Calen tantes administracions supralocals?

El govern de Catalunya, amb la seva vice-presidenta al capdavant ha iniciat un mediàtica “ronda per explicar la Llei de Governs Locals i Hisendes Públiques i mirar que aquesta es faci amb el 'consens del món local''.  Coincideixo amb el Govern amb el fet que Llei de Governs Locals sorgeixi de la ''reflexió conjunta del món local, i per tant del coneixement i de la realitat'', però també amb el fet que aquesta llei ha de ser útil i ha d’ajudar a resoldre les problemes “estructurals” del món local.

Un món local (Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, AMB,…),  inicialment exclòs dels treballs de preparació de la Llei, que, tot i les dificultats de finançament que té, és probablement l’administració més eficient (qui millor aprofita els recursos que té) i que presta alguns dels serveis millor valors per la ciutadania.

En relació a això i fruït de l’escenari de restriccions, crisi i reducció d’ingressos de les Administracions publiques trobarem com s’incorpora al debat de la Llei de governs locals el necessari replantejament de l’entramat d’administracions públiques a Catalunya. És a dir, si el Govern no està generant una nova cortina de fum, es posarà damunt la taula el debat sobre si calen tantes administracions supra locals (Consells Comarcals, Àrea Metropolitana, Diputacions - futures Vegueries).

No negaré que l'administració pública en el seu conjunt requereix d'una esforç per fer-la més eficient, per fer coses que ara no fa i són socialment necessàries, i per deixar de fer coses que ara fa i tenen una utilitat social dubtosa. Ara, o juguem tots o trenquem la “baralla”. Posem-ho tot damunt la taula. Per què comencen sempre el debat per administracions supralocals, pels Consells Comarcals i les Diputacions?

Per què no comencem pels que més dèficit tenen i més solapament tenen? Per què no discutim si els Ministeris de Defensa o Interior ha de tenir la dimensió que tenen, o si cal tenir Ministeris de Justícia, Cultura, Educació, Sanitat quan la gran part de les seves competències estan traspassades a les Comunitats? Per què mantenim direccions generals de Ministeris i Conselleries que ja no tenen feina perquè la fan els governs locals?

Doncs perquè és molt difícil enfrontar-se amb la maquinària burocràtica de l'estat, i perquè sempre ha estat més senzill fer aprimar al més dèbil, aquell qui no té mitjans de comunicació a favor; el món local. Perquè quan es parla de Diputacions i Consells Comarcals es parla de món local, es parla d'institucions ben dirigides per alcaldes/ses i regidors/es, triats per la ciutadania, que presten serveis bàsics a les viles i ciutats que Estat i Comunitats autònomes els neguen. Perquè en el fons són un bon grapat de milions d'euros (+ de 7.000 a tota Espanya sense comptar AMB) que no volen que es gestionin des del món local, i menys que puguin ser controlats amb el joc democràtic de govern-oposició. Per això, els partits grans, proposen els manits i poc democràtics "Consells d'alcaldes" per dirigir les administracions supramunicipals, que crec suposa generar un sistema supermajoritàri; o tens alcaldes, o ja pots tenir el 35% dels vots en una província que et quedes sense representació supralocal.

En el cas de les Diputacions Catalanes i els Consells Comarcals, ICV-EUiA-EPM, com esquerra verda nacional, sempre hem defensat l'existència de governs locals de segon nivell per tal de garantir que tots els catalans i totes les catalanes, visquin on visquin, gaudeixin d'iguals serveis i qualitat de vida. I defensem que siguin les eleccions locals les que triïn qui ha de gestionar aquest nivell de govern.

Ara bé, com vaig dir en la sessió de constitució de la Diputació de Barcelona, l'existència d'aquest segon nivell no ha de suposar una major despesa pública. Defensem que siguin les futures vegueries, que també haurien de construir-se amb una llei de governs locals i hisendes públiques potent, les que assumeixin aquest segon nivell supralocal.

Cal demanar a la nova llei que detalli competencialment qui fa què. Què fan les Vegueries (fusió de Diputacions+Consells Comarcals), què fan els Ajuntaments, i com uns i altres poden mancomunar serveis per millorar l’atenció a la ciutadania. En el fons aquest és el quid de la qüestió; com amb els recursos que tenim millorem la qualitat de vida de la gent.