Indignats/des que apostem per una altra forma de fer política

Faig una aturada en la meva crònica de la campanya electoral, convençut que el que s’està produint des des diumenge i en aquests moments a la Plaça del Sol i la Plaça Catañunya ho mereix.  I “a la limón” amb en Javi Rubio us traslladem la següent reflexió:

Democràcia real ja. Aquest és el lema o la frase escollida per un conjunt de ciutadans indignats amb l’actual funcionament de les nostres institucions. I tenen tota la raó. La democràcia és un sistema de govern que ja fa molt de temps que existeix al món, des de l’any 500aC a la Grècia antiga fins a una de les primeres formes més modernes de democràcia a Amèrica al segle XII. Un sistema doncs que té un recorregut ampli i que ha estat amenaçat en tot aquest temps per altres formes de govern que han resultat nefastes per a la humanitat com els totalitarismes feixistes i comunistes. Per tant, és ben cert que la democràcia és la única forma de govern menys dolenta que coneixem, ja que és la que ha permès majors períodes de desenvolupament pacífic de la humanitat. Ara bé, a quin preu? Doncs bé aquí és on podem començar a indignar-nos per la manera en com el món occidental ha utilitzat la democràcia per generar un món, en primer lloc injust, en segon lloc poc participatiu i en tercer lloc insostenible. Tres adjectius que han anat impregnant el conjunt de nivells de govern arreu del món i que han tingut múltiples aliats, dels quals un dels més importants sinó el central ha estat l’anomenat mercat. Un mercat que pot semblar així expressat quelcom genèric, però al que podem posar noms i cognoms que no són altres que els noms de les grans empreses transnacionals que han aconseguit controlar gran part de la riquesa mundial, concentrada cada cop en menys mans, fet aquest que els ha permès en connivència amb organismes econòmics internacionals com el FMI, prendre les decisions que ens pertanyien als ciutadans i ciutadanes del món. Unes decisions que per suposat van en contra de l’interès general i en benefici del seu propi.

Potser és aquesta una explicació simplista d’una realitat complexa, però s’han de conèixer els motius d’una indignació que havia d’arribar d’un moment a un altre, principalment perquè una part de la insostenibilitat del sistema de la que abans parlava, també rau en la impossibilitat manifesta de mantenir sota el nom de democràcia un sistema que cada cop delega en menys mans les decisions que afecten a més i més gent, amb el greuge que aquestes poques mans no estan sotmeses ni tan sols a l’eix central de la democràcia: la participació.

I és precisament el que demanen aquests i aquestes joves indignats: participació, transparència, accés real a drets bàsics com és l’habitatge, l’educació pública de qualitat, la sanitat, al cultura accessible per tothom. Drets que han de ser part indispensable d’un món que vulgui créixer i desenvolupar-se de manera més sostenible tant econòmica com socialment. Un món que s’ha de generar des de tots els àmbits, però en què els pobles i ciutats han de ser una part central com a institucions més properes que incorporin en el seu ADN la participació ciutadana i la corresponsabilitat com a característiques intrínseques a la pròpia democràcia. Els ciutadans volem un desenvolupament humà del que formem part com alguna cosa més que una mera peça productiva, volem ser una part activa d’una societat que genera capital social i humà per millorar i cuidar l’entorn que ens envolta.

Està bé que en indignem, està bé que reclamem allò que legítimament ens pertany: el dret a participar activament a les nostres institucions. Per això donem una oportunitat als i les joves, donem una oportunitat al món, donem una oportunitat a l’esquerra política que ja fa molt de temps que reclama UNA ALTRA MANERA DE FER POLÍTICA.