nacional”, m’atreveixo avui a donar una breu i humil opinió.

Comparteixo bona part del diagnòstic de la situació, de com hem arribat fins aquí, amb molta de la gent que s’ha mobilitzat els darrers 2 anys pels drets nacionals del poble català. Ja ho he expressat amb anterioritat de forma clara i contundent; sentència antidemocràtica de l’Estatut, creixement del Centralisme, pors del PSOE, "puta i ramoneta" de CiU, presses de l’independentisme històric....

Crec que és evident que la situació a Catalunya i a Espanya requereix d’un canvi, d’una ruptura democràtica, d’un nou procés constituent que construeixi un nou “pacte social” basat en garantir drets socials i nacionals. Lamentablement, però, crec que avui no s'estan posant seriosament les bases per aconseguir un canvi que millori la situació social i per això m'atreveixo a expressar els meus dubtes.

Tinc clar que la situació social que vivim està agreujada per una situació de ceguesa i d'agressió contra Catalunya com a poble. Tinc clar (i potser són de les poques coses que tinc clares avui) que no podem seguir així, però només m'interessa debatre i treballar per una alternativa si al centre de tot està la comunitat, el poble, i l'encaix de Catalunya a Espanya o a Europa és l’eina no l'objectiu. 

Crec haver après en política, i en d'altres Ciències Socials que un ha visitat, que no són acceptables solucions senzilles a problemes complexos i que sovint és confonen eines amb objectius. Avui fer la Consulta i potser poder construir un Estat Propi han de ser qüestions plantejades com a eines per transformar la situació social. Per això em preocupa com s'està orientant el procés i com les presses ens fan caure a molts en la incoherència. No entenc com podem estar fent un debat tant ampli amb conceptes tant poc profunds.

Volem convèncer o evangelitzar? Aquest procés és una tàctica electoral, és una moda o tenim una proposta? Ho ressolem tot amb una pregunta? En ple segle XXI podem fer servir tant clarament conceptes del segle XVIII com "Independència" ? De quin tipus d'Independència parlem? No s'ha de farcir més? Amb això ja ens val? No parlem de drets ni de valors? La Justícia, la Igualtat o la Fraternitat han desaparegut del relat nacional?

No ho entenc, i com jo molta gent de la nostra ciutat i de la nostra comarca que vol canvis però no varetes màgiques. No entenc com en aquests 4 anys des de l'embarrancament de l'Estatut, el Catalanisme en sentit ampli no ha fet res per construir i reforçar les estructures d'estat que ja té Catalunya. Ans al contrari, més aviat les hem desmantellat.

Som conscients, per exemple, que Catalunya no té Llei Electoral ni de transparència després de 37 anys de democràcia i de que qui l'atura al Parlament ha liderat el Catalanisme 30 anys?

Som conscients que, sense ajuda de Madrid, la Generalitat i les administracions catalanes incompleixen diàriament les lleis Catalanes d'Educació, de Serveis Socials, d'Infància, de Prestacions econòmiques, d'Habitatge o de l'Audiovisual? ( Recordo que Mas porta 1 any més de govern que Rajoy )

Som conscients que el sistema fiscal català cada cop és més prim i lliberal, o que som la comunitat que més a privatitzat serveis públics? 

Per què tot això, i molt més, ha d'esperar a que tinguem estat propi, sobirà, federat o a que siguem Independents? Crec que és un error que en l'agenda catalanista això no es tingui present i sincerament crec que és la peça que em manca. La Proposta política que sotmetem a la opinió de la ciutadania ha d’existir, s’ha de construir.

Per construir la República Privada de Catalunya que no m'hi busquin, ja anem sobrats d'evangelitzadors al servei del poder, ara, si el que volem és construir cohesionadament un estat del benestar, la fraternitat i la justícia social aquí estic per debatre i aportar sense prejudicis, que és més del que poden dir molts.

En seguirem parlant.