Ara és el moment de la Cornellà Creativa

Montse Quintela, A. Funes i Anna Caminals dimarts a l'Orfe

Parlar de la ciutat creativa, millor dit, de la ciutadania creativa és el que vam fer dimarts a l’Orfeó Catalònia. Molt a prop de Can Bagueria l’espai que hauria d’estar destinat a ser el gran espai de creació i difusió de la Cultura en sentit ampli de Cornellà, si la miopia del PSC i EMDUCSA no ho evita.

En sentit ampli, perquè comparteixo tant l’Anna Caminals, com la Montse Quintela que van intervenir en l’acte, com amb molta gent de la “cultura de Cornellà” que ens ha adreçat propostes, que cultura és art, és tradició, és patrimoni, és oci, és lleure, però també és participació, és intercanvi, és identitat i cohesió social. (Podeu veure un breu vídeo clicant aquí)

Per això cal que la cultura es faci de baix a dalt. Que es passi de la cultura dels grans esdeveniments (de les Festes Majors amb grans concerts) a la cultura de proximitat. Que es passi de la cultura de la pedra a la dels continguts i la creació, de la cultura per a uns pocs a la cultura d’equipaments en xarxa i per a tothom. Que es passi de la cultura d’aparador a la cultura del risc i del compromís, de la cultura tradicional identitària del passat a la cultura popular integradora. En definitiva que la cultura es posi al servei de la promoció de les persones, que la formació artística i la difusió cultural serveixi perquè els nens i nenes, i la resta de la ciutadania siguem més creatius. Aquesta cultura és la que permet generar condicions de transformació social, de generar imaginari compartit, en definitiva de generar ciutadania activa, lliure i crítica.

En la situació de crisi actual hi ha la tendència a pensar que les qüestions artístiques, creatives i culturals son qüestions secundàries davant certes urgències socials i econòmiques, i que és per aquí per on cal retallar. Crec que queda clar per quin tipus de “Cultura” creiem que es pot retallar, i dimarts vam demostrar que aconseguir una Indústria Cultual Cornellanenca o atraure Indústria Cultural Catalana a Cornellà pot ser una via més de sortida de la crisi.

Com va dir l’Anna “Creiem que deixar de banda la cultura, la creació i l’art en temps de crisi significa donar solucions unilaterals als problemes que genera la crisi cosa que compromet la política i la cultura de forma determinant pel futur. Com ja hem vist... Cultura és cohesió social. Cultura és generació de riquesa. Cultura és integració. Cultura és conservació del patrimoni, Cultura és creació de ciutadans actius. Des de l’Ajuntament, en una situació de crisi i amb retallades econòmiques, cal que aquestes no lesionin el patrimoni cultural de la ciutat." "...Per fer això cal que l’Ajuntament deixi d’actuar com una empresa d’oci i s’obri a la participació. No necessitem un Regidor/a de Cultura que faci de programador cultural. Necessitem algú capaç establir prioritats polítiques, de programes i d’equipaments i millorar-ne la gestió, consensuant-les amb els diferents agents socials i culturals de la ciutat."

Necessitem tenir “nous públics”, més ciutadania amb inquietuds i sensibilitats artístiques i capacitats creatives, capaços de crear i valorar. Per fer-ho apostem perquè Cornellà tingui un gran Centre de les Arts. Un Centre de les Arts amb una dinàmica descentralitzada, que integri l’Escola de Música i l’amplia amb la formació i la difusió d’altres disciplines artístiques com la dansa i les arts plàstiques, però també aquelles en les que Cornellà pot tenir un segell d’identitat pròpia.

Cornellà es coneguda per ser la ciutat del Còmic o pel Festival de Pallassos, però no forma creadors de còmics o Pallassos/es. No és molt estrany? Cornellà pot ser coneguda arreu pel seu segell cultural, aprofitem-ho!

La producció cultural pot ser també una sortida de la crisi. La Cultura ha de ser un factor d’innovació i element distintiu i marca de la nostra ciutat. I per aconseguir-ho és necessari comptar amb centres de proximitat, abandonar la realitat de centres cívics obsolets i poc actius.

En resum, per nosaltres l’Ajuntament no només ha d’intervenir amb la difusió, ha d’intervenir  mitjançant la creació, l’educació i la producció, adaptant els equipaments i creant-ne de nous per aconseguir que l’accés a la cultura sigui de veritat un Dret Social.

L'Ignasi Doñate i un servidor vam compartir acte reivindicatiu informatiu sobre el PISA dissabte passat

Avui, no només cal reformular els centres cívics, l’Auditori de Cornellà, situat al polígon Industrial de Centre Riera, no afavoreix la proximitat necessària per a la participació i la complicitat, al Citilab encara li queda molt per promocionar i apropar les tecnologies de la informació a la gent de Cornellà, i encara més per generar creació i difusió artística, i els “possibles” espais al servei de la ciutadania i la cultura com Can Bagueria o el PISA estan en mans d’EMDUCSA i la seva política de beneficis a curt plaç:

En resum, formem ciutadania creativa, aprofitem les instal·lacions que tenim a Cornellà, no deixem perdre les que podrien ser-ho (Can Bagueria i PISA) i donem cabuda a la participació de les entitats, els centres educatius, als ciutadans i artistes de Cornellà. Apostem per la Cornellà creativa.