La gent de Cornellà cada cop tenim menys protecció

Durant un dels pocs debats que van tenir lloc en la campanya electoral del maig passat, quan als candidats a alcalde se'ns interpel.lava sobre si Cornellà era més o menys segura, i per com veiem el futur de la ciutat en aquest aspecte, vaig intentar explicar que la major inseguretat de la nostra ciutat era tenir moltes persones sense feina, moltes famílies amb dificultats per mantenir el pis, molta gent sense poder accedir plenament a l'educació, la salut o la cultura. En definitiva la inseguretat als barris la generen la pobresa i la desprotecció social.

Per això el que vam debatre en el darrer Ple de l'Ajuntament de Cornellà, ens fa preocupar-nos encara més per la sortida de la crisi a Cornellà, perquè si els seus efectes s'estaven notant de forma contundent, amb tancaments de comerços i empreses i més de 8.000 persones aturades, les retallades socials del govern català i la “miopía” del central encara agreujaran més els problemes de moltes de les famílies de la nostra ciutat.

La retallada de la Renda Mínima d'Inserció, la reducció de l'aportació del govern per les escoles bressol, l'Escola de Música o el Consorci del Comerç, l'atac al model educatiu català, la manca d'un fons estatal pel finançamet municipal o la insensibilitat del Congrés per modificar la llei hipotecaria que ofega moltes famílies, van ser algunes dels “preocupants” temes que es van tractar en el Ple de l'Ajuntament.

Per exemple, les retallades que es desgranen del nou decret de la Renda Mínima d'Inserció (el famòs PIRMI), la renda de menys de 400€ que perceben avui aquelles persones que han esgotat totes les prestacions de desocupació i similars, suposen un maltracte per les persones que participen del programa, pels i les professionals dels serveis socials que gestionen la participació i pels Ajuntaments que han de cobrir el que deixa de cobrir el govern de Catalunya.

Això suposa que més de 300 de les famílies més pobres de Cornellà vegin reduïts els seus pocs ingressos, i es basen en la creença d'un sector del govern de Catalunya de que amb 400 euros de mitjana es pot viure i de que bona part de les persones que particpen del PIRMI fan frau perquè intenten aconseguir algun “caleró” més, i de que els i les Treballadores Socials dels Ajuntaments no “controlen” les solicituds. Ningú pensa en aquest “govern dels millors” d'en Mas que si hi ha crisi i la gent perd la feina és normal que hi hagi més persones que necessitin una renda mínima?

Escola Bressol de Sant Ildefons, nova i deficitària gràcies a la Generalitat

El mateix val per la reducció de l'aportació de la Generalitat a les Escoles Bressol Municipal de 1800 a 1600€ any/nen, una traïció als Ajuntaments i a les famílies. Fins al moment els “costos” de cada plaça d'escola bressol es repartien en tres parts similars entre Generalitat, Ajuntament i Família, i ara els primers en posaran menys.

Qui atendrà a les famílies sense ingressos? Qui posarà els 200€ que deixa de posar la Generalitat en cada plaça d'escola bressol? Qui atendrà a qui no puguin pagar el pis?

A Cornellà, esperem que tot això ho faci l'Ajuntament, tot hi que en molts casos no li “tocaria”, o no li tocaria fer-ho sol, i tot hi que els seus recursos econòmics i legals siguin manifestament insuficents.