Per què vam començar la campanya a Cornellà?

Ahir dijous, ICV-EUiA, vam començar la campanya oficial de les eleccions al Parlament al Citilab, a Can Suris, a Fontsanta-Fatjó, al Districte 3, a Cornellà, al Baix Llobregat, per què?

Els malintencionats podeu pensar que va ser perquè la gent de Cornellà manem molt a la coalició o perquè el seu cap de llista hi té molt de pes (només reconec el sobrepès), però la realitat és que ahir vam començar la campanya al Citilab perquè era l'escenari ideal per parlar de la proposta que fa la nostra coalició en aquestes eleccions.
Tenia molt sentit fer-ho al Baix, a Cornellà i a Can Suris, mostra del que es pot fer amb voluntat ciutadana i polítiques socials, i així ho vaig intentar explicar en la meva intervenció d'ahir.

Amb el 12% de vots de mitjana en el districte electoral on s'ubica Can Suris, crec que no es pot dir que vam començar a casa! A diferència de la resta de partits que van començar camí protegits als seus feus; ERC a St. Vicenç, PP a Castelldefels, PSC a Terrassa, i CiU al Cap i Casal, l'equip d'ICV-EUiA va ser valent i va escollir una ciutat amb resultats dignes però modestos per la coalició, però alhora una de les poques ciutats on CiU no va guanyar el 2010, i on “l'esquerra” (des de PSC a Desdebaix) suma majoria en totes les eleccions.

Començar a Fontsanta, a Can Suris, em va permetre explicar una mica de la història de la nostra ciutat. Em va permetre explicar com la fàbrica de Can Suris fou un exemple de la transformació industrial i dels canvis socials que la van acompanyar (La fàbrica de filats Fontanals i Surís va ser inaugurada el 1913 com a continuadora de l'empresa Sala i Cia, del 1897.). També vaig intentar explicar com aquest barri va caure en la marginalitat durant el franquisme i els 80, i com els governs locals i autonòmics de la època Montilla-Pujol van desplegar el clientelisme durant molts anys.

Però també em va permetre explicar que Fontsanta-Fatjó també és un exemple clar de com les polítiques públiques poden canviar la realitat social, la qualitat de vida i les oportunitats de promoció d'un barri i la seva gent.

Les polítiques públiques, i especialment les d'esquerres, han permès millorar la trama urbana i recuperar espais per l'ús públic com el Parc de la Infanta, han permès mantenir l'atenció sanitària, han permès ampliar i millorar l'oferta educativa de l'Escola Suris o crear un Escola Bressol Municipal per primer cop. Les polítiques públiques han recuperat “l'habitabilitat” dels pisos de Fontsanta amb actuacions finançades per l'ADIGSA del tripartit i la Llei de Barris. I evidentment, han estat les polítiques públiques les que han recuperat la Fàbrica Can Suris per ubicar-hi un equipament de referència en innovació i creativitat que pot ser una eina clau del desplegament al Baix Llobregat de la nova economia que defensa ICV-EUiA.

Avui però, com vaig dir ahir, les polítiques PEPEVERGENTS d'austeritat i retallades estan posant tot en perill. Des del funcionament d'equipaments com el propi Citilab, el dispensari de Salut, l'Escola o l'Escola Bressol, a la finalització de la millora urbana del barri, passant pel manteniment de prestacions econòmiques i pensions, bàsiques pels barris humils, tot està en perill.

Els partits que avui estan amagant les seves coincidències polítiques sota una guerra de banderes (CiU i PP) posen en perill la cohesió i la promoció social dels barris del Baix Llobregat, i la seva única aposta dels darrers 2 anys, la que havia de donar solució als 80.000 aturats/des de la comarca, us recordo que ha estat Eurovegas?

ICV-EUiA, per la seva banda, no té una bareta màgica però si creiem que hi ha alternatives i que I TANTQUE PODEM desenvolupar-les si la ciutadania ens dona suport i aposta per construir un Alternativa Amplia i creïble d'esquerres al Parlament. Segur que la Lorena Vicioso, en Jaume Bosch, la Dolors Camats, en Joan Mena i en Joan Herrera hi contribuiran de forma clau des dels seus escons.

Vídeo resum Herrera