Ara és el moment de l’economia que pensa en les persones.

Després de la presentació de la candidatura el passat divendres, ICV-EUiA hem començat els actes sectorials de la Campanya parlant d’Economia; de promoció econòmica, de comerç, d’ocupació, de la economia al servei de les persones.

Vull agrair a en Josep Nogué, qui té una gran experiència tant en la gestió econòmica d’empresa privada com  en la gestió pública, i a en Nicolás Duran, persona compromesa i coneixedora de primera mà del món del comerç a la ciutat, que em precedissin en la paraula amb dues intervencions molt solvents.

Unes intervencions que sobretot van posar sobre la taula la necessitat de donar un canvi de rumb a l’economia del país, i que perfectament aquest canvi es pot començar  a donar a escala local.

d'esquerra a dreta Duran, Funes i Nogué

I és així. Crec que els municipis poden ser motor de canvi i que en fomentar l’economia de proximitat pot estar una part de la sortida de la crisi. L’objectiu central pels propers anys a Cornellà ha de ser que a la ciutat es generi riquesa i justícia social sobre unes noves bases econòmiques. Que es creïn més empreses, i si pot ser empreses amb arrels locals, que les empreses i comerços ja existents sobrevisquin i millorin les seves perspectives, i que a través d’una millora en

És cert, i indiscutible, que la crisi econòmica que tant està afectant a Cornellà i la seva gent té uns orígens globals i un fort component estructural espanyol i català que difícilment Cornellà podia evitar. Ara, aquesta greu afectació que està rebent la nostra ciutat (8300 persones aturades, centenars de comerços tancats o en liquidació, centenars de metres quadrats d’oficines per ocupar i polígons industrials a mig gas o a l’espera de requalificació,...) són arguments suficients perquè pensem que a Cornellà no ho hem fet tot bé i que segurament podem fer més del que hem fet.

Cal en primer lloc un bon diagnòstic de la situació per fer una bona proposta de futur. Una proposta de futur que s’ha de compartir amb el màxim de partits, organitzacions i sectors de Cornellà, i que ha de ser ambiciosa i innovadora. Però no confonguem innovar amb inventar. No podem improvisar més. Necessitem major rigor i no confondre eines amb objectius. El que és important és decidir els objectius i les accions que cal fer amb independència de qui les hagi d’executar.

Per això creiem que estructures com l’Acord contra la crisi, l’Acord de governança, Cornellà Creació i sobretot la nova EMDUCSA (que ha absorbit PRECSA), la Fundació per l’atenció a les persones Dependents i el Citilab, s’han  de posar al servei d’una estratègia comuna i compartida, transformant-se en Plataformes de Desenvolupament de la Innovació Econòmica.

Què vol dir això? Doncs que l’Ajuntament, EMDUCSA i el Citilab per exemple han de promoure accions perquè Cornellà tingui empreses energèticament eficients, perquè es desenvolupin sectors econòmics com el de les energies renovables, les indústries de la informació i la cultura, o dels serveis a les persones. O que han d’assessorar, formar, ajudar al conjunt de la ciutadania perquè qui vulgui pugui tenir l’oportunitat de desenvolupar un projecte empresarial nou. O que han de pensar en promoure altres formes d’empresa i que han d’apostar per tercer sector social (les entitats d’iniciativa social) com a sector econòmic que ha de poder guanyar pes a la nostra ciutat.

Tot això sense perdre de vista que vivim en una realitat metropolitana que cal aprofitar, i que la promoció econòmica d’una ciutat ha d’estar al servei de la seva ciutadania, mai al revés. Ja ha passat el temps dels Grans Centres Comercials, també ha passat el temps de les grans obres i de les promocions d’habitatges públics i privats que tant benefici econòmic aportaven a l’Ajuntament. La ciutat no pot tornar a supeditar-se a aquestes grans obres. Ara és el temps d’una nova economia local. Ara és el moment de l’economia de proximitat al servei de les persones.