Rubalcaba contra les Diputacions

Entre Jornades Mundials de la Joventut, Mourinho i el Dragon Kan borsari, Rubalcaba, i els seus mitjans de comunicació, han col.locat en el debat polític estiuenc el paper i el futur de les Diputacions. Que si són necessàries, que si es poden aprimar en pressupost (1000milions menys d'euros), que si es poden eliminar 1000 diputats,...

"Vamos", que s'ha apuntat a la corrent "antiserveis públics" i "antipolítica" que està presidint els debats públics els darrers mesos. I que en tant en el cas de les Diputacions com en el d'altres governs intermedis, suposen un exercici gratuït, en bona mesura covard, i que amaga una voluntat indirecta de reducció del control democràtic de les Administracions públiques.

http://www.diba.es/web/viure

Evidentment, escàndols com la gestió Fabra de la Diputació de Castelló i el seu aeroport no ajuden gens, i tampoc negaré que l'administració pública en el seu conjunt requereix d'una esforç per fer-la més eficient, per fer coses que ara no fa i són socialment necessàries, i per deixar de fer coses que ara fa i tenen una utilitat social dubtosa. Ara, o juguem tots o trenquem la “baralla”. Posem-ho tot damunt la taula. Per què comencen per les Diputacions? Per què no comencem pels que més dèficit tenen i més solapament tenen? Per què no discutim si els Ministeris de Defensa o Interior ha de tenir el tamany que tenen, o si cal tenir Ministeris de Justícia, Cultura, Educació, Sanitat quan la gran part de les seves competències estan traspassades a les Comunitats? Per què mantenim direccions generals de Ministeris i Conselleries que ja no tenen feina perquè la fan els governs locals?

Doncs perquè és molt difícil enfrontar-se amb la maquinària burocràtica de l'estat, i perquè sempre ha estat més senzill fer aprimar al més dèbil, aquell qui no té mitjans de comunicació a favor; el món local. Perquè quan es parla de Diputacions es parla de món local, es parla d'institucions ben dirigides per alclades/ses i regidors/es, triats per la ciutadania, que presten serveis bàsics a les viles i ciutats que Estat i Comunitats autònomes els neguen. Perquè en el fons són un bon grapat de milions d'euros (6.000) que no volen que es gestionin des del món local, i menys que puguin ser controlades amb el joc democràtic de govern-oposició, per això proposen els manits i poc democràtics "Consells d'alcaldes" per dirigir les administracions supramunicipals. Aquí el PSOE trobarà més aliats, aquesta música li agrada molt a CiU i al PP fora de Catalunya, perquè suposa generar un sistema supermajoritàri; o tens alcaldes, o ja pots tenir el 35% dels vots en una província que et quedes sense representació a la Diputació.

En el cas de les Diputacions, i especialment a Catalunya, ICV-EUiA-EPM, com esquerra verda nacional, defensa l'existència de governs locals de segon nivell per tal de garantir que tots els catalans i totes les catalanes, visquin on visquin, gaudeixin d'iguals serveis i qualitat de vida. I defensem que siguin les eleccions locals les que escullin qui ha de gestionar aquest nivell de govern. No volem delegacions de la Generalitat controlades pel Govern. Volem que les diputacions es governin des del nivell local i amb elecció directa i en circumscripció, això si seria un canvi democràtic. 

Ara bé, com vaig dir en la sessió de constitució de la Diputació de Barcelona, l'existència d'aquest segon nivell no ha de suposar una major despesa pública. Defensem que les futures vegueries han de construir-se amb una llei de govern local potent i amb una llei de finances dels governs locals, que detalli competencialment qui fa què. Què fan les vegueries, què fan les Àrees Metropolitanes, que fan els Ajuntaments, i si calen els Consells Comarcals o no, que segurament en algun cas no.

Des de la recuperació de la democràcia, al nostre país, les Diputacions s'han consolidat com un instrument de suport als municipis i  com a referent de catalanitat en els camps més diversos. Punta de llança en l’elaboració de polítiques socials, culturals o mediambientals i impulsant serveis decisius pel país.

En un moments d’època de canvis, aquest mandat que inicia el món local, ha de servir per construir més i millor municipalisme. La crisi econòmica que pateix el nostre país i la seva gent ha posat encara més de relleu la necessitats de governs locals potents i àgils, i han demostrat que si hi ha una administració eficient, aquesta és l'administració local.

Les Diputacions han de ser motor generador i promotor de polítiques de canvi, d'innovació local i agents de reequilibri social i territorial. Són sobretot claus pels municipi més petits i més allunyats de les capital, però això, entre d'altres coses, també han de ser agent implicat i facilitador de la reorganització territorial i administrativa de Catalunya basada en el principi de subsidiarietat.

Les Diputacions són doncs una institució a reformar però amb futur, amb un nou paper dins d'una nova organització territorial de Catalunya i del conjunt de l'Estat. D'això hauria d'estar parlant Rubalcaba, de reorganització de l'Estat, de fer que els serveis públics siguin més potents i eficients, d'aconseguir que la gent de viles i ciutats visquem millor i tinguem menys problemes per arribar a final de mes.