La Comunicació Local ha de ser un Servei Públic? Una visió dreta-esquerra del que passa a la XAL.
La transformació dels mitjans de comunicació públics que
CiU està fent a tota Catalunya té en la Xarxa de Comunicació Local (La Xarxa , que va absorbir l’antigaCOM) el seu principal exponent a nivell municipal amb el canvi de govern a la Diputació de Barcelona.
De fet, ja en els darrers anys del govern d'esquerres de la Diputació es van emprendre una reformulació de la
COM Ràdio i la Xarxa de Televisions Locals
perquè aquestes tinguessin com objectiu la construcció d’un relat local plural
i de qualitat.
Des d’una òptica local, i des de la Diputació de
Barcelona, un servidor sempre ha intentat defensar que les ràdios i teles
municipals no han de fer la competència en continguts als mitjans de la
Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, però alhora tampoc han de deixar
d’oferir programes de qualitat que permetin que els mitjans de comunicació
municipals prestin un bon servei públic. Per exemple; estem d'acord que potser la XAL no hauria de
prioritzar el fet d'enviar equips als desplaçaments del Barça si ja ho fa Catalunya
Ràdio, però alhora és inacceptable que s'enviï un únic reporter amb
càmera de fotos i vídeo domèstiques per cobrir el Play Off d’ascens a 2ªB a
Cornellà i que pràcticament no arribi ni a poder gravar els gols
del partit. No erem la plataforma dels esports minoritaris?
Malauradament, l’arribada dels equips de CiU a la XAL
/COM Ràdio, amb directius professionals que mai havien dirigit un mitjà de
comunicació públic, ha obert una etapa d’opacitat i “trilerisme empresarial”
(Ara et dic que faig una cosa per després fer la contrària), i subordinació als interessos comunicatius de CiU a nivell nacional, que està convertint
els mitjans de comunicació de la Diputació en el malson del govern de Salvador
Esteve, i la mostra més evident de les diferències entre l’esquerra i la dreta
en la gestió dels serveis públics, tot i que malauradament ERC hagi decidit oblidar-se que és d'esquerres en l'ERO de TV3 i Catràdio.
Al ball de fitxatges i acomiadaments de professionals, directius
i productores ( Amb Quico Triola, Sergi Mas, Jordi Duran, Ramon Miravitlles, o Alfred
Rodriguez Picó, al capdavant) s’hi afegeix la polèmica creació d’una societat
mercantil 100% participada per la Diputació quan COM Ràdio pujava en audiència,
els rumors de fusió amb l’ACN, la renúncia a tenir emissió les 24 hores, els
convenis milionaris amb grups privats de comunicació, la manca de diàleg amb
les principals emissores municipals, la pressió empresarial exercida en la
negociació del nou conveni, i l’acomiadament expeditiu de 15 treballadors/es el
19 d’aquest mes de Juny que ha obligat a CiU a donar comptes al Ple de la
Diputació.
Per 2 vegades s’han abordat els darrers acomiadaments al
Ple de la Diputació, una el 27 de juny amb una moció d’ICV-EUiA-EPM més PSC, i
l’altre el 26 de juliol alhora que escoltàvem i analitzàvem l’informe de
gestió presentat pel Conseller Delegat de la Xal Francesc Pena.
Francesc Pena (CD XAL) i Slavador Esteve (President DIBA) |
Amb l’informe
del Sr. Pena davant es pot veure com en 19 pàgines d’explicació del futur de la
comunicación local i de la XAL no es parla en cap moment “d’emissores
municipals o d’emissores públiques” i només es fa servir el concepte “Servei
Públic” per defensar que les ràdios i teles privades també el poden fer. Unes
omissions, que voluntàries o no, evidencien que CiU i la direcció de la XAL han
renunciat a treballar-hi segons el principi bàsic de la Diputació, el suport
als municipis. Avui primer és el negoci privat (Ja s’ha beneficiat a Canal
Català, Onda Cero, Canal Taronja, Ràdio Vic,...) i el suport al “relat nacional”
de TV3 i CatRàdio, que garantir formació i continguts de qualitat i plurals per
les emissores municipals que cada cop tenen menys recursos.
Per acabar,
cal dir que més enllà de l’evidència que CiU està per una altre model de
comunicació pública, de dretes, l’altre fet evident és que l’estil de la
direcció de la XAL és inacceptable en una empresa normal, ja sigui pública o
privada. Exemples com considerar a professionals amb anys d’experiència en
comunicació local com excedents, enganyar a membres de la Junta de Govern i del
Consell d’Administració sobre el perquè de determinades decisions, o pressionar
als representants dels treballadors amb l’amenaça d’un ERO enmig de la negociació
del conveni, són motius suficients per perdre la confiança en qualsevol
directiu.
Per la nostra
part ja no hi ha més marge, calen canvis en la màxima direcció de la XAL i cal
fer-los ja, així ho vam dir al Ple de la Diputació, i creiem que tots els grups
polítics allà presents ho van entendre. Segurament fins i tot CiU, PP i ERC,
que van evitar amb el seus vots la reincorporació dels darrers 15 acomiadats,
ho comparteixen.
En seguirem
parlant, la necessitat de garantir un servei públic de comunicació democràtic i
plural està en joc.
Podeu conèixer la nova Xarxa aquí, compteu quantes vegades es fa servir el terme públic...
Podeu conèixer la nova Xarxa aquí, compteu quantes vegades es fa servir el terme públic...
El senyor Godo potser hi te alguna cosa a veure? i la SER?
ResponElimina