1 any de canvis a la Diputació de Barcelona

Acabem el primer any de mandat a la Diputació de Barcelona. Un bon moment, doncs, per fer balanç i valorar breument, més enllà dels escàndols pels nomenaments de coordinadors generals, el canvi de govern a la corporació i els efectes d’aquest.

En primer lloc, haig de dir que el nou tripartit de govern de CDC+UDC+PP encara no ha fet públic quin és el seu Pla de Mandat, quins són els seus objectius, i per tant és molt difícil fer una avaluació objectiva de si han aconseguit allò que volien aconseguir a la Diputació.

La primera conclusió és que el govern de la Diputació de Barcelona “necessita millorar”. Vam iniciar aquest mandat amb una proposta de reorganització i amb la creació de vicepresidències executives, un pas interessant que després la concreció de responsabilitats polítiques i directives ha fet poc operativa i ineficient. El govern de la Diputació ha generat més varietat de càrrecs directius però no ha acompanyat aquesta nova estructura directiva amb una estructura operativa i funcional que expliqui que ha de fer cadascú i qui pren cada decisió.
Alhora, aquesta nova "varietat" directiva crec que ha suposat un empitjorament de la "solvència" i de l' "autoritat" dels responsables de les divereses àrees, àmbits o matèries, que avui, amb tots els respectes, poc tenen a veure amb els Tècnics de referència i amb experiència en la gestió local que van "dirigir tècnicament" la Diputació en d'altres etapes. La Diputació de Barcelona, és la Diputació més gran de l'Estat i la seva capacitat tècnica és reconeguda arreu, per això considero greu que determinats temes siguin portats per persones sense curriculum en l'administració local i/o sense coneixements concrets en la matèria.
Per altra banda, és interessant veure com la demanda de transparència i pluralitat en matèria de comunicació que durant mandats i mandats havien fet els i les diputats de CiU i PP ha estat ràpidament oblidada quan aquest/es han arribat al govern. Avui els mitjans de Comunicació de la Diputació estan més que mai al servei del Govern provincial i, en bona mesura, també del Govern Català. L'exemple més clar és la retallada que s'està fent a COMRàdio o el butlletí DB.

Com a president del Grup d'ICV-EUiA-EPM, vaig començar el mandat reclamant que la Diputació s'impliqués en la definició de l’organització territorial de Catalunya i en la defensa del món local envers les agressions d'altres governs. Avui ens trobem una subordinació total al Govern de Catalunya. Un bon exemple són els Plans de xoc i també el Programa Xarxa que complementen o cobreixen els efectes de retallades i deslleialtats de la Generalitat amb els ajuntaments.

Per això, ens preocupa que les mesures que s'anuncien sobre el món local, que veiem com un retrocés a l’època franquista i una recentralització d’estil absolutista, no tinguin la resposta enèrgica d'una Diputació de Barcelona que de nou ha de defensar els interessos dels municipis de les comarques barcelonines, l'autonomia i la democràcia local i el benestar del conjunt de la ciutadania. Estarem a l'alçada?

Article publicat a la revista DB