La Diputació al rescat

Dijous 7 de novembre la Diputació de Barcelona va aprovar un nou Pla d’Urgència Social dotat amb 30 Milions d’Euros. Un Pla que s’afegeix a d’altres similars aprovats en anteriors exercicis pressupostaris i en el mandat anterior, i que ha crescut sobretot per la manca d’inversions que la resta d’administracions està fent. Com la Generalitat no inverteix i els Ajuntaments tenen pocs recursos per fer-ho la Diputació de Barcelona transforma els diners que havia d’aportar a programes com el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC).

Junta de Govern Diputació

Els 30 MEUR es distribuiran en tres grans àmbits. El primer, amb una dotació de 10 MEUR, es destinarà a la cobertura de situacions d'urgència social i el sosteniment dels equips professionals de serveis socials. El segon, amb un pressupost de 8 MEUR, serà per garantir la prestació de serveis d'atenció domiciliària i del transport adaptat. Finalment, i per primer cop, es destinaran 12 MEUR a una línia de suport d'atenció als infants adreçada a les Escoles Bressol Municials.

Els recursos seran benvinguts en tots els municipis i milloraran la tresoreria, alleujaran deutes i permetran reforçar serveis socials i educatius. Fins aquí força bé, no? No érem la Xarxa de Municipis? Per això està la Diputació, no? Per donar suport als municipis i/o per fer polítiques que els ajuntaments no poden fer sols. Per “rescatar” els ajuntaments amb problemes si cal.

Per tant, hom podria pensar que el Pla va en la línia del que li correspon. Llavors per què el municipalisme en general no hi pot estar d’acord?

Doncs bàsicament perquè bona part del Pla d’Urgència serveix per rescatar al govern de la Generalitat no als Ajuntaments. L’explicació oficial i el redactat del decret diu que el Pla es fa per compensar el que la Generalitat deixa de pagar als Ajuntaments pels serveis socials o educatius que presta. No es tracta doncs només de complementar el que els ajuntaments aporten per prestar els serveis socials, o els serveis educatius a la petita infància, especialment les Escoles Bressol Municipals, es tracta que la Diputació substitueixi part del que la Generalitat deixa d’aportar i que està obligada a aportar.

I quin problema hi ha si tot són recursos públics? Doncs bé, el problema està en que els Ajuntamentsi la Diputació són administracions locals i la Generalitat autonòmica. Que si la Diputació posa el que deixa de posar la Generalitat pels serveis que amb la llei a la mà s’han de finançar de forma compartida, el món local aporta 2 cops pel mateix i per tant els impostos locals que haurien de servir per reforçar els serveis locals els gastem cobrint el que la Generalitat no aporta.

Aquest és el sistema de treball de la Diputació. On està aquí la Generalitat? 

Diferent hagués estat que el plantejament de la Diputació de Barcelona, i de la resta de Diputacions catalanes que estan fent plans similars, fos que la Diputació destina diners per reforçar els serveis municipals o per evitar que la ciutadania hagués de pagar quotes més altes, i prou.

També hi havia una segona opció, que la Diputació tornés ha assumir els deutes de la Generalitat amb els ajuntaments, i que la Generalitat reduís el seu deute amb els Ajuntaments concentrant-lo en la “sanejada” i “solvent” Diputació de Barcelona a qui ja deu més de 150 milions d’euros.

Qualsevol de les dues opcions serien assumibles pel municipalisme i per l’esquerra, però lamentablement per CiU això suposaria que la Generalitat, i en especial el Departament d’Ensenyament, continuaria devent milions d’euros al món local per sufragar, per exemple, el manteniment de les Escoles Bressol, i recordo que la Diputació ha vingut al rescat, però al rescat de la Generalitat no tant dels Ajuntaments o de la ciutadania.
Quan hauríem d'estar contents/es de comptar amb més recursos per Polítiques socials, ens trobem de nou que CiU, amb les ajudetes d’ERC, torna a sacrificar les administracions locals catalanes als interessos i objectius del Govern de la Generalitat, i qui surt perjudicada al final és la ciutadania que veu com cada cop té menys serveis socials, educatius o de salut i que cada cop ha de pagar més per accedir-hi.

Avui el Pla d’Urgència Social de la Diputació de Barcelona, i els de la resta de Diputacions, serà benvingut, ajudarà i evitarà que es disparin les quotes de les Escoles Bressol. Ara, demà els Ajuntaments de Catalunya seguirem reclamant a la Generalitat que compleixi amb els seus compromisos i pagui els deutes, que no enviï a les Diputacions al rescat, que les Diputacions són del món local i de la ciutadania no de CiU.