Pujada al Metro...

Amb l’inici de l’any els i les que fem servir el transport públic ens hem trobat amb una pujada important del cost dels bitllets (senzill, T10, Tmes,.. mireu el web de TMB.), una pujada que crec és injusta i desproporcionada. M’explico.
Si heu tingut l’oportunitat de viatjar fora de Catalunya o de l’Estat Espanyol els darrers anys, i si heu anat a capitals europees, segur que heu trobat que el preu del transport públic sovint és més car que Barcelona, i a sobre no té la avantatge de la integració tarifària. Com és possible?
Doncs perquè a Catalunya s’hi destinen molts recursos públics per finançar el transport públic, aquell que més fem servir el conjunt de la població. Evidentment, i sobretot l’etapa neolliberal que vivim, es pot dir que aquest sistema de transport és deficitari però crec que si a la ciutadania ens preguntessin on volem destinar els nostres impostos el Transport públic seria dels més escollits. En aquesta línia, donat l’especial situació financera del sistema de transports, que inevitablement s'agreujarà en els pròxims anys, és fa cada dia més urgent que el Govern català, tal com preveu la Llei de Mobilitat des del 2003, impulsi l’aprovació en el Parlament d’una llei de finançament del transport públic que doti de nous recursos financers al sistema i permeti seguir una estratègia de millora del transport públic lligada a la sostenibilitat.
En resum, crec que el Tranport públic ha de millorar, no empitjorar, i si hi cal abocar recursos públics en temps de crisi és un dels millors llocs on fer-ho.
Malauradament, el Consell d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), on tots els partits hi tenim representació però CiU majoria (presideix Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana), va obviar aquesta reflexió i va aprovar el 19 de desembre l’actualització de les tarifes del transport públic per a l’any 2012 (pujada de quasi el 10% de mitjana, d'un 38% el bitllet i del 12% la T10) i un conjunt de mesures per a la contenció de la despesa (retallada de serveis de bus  i el metro a la nit en els serveis de FGC entre d’altres) que aquests dies entren en vigor.
Els representants d’ICV-EUiA al consell de l'ATM van votar en contra de la pujada aprovada, bàsicament perquè l’increment mijtà de les tarifes és molt superior a qualsevol IPC, i en especial el dels títols més usats com la T10.
La gent d’ICV-EUiA creiem que cal potenciar els títols del sistema tarifari integrat que afavoreixen la fidelització dels clients, els títols superiors a la T10, amb unes tarifes que assegurin un augment en l’ús del transport, ara, això no vol dir que castiguem els usuaris de bitllets senzill o de títols més flexibles i més usats com la T10 o la 50/30 aplicant-los una pujada de més del 10%. 
En definitiva, que en un moment de forta crisi econòmica, quan moltes famílies han vist reduir els seus ingressos globals, no és admissible que les tarifes de transport públic pugin per sobre del IPC general, que fem pagar a la ciutadania més part del cost del servei encara.
Perquè defensem la promoció de títols de fidelització? 
Quan es comparen els esquemes tarifaris de Barcelona amb la d'altres ciutats europees salta a la vista que el percentatge d'aportacions dels usuaris –via tarifes- sobre el total de costos d'operació de transport públic és comparable al d'altres ciutats europees. Per tant, en termes relatius el que aporta l'administració per cada viatge fet es troba en els marges del que fan altres àrees metropolitanes europees.
La segona cosa que cal remarcar quan es fa aquesta comparativa és el molt baix ús que se’n fa a Barcelona dels abonaments, els que tenen una tarifa plana o semi-plana, que, com molts estudis i treballs de recerca científica a tota Europa han demostrat, són els que fidelitzen els usuaris i augmenten l'ús del transport públic, perquè per a aquests usuaris el cost marginal de fer un desplaçament és nul. Mentre que a l'àrea de Barcelona el percentatge d'usuaris amb abonament és inferior al 20%, a quasi totes les ciutats passa del 60% i en alguns casos, com ara les ciutats alemanyes, sobrepassa el 80%. Si s'exclogués del còmput de Barcelona la Targeta T-50/30, que no és exactament un abonament amb tarifa plana sinó un descompte unitari per a 50 viatges fets en un mes, el nombre de viatges amb abonament no arriba ni al 10%.
Per això, ICV-EUiA  ha demanat en la sessió del consell d‘administració de l’ATM un gir radical de l'ATM en la seva estratègia tarifària i una aposta clara pels abonament amb tarifa plana a preu reduït. En aquells indrets d'Europa on s'han aplicat, els seus resultats han estat extraordinaris perquè han multiplicat el nombre de viatges que fa cada usuari i han reduït a mig termini el dèficit per viatge realitzat degut al major ús que se’n fa. Hem proposat la creació d'una targeta anual T-ANY vàlida per a les 6 zones tarifàries de l'ATM. El pagament d'aquesta targeta es podria domiciliar bancàriament, per evitar robatoris i danys materials, i es podria recollir mensualment en les màquines expenedores de bitllets prèvia identificació amb una contrasenya.
Els descomptes del 2% en la T-Mes i del 3,5% en la T-Trimestre aprovats son insuficients per incentivar aquests tipus de títols i amb el sistema de preus actual es corre el risc de perdre usuaris en el sistema de transport públic.
Els estudis que comparen les tarifes de Barcelona amb les d'altres metròpolis europees també posen de manifest que els nostres joves estan pagant pel transport públic, proporcionalment, molt més que altres joves europeus. Fa tres anys, ja es va donar una passa endavant en aquest sentit amb la creació de la targeta T-12, que permet viatjar sense pagar els infants fins els 12 anys. I ara s’ha aprovat una altre descompte en la targeta trimestral T-Jove, que és del 35% respecte a la normal. Cal continuar ampliant la gamma de títols adreçats als joves, i per això ICV-EUiA ha proposat crear un descompte per als menors de 25 anys i oferir-los una targeta anual de transport, T-JOVE-ANY vàlida per a totes les zones tarifàries. Aquesta targeta també es podria pagar a través de domiciliació bancària.

Comentaris

  1. Potser estaria bé, per fer una mica de pedagogia amb la gent, dir quina va ser la mitja anual d'increments del preu del transport públic a l'etapa del tripartit. Ja que així la gent també podrà aprendre a diferenciar polítiques d'esquerres i de dretes. Per exemple, en la T10, a l'època del tripartit (any 2008) es va incrementar un 4,35% i en el primer any de CIU ens anem a un 12%. Salut.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari Eduard. La veritat és que no volia tampoc entrar en el joc de les comparacions d'un govern a l'altre, però tens tota la raó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada