Ara és el moment d’una política social d’habitatge

En mans del mercat. Estem i hem estat en mans del mercat. Els seus moviments, les seves estratègies ens condicionen la vida i ens fan comprar, vendre, moure’ns, i darrerament poder treballar o no. Tot està avui en mans del mercat, i per molta gent ja està bé perquè el mercat tot ho regula. El mercat vetlla per nosaltres?
Doncs, jo m’atreviria a dir que no, que vetlla bàsicament pel seu bon funcionament i en especial per garantir beneficis. Un dels exemples més clars és el que ha passat amb l’habitatge a Espanya, Catalunya i a Cornellà, on el mercat ha garantit grans beneficis a costa d’endeutar una generació de joves i moltes famílies.
A Cornellà, com vam explicar dimecres amb en Jaume Bosch, lamentablement la política d’habitatge municipal s’ha pujat a l’onada del creixement especulatiu. L’Ajuntament no ha arriscat per des de la Política d’Habitatge i des d’EMDUCSA intentar frenar preus, generar alternatives assequibles d’habitatges i evitar la pèrdua de capital social que la bombolla immobiliària ha suposat per Cornellà.
Per ser clar, aquest i l’anterior alcalde han apostat per que EMDUCSA tingui beneficis construint habitatge públic sense preocupar-los que més de la meitat dels i les joves de Cornellà hagin de marxar fora per trobar un pis assequible.
Ho sento, però em sembla un exercici de cinisme inacceptable que qui ha frenat sistemàticament les propostes d’habitatge social de compra i lloguer o de rehabilitació reflectides en els Plans d’Habitatge que PSC i ICV-EUiA hem anat consenuant des de 1996, que qui ha provocat la no signatura d’ICV de l’acord contra la crisi aquest mandat per negar-se a modificar els Planejaments d’Habitatge, ara surti a El Periodico (28 d’abril) dient que han de revisar la política d’habitatge per fer-la més social: La política de vivienda es una de las cosas que tendremos que revisar en los próximos años: habrá que crear otro tipo de vivienda, dimensiones y regímenes.” Fa 12 anys que li diem!
Igual el que passa és que el PSC i l’alcalde reconeixen que hem perdut 4 anys, i que arribem tard per molta gent. Igual el que passa és que estan disposats a liderar una política social d’habitatge que els darrers anys havien abandonat en mans de la Generalitat i els Serveis Socials municipals. Igual el que passa és que han decidit fer polítiques d’habitatge d’esquerres, i jo no ho sé veure.
Per si és això i no una estratègia electoral, us plantejo el que per nosaltres és una política d’esquerres en matèria d’habitatge:
  1. Fer de la Política d’Habitatge una política social de primer ordre, no una font de finançament.
  2. Garantir el dret a un habitatge fent que tots els planejament obeeixin a les necessitats reals d’habitatge de la població de Cornellà; joves que necessiten emancipar-se, famílies que necessiten un canvi per qüestions socioeconòmiques, o gent gran que necessiten major autonomia.
  3. Control del màxim de sòl en mans públiques per frenar preus de compra i lloguer i als futurs especuladors
  4. Garantir la funció social dels habitatges. Coneixement del parc d’habitatges buits en mans privades i ofertar sortides públiques per posar-los a disposició de la població.
  5. Apostar per la mediació entre propietari i llogater desenvolupant l’oficina municipal d’habitatge.
  6. Apostar perquè el Parc Municipal d’Habitatges sigui de lloguer.
  7. Apostar abans per millorar els barris i per rehabilitar que per omplir més terreny de pisos o malvaratar patrimoni com el Cinema PISA. Una bona sortida de la crisi pel sector de la cosntrucció.
  8. Evitar l’exclusió residencial i la “guetització” de determinades zones de Cornellà i també de noves promocions.
  9. Acompanyar tot nou creixement dels equipaments necessaris i de les solucions de mobilitat sostenible.
  10. Generar una comissió assessora d’urbanisme on l’Ajuntament, les AAVV, les entitats educatives, culturals, socials o mediambientals i persones afectades hi diguin la seva abans de desenvolupar cap planejament urbanístic

En resum, 10 propostes que no es van voler incorporar fa 3 anys, per fer que l’Ajuntament es mulli, freni, redisenyi, s’impliqui i arrisqui en matèria d’habitatge. Crec que és el moment de fer-ho. Cornellà ens ho agrairà!

Comentaris