Parlem seriosament del Lloguer i del Dret a l'habitatge?

No te cap sentit fer més pisos al costat del riu quan en tenim buits i en mans dels bancs 

En el proppassat ple d'Abril de l'Ajuntament de Cornellà, Convergència i Unió va presentar una moció per reclamar que l'Ajuntament promogui més habitatges de lloguer en les futures promocions de pisos que es facin a la ciutat.

Una moció certament insòlita, que en la seva exposició de motius culpabilitzava per igual a tots els partits i institucions tant de la “bombolla immobiliària” com dels desnonaments. Suggereixo llegir amb deteniment tant el text original de CiU com les esmenes presentades per PP i PSC. En l'acta de la sessió les trobareu. És curiós veure com en un debat entre persones informades i que es suposa que coneixen la situació de la gent s'obvia parlar seriosament del dret a l'habitatge.

La nostra aportació va anar en una línia totalment diferent a la inicial. No cal posar-se medalles, però no és just obviar la història d'Espanya, Catalunya o Cornellà. No tothom ha fet el mateix per això reclamem parlar seriosament d'habitatge.

En primer lloc crec que avui no calen més pisos a Cornellà. No cal construir més però si cal que la gent jove i les famílies amb majors dificultats o que han perdut l'habitatge puguin accedir a un pis de lloguer assequible. Per aconseguir que la gent tingui pis sense construir més que fem?

Doncs reconèixer el dret a l'habitatge, frenar els desnonaments, i donar funció social als habitatges buits. Tot això estava inclòs en les propostes de modificació de la Llei hipotecaria que IU-ICV vam defensar al Congrés des de 2006 i en la Llei del Dret a l'Habitatge que CiU va “fulminar” només tornar al govern el 2010 amb les Lleis Òmnibus.

Alhora, cal recordar que el vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya, estableix en el seu article 26 que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis; en el mateix sentit la Constitució espanyola en els seus articles 47 i 33 recull aquest dret i la garantia d'un habitatge digne i adequat així com la funció social que delimita el contingut del dret de propietat.

CiU es carrega el Dret a l'Habitatge i demana habitatges de lloguer a Cornellà, però el Partit Popular que a Cornellà demana un Pla d'Habitatge va i defensa la seva actuació al Congrés de Diputats, on mai ha volgut canvia la Llei Hipotecària i ara ha desvirtuat totalment la “Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament retroactiva i el lloguer social” impulsada per un milió i mig de ciutadans i ciutadanes, deixant sense solució el problema de més del 80 % de les famílies en risc de perdre el seu habitatge.

És inacceptable que avui el Fondo Social de Vivienda creat pel Ministerio de Fomento, sols disposi de 5.891 habitatges, procedents dels bancs i caixes intervinguts, el que representa menys d’un 3 % del parc total d’habitatges buits que els Bancs i Caixes retenen en el seu poder, a tot l’Estat espanyol, i d’aquells poc més de 500 han estat posats efectivament en disposició de ser ocupats per famílies sense sostre. O sia, que amb diners públics salvem els bancs i ells continuen desnonant i especulant amb els habitatges buits.

Per això vam proposar incloure dos acords en la moció alternativa presentada pel PSC que van ser acceptats i van donar molt més cos i realisme a la moció. Un primer que instés al Govern de la Generalitat a crear, el més aviat possible, el Fons Social d’Habitatges de Catalunya partint dels pisos del parc privat desocupat principalment els que han quedat en mans de bancs i caixes intervingudes i reclamar al Ministerio de Fomento que cedeixi l’administració d’aquesta habitatges a la Generalitat de Catalunya. Aquest Fons s’haurà de gestionar concertadament entre la pròpia Generalitat, els Ajuntaments i les entitats socials. I un segon que busqui recuperar les determinacions dels apartats 6 i 7 de l’article 42 de la llei catalana 18/2007 de 28 de novembre, per permetre, en determinats casos, el lloguer forçós i garantir la funció social i l’ocupació efectiva dels habitatges buits de forma injustificada.

En resum, que en una moció en la que CiU i PP volien lluir sensibilitat social es van trobar amb una moció molt més exigent del que ells haguessin volgut i que compromet Ajuntament, Generalitat i Estat per donar solucions reals als problemes d'habitatge que tenim. Coses de tenir una ciutat d'esquerres.