Pressupost 2012, a Cornellà ha de ser possible austeritat i equitat

Com cada any per aquestes dates l’Ajuntament, els grups municipals, i les treballadores i treballadors que el composen, ens trobem inmersos en el debat del Pressupost de l’any que ve (65M d'euros). Un debat acotat a com aconseguirà recursos econòmics l’Ajuntament (Quins impostos cobrarà i com els cobrarà? Quines subvencions d’altres ens rebrà? Quant pagarem pels serveis que ens dona l’Ajuntament?) i, evidentment, com es gastarà els recursos que aconsegueixi.

La crisi econòmica està afectant de manera important les economies locals, també a Cornellà, des d'una la doble vessant: atur i pèrdua de competitivitat i alhora d'aflorament de noves necessitats personals i familiars. La crisi ha fet aparèixer un nou perfil d'usuari de serveis socials: unitats familiars amb tots els membres a l'atur, amb prestacions i subsidis molt per sota dels seus ingressos anteriors i amb un important endeutament familiar o si més no una forta càrrega de despesa per l'habitatge habitual.

Per això, crec que és inqüestionable que els efectes de la crisi obliguen a l’Ajuntament a aprofundir en les polítiques socials "de proximitat", essent més austers i transparents que mai. Crec que la prioritat avui és pal•liar, dins de la capacitat de l’Ajuntament, els efectes de la crisi i de les retallades socials sobre la població de Cornellà i explicar, molt bé, perquè es fa i com es fa cada despesa.

Això que vol dir? Doncs que cal fer més actuacions per garantir els ingressos i els serveis bàsics de totes les famílies en situacions critiques amb més ajuts d’urgència social (Més ajudes per alimentació, menjador escolar, subministraments…), per garantir les oportunitats educatives de la infància i del conjunt de la població, per generar oportunitats laborals pel màxim de persones aturades possible, i implicar-se (Ajuntament i PROCORNELLA) en el treball perquè les persones no perdin el seu habitatge per dificultats de pagament o en puguin trobar un d’alternatiu.

Això és més maco dir-ho que fer-ho, pensareu, però estem convençuts/des que és possible, i així li hem plantejat des de ICV-EUiA al govern municipal del PSC. No és el moment de la “politiqueria” i del tacticisme. Importa poc que el 20 de novembre hi hagi unes eleccions generals, el que ens ha d’importar és que més de 8000 persones estan avui a l’atur a Cornellà, que moltes d’elles estan esgotant les prestacions, que els desnonaments d’habitatges s’estan disparant, i que des de l’Ajuntament hem de buscar acords per anar situant solucions.

En aquest sentit, caldrà comprovar quin impacte tenen, sobre les finances municipals, les retallades plantejades pel Govern de la Generalitat en general i en determinades polítiques socials com el PIRMI o els serveis educatius municipals.

Hores d'ara, la retallada més significativa és la que afecta a la reducció de les aportacions de la Generalitat als Ajuntaments, segons els Convenis signats amb les entitats municipalistes, per contribuir al sosteniment de les Escoles Bressol municipals i les Escoles de Música, Dansa i Arts i oficis, amb efecte retroactiu a l’1 de gener de 2011: Per les Escoles Bressol suposen uns 200€ menys dels 1800€ que per plaça i curs aportava la Generalitat segons es conformaven els convenis, i per les Escoles Municipals de Música 200€ menys dels 600 signats als convenis vigents.

És evident que aquest sobrecost de les Escoles Bressol i de Música que ha generat la Generalitat, no el poden pagar les famílies de Cornellà, que molt fan, en molts casos, pagant la quota de l’Escola Bressol. Ara, tampoc ho pot assumir l’Ajuntament “acríticament”. Cal fer saber a les famílies que existeix aquest “sobrecost” i probablement cal revisar les quotes d’aquests serveis per fer-les més progressives (que pagui més i més té).

Perquè, finalment, cal parlar de fiscalitat, d’impost, de com fem viables les prestacions de serveis de qualitat de l’Ajuntament de Cornellà amb una política de justícia social en les aportacions de cadascú.

En aquesta línia, i de cara al 2012, creiem que cal apostar per incrementar els conjunt d’impostos municipals menys de l’IPC, perquè molts sous no pugen l’IPC, i alhora apostar pel màxim de subvencions i bonificacions possibles.

Per exemple cal subvencionar l’IBI a aquelles famílies que certifiquen que els seus adults están a l’atur sense prestació, i el 100% de l'lIVTNU (plusvàlua) i fins el 100% de l'lBl a les famílies desnonades o que fan dació en pagament del seu habitatge mentre dura tot el procés d'aixecament de la hipoteca.

Tanmateix en les Taxes i Preus Públics cal aplicar bonificacions importants a les persones aturades amb o sense prestació (en diferent mesura, es clar). l, com sempre cal bonificar les bones pràctiques socials i ambientals d’empreses i comerços.

Aquest és un resum del que penso, de manera compartida amb molta gent d’ICV-EUia, que cal plantejar en aquest debat pressupostari municipal pel 2012, i que esperem que el PSC tingui la sensibilitat d’acceptar parlar-ne per incorporar-ho a les Ordenances Fiscals i al Pressupost de l’any que ve.