Pagar proveïdors o Controlar Ajuntaments?

El 22 de maig del 2011 els ciutadans i ciutadanes de les viles i ciutats de l'Estat van anar a votar als col.legis electorals per escollir les regidores i regidors dels seus Ajuntaments. El 20 de Novembre de 2011, uns mesos després, la mateixa ciutadania va també votar per escollir les diputades i diputats del Congrés, en un procés de votació tècnicament idèntic. Per tant, Regidores i regidors, Diputades i Diputats, tenen la mateixa legitimitat democràtica. Si és poca o molta no és la voluntat d'aquest article valorar-la. El que està clar és que és la mateixa, no?

Llavors, si els alcaldes i els presidents de govern tenen la mateixa legitimitat, perquè el President Rajoy i el seu Consell de Ministres (a qui no ha votat ningú) s'encaparren en auto-atorgar-se un paper de controladors de la resta d'administracions de l'estat i en especial dels Ajuntaments?

El darrer exemple d'intromissió, tutela, control, i de vulneració de l'autonomia local és el Reial Decret Llei 4/2012que sota l'aparença d'una política de suport a les empreses i petits proveïdors, és un nou exercici de control dels Ajuntaments, una nova línia d'ajuda indirecta a les entitats financeres i grans empreses, i probablement vulneri el marc constitucional. 


Per això el darrer dimecres en un Ple extraordinari de Cornellà vam aprovar un modificació de crèdit per evitar ser controlats pels mecanismes que ha establert aquest RDL. Que els municipis s'han d'adaptar a la seva situació financera i capacitat d'ingressos és una evidència que cap Plenari Municipal pot obviar i, molt probablement, no necessiti de cap Ministre d'Hisenda ni Decret per recordar-ho.

És evident, que si algú no ha de fer de "banc de l'administració" són els petits proveïdors dels Ajuntaments, i entre aquest, moltes entitats socials que presten serveis concertats amb els municipis. Per això, qualsevol mesura que ajudi al ràpid cobrament de les seves factures ha de ser considerada seriosament per la seva aplicació. Ara, el RDL 4/2012 encara ha de demostrar que garantirà el cobrament dels proveïdors com sembla buscar el govern que l'ha promocionat de forma tant grandiloqüent.

De moment el que si podem dir és que el RDL vulnera el principi d'autonomia del món local (Ni tant sols s'ha consultat a les entitats representatives del municipalisme) i trenca amb el marc constitucional, vulnerant l'Estatut de Catalunya i la Llei de Bases de Règim local. Està fet des de la desconfiança i sobretot des de la deslleialtat institucional ja que suposa recuperar "de facto" la tutela financera dels ajuntaments, per part del Ministerio, tutela que, arribat el cas, a Catalunya correspon al Departament d'Economia i Finances.

Vulnera els principis democràtics i constitucionals al atorgar uns poders a la Intervenció de l'Ajuntament que no li correspon. Els Interventors han de vetllar per les finances municipals, però qui pren les decisions sobre la despesa que fa un Ajuntament són Alcaldes i Alcaldesses i els seus Plenaris votats per la ciutadania, i així ha de seguir sent.

Malauradament el Reial Decret del Ministeri d'Hisenda atribueix unes funcions dels òrgans de governs locals a personal funcionari de l'administració, el que pot ser vist com un "buidatge de la capacitat de decisió política" dels ajuntaments.

Però aquest decret llei no és només antidemocràtic, també és injust, ja que comporta un tractament uniforme per a tots, condonant les pràctiques fora de llei que s'han dut a terme en molts ajuntaments (despeses realitzades sense la tramitació corresponent ni obligació reconeguda,...).

Finalment cal dir que només una interpretació molt "benevolent" del RDL permet identificar solucions tècnicamentclares per garantir el pagament als proveïdors municipals. No hi ha un mecanisme establert de pagament entre els ajuntaments i els proveïdors. Caldrà veure com es concreta en les properes setmanes i amb quines condicions, donat que, a diferència de les CCAA l'operació d'endeutament no es farà amb ICO sinó amb les entitats financeres i, aquestes ja han estan plantejant un tipus d'interès massa alt pel món local. Alhora aquestes operacions d'endeutament, en el cas que l'ajuntament les concerti amb una entitat financera "gaudiran d'un aval de primera categoria" doncs en cas d'incompliment, es retindran les participacions dels ajuntaments en el ingressos de l'estat (PIEo PMTE). És a dir, si l'Ajuntament no paga als Bancs deixarà de cobrar de l'Estat i no podrà pagar altres serveis pels que necessiti els recursos de l'Estat. Què és primer, pagar als Bancs o la neteja de la ciutat i les beques menjador?

En definitiva, el conjunt de RDL aprovats fins ara, són un cop d'estat contra l'autonomia local i dibuixen un horitzó pel ajuntaments de mers gestors d'uns serveis obligatoris i sota la tutela de l'Estat, sense tenir present el principi de subsidiarietat i la capacitat organitzativa i de serveis (la capacitat de decisió política) dels ajuntaments. En el fons el que es pretén és estendre al món local les retallades ja instaurades a l'Estat i les CCAA i ho fan per "imperatiu legal" per evitar la resistència dels regidors i les regidores escollits per la ciutadania. Tot sigui per pagar proveïdors,..