SOM Cultura, SOM Cornella. Afegits

Arran d'alguns comentaris que m'ha anat fent arribar diverses persones relacionades i no relacionades amb el mal entés "món de la cultura", (cultura és tot allò que fan els membres d'una comunitat), preguntant-me si no era el moment de retallar "festes i exposicions", i si no calia pensar en la cultura més enllà de la música i la Festa Major,  he cregut aportú recuperar algunes rreflexions que hem fet com ICV entorn la crisi i les Polítiques Culturals.

A ningú se li escapa que la situació de crisi econòmica i financera, ha generat una important crisi social (més desigualtats entre barris, pobresa i polarització rics-pobres), i uns canvis en el model de convivència, migracions, major diversitat, impacte de la societat de la informació i un creixent sentiment de pertinença.

Aquesta crisi econòmica, social i ambiental prefigura també reptes clau/centrals per a la cultura, unes respostes diferents que han de pivotar sobre tres pilars: pilar social (inclusió, drets i deures), pilar econòmic (economia redistributiva) i pilar ecològic (sostenibilitat).

On inserim la cultura i les seves polítiques en aquesta nova estratègia de desenvolupament sostenible i d’inclusió en els nostre barri, poble o ciutat? Davant l'opció de la retallada Cultural que la majoria de governs estan adoptanta, doncs sembla que no és prioritari, des d'ICV, creiem que més que mai la política s’ha d’ocupar de les qüestions culturals. Més que mai la cultura té un rol polític central.

Per què? Per nosaltres La cultura és un dret, la cultura ens permet impulsar, garantir i generar condicions de transformació social, de generació d’imaginari compartit, de centralitat en la política social d’inclusió, de generació de riquesa, de llibertat individual i col·lectiva, de generar ciutadania activa, lliure i crítica, de crear el discurs entre el nosaltres i el jo.

Dir ara que les qüestions artístiques, creatives i culturals són qüestions secundàries davant de determinades urgències socials i econòmiques significa donar a aquestes urgències una solució unilateral que compromet la política i la cultura de forma determinant per al futur.

La cultura és una inversió, no és una despesa. La cultura té impacte en l'educació (increment de competències transferibles en la vida laboral i professional, apropament de l'escola i la comunitat, millor capacitació,…), en el medi ambient (increment de la connexió de les persones a l'entorn natural, conservació i preservació del patrimoni arquitectònic, industrial i natural, promoció de productes i serveis,…), en la salut (les arts com a instrument terapèutic, increment de l'autonomia en les discapacitats, millota dels entorns de la salut pública,…), en l’economia (empreses culturals i ocupació, consum cultural, lleure i turisme, professionals,…), també en els valors de la participació, la convivència, la identitat i la pertinença comunitària (la memòria dels llocs, la cultura popular, les arts de carrer), etc.

Per tant, en aquest moments de crisi, a Catalunya i també a Cornellà, potser cal apostar per les Polñitques Culturals afavoridores de tots aquest impactes culturals. Gastem-nos menys en el Corpus si cal, però apostem per la Cultura.