Una marató estructural? (Sobre la Marató de TV3 1)

Ho sento però em disposo a criticar a “La Marató de TV3” ( http://www.tv3.cat/marato/ ).  

No m’he distingit mai per ser un seguidor habituals de les maratons televisius de “la nostra” ni tampoc per ser un donant destacat de les seves “causes”, ho confesso. He preferit fer generalment les meves donacions a d’altres projectes més locals i/o que tinguessin un major compromís de transformació social.

Ara, tot i que sovint he cregut que és un format que grinyola pels enfocs que es fan de la problemàtica abordada i el tractament que es dona a les persones que la pateixen, reconec que gràcies a La Marató hem conegut millor malalties i problemàtiques amb un important impacte en la nostra societat. Del càncer als trasplantaments, passant per l’Alzheimer o el Síndrome de Down, ( http://www.tv3.cat/marato/totes_les_maratons ).
Aquesta setmana, el govern, TV3 i/o la Fundació La Marató han explicat que promouran una Marató “excepcional i puntual” per lluitar contra la pobresa, i ho sento, però no m’agrada.
Interpreto que el model de La Marató ha estat abordar un problema concret de salut per sensibilitzar socialment i recollir recursos, superant o complementant la iniciativa pública. La Marató ha arribat on la Salut Pública no hi podia arribar en molts casos.

Com a treballador de lo públic crec que arribar a aquesta conclusió, que la iniciativa privada pot més que l’administració, és segurament el que més em molesta d’aquesta i d’anteriors Maratons. 

Però si bé en anys anteriors la cosa podia explicar-se per “l’excepcionalitat” del problema aquest any la cosa no s’agafa per enlloc.

La Pobresa a Catalunya no és cap malaltia, i malauradament tampoc és un accident o un fet excepcional. Com la UE s’ha afartat de dir-nos abans d'aparèixer la "Prima de risc", el gran problema de pobresa a Espanya és la gran distància entre les prestacions públiques i el salari mínim, i el cost real de la vida. 

La Pobresa a Catalunya és un fet bàsicament estructural ara agreujat per la crisi. Les ¾ parts de les persones pobres d’aquest país ho són perquè no perceben des del propi “estat” suficients rendes per cobrir les seves necessitats (pensions i subsidis) i/o perquè no tenen alternatives per reduir les seves despeses d’habitatge habitual (paguen altes hipoteques o lloguers). Som economicament pobres perquè la nostra renda disponible és molt baixa.
La majoria de les persones pobres són pensionistes de divers tipus, persones que circumstancialment reben un prestació vinculada a la seva desocupació (Atur, RMI) i les persones que en depenen com els seus fills/es. Si s'apliquen els "standards" europeus per situar i definr el "llindar de la pobresa" molts pensionistes (no contribuitives i mínimes) serien pobres. No són les trajectòries personals les que majoritàriament porten a la pobresa, si nó la raquítica política de garantia de rendes i de prestacions socials complementàries (ex:ajuts familiars) de Catalunya i Espanya. No hi ha manera de trencar la fòrmula Pensionista o Aturat/da = Pobre.http://www.20minutos.es/noticia/1177886/0/pobreza/cataluna/posguerra/

En resum, amb unes millors presatcions de jubilació i desocupació, amb més ajuts a la diversitat de famílies, i amb una major intervenció pública en els costos familiars dels habitatges (el mercat de l'habitatge sencer) la pobresa es reduiria exponencialment a aquest país.
Llavors, tornant a l'origen de l'article, farem una Marató per reclamar que pugin les Pensions no Contributives, els ajuts de Dependència, els suports a famílies monoparentals, els recursos pels CRAE, o la Renda Mínima d'Inserció?

La Residència Teresa Duran de Cornellà que tant li costa finançar a la Generalitat actual

No. Tot i que això són coses que es poden resoldre des de la taula del govern, TV3, que ens costa 350 milions d’euros a l’any, farà una Marató amb la Conselleria de Benestar per buscar solucions fora de l'Administració, des de la ciutadania.
El que passa és que no és la ciutadania qui està retallant la Renda Mínima d’Inserció, el Plans d’Inclusió, o la inversió en centres de serveis socials, és el Govern de la Generalitat.
No tinc cap inconvenient en que alguns projectes de lluita contra la pobresa de les entitats del Tercer Sector, especialment d'aquelles que aterren més al barris i aposten per l'empoderament i la transformació, tinguin més finançament privat a través de la Marató. Benvingut sia, les entitat ho agrairan i els diners seran ben emprats segur.
Ara, aquest no és el model, la beneficència no és la solució. Aquesta Marató, pesi a qui pesi, te massa pinta de cortina de fum del govern més elitista i segregador que ha tingut mai Catalunya.