Primera setmana de SOM CORNELLÀ. Som Sant Ildefons


Acabem la primera setmana de SOMCORNELLÀ. La primera setmana on samarretes i xapes hem sortit al carrer a escoltar els nostres veïns i veïnes. O el que és el mateix tanquem la primera setmana de recollida de propostes per millorar Cornellà.
Com sabeu aquesta setmana hem començat per Sant Ildefons. Hem visitat entitats, repartit materials, i hem fet un acte públic el dijous al Centre Cívic de Sant Ildefons.
Excepte la contraprogramació boikot que entre el PSC i l’àrea d’Acció Comunitària de l’Ajuntament ens van fer dijous, crec que la setmana ha estat molt positiva. Cares noves, noves idees, un barri viu que vol millorar.
Primera conclusió. Sembla que a les entitats i a la ciutadania en general ens sobta que un regidor de l’Ajuntament, ens convoqui, ens visiti o ens escrigui per demanar-nos la nostra opinió. Definitivament, allò de que la participació i el debat ciutadà legitimen les polítiques públiques mai ha estat entre les creences de l’alcalde i els seus regidors i directius municipals.
Segona conclusió. Sant Ildefons no pesa el que ha de pesar. Els seus equipaments no estan per reparar, o són obsolets, o si els han fet nous ha estat a costa “d’esprémer” la mamella dels ciutadans/es venent-los pisos i pàrkings. El pavelló d’Av. Línia elèctrica s’ha fet amb pisos al damunt que ajudaran a pagar la inversió, igual que la “biblioteca” amb Sala d’actes dels baixos d’Av. Salvador Allende, i l’Escola Bressol s’ha “pagat” amb els aparcaments d’almogàvers.
Tercera conclusió. EMDUCSA i la seva “estranya” política de “preus social” encara és més un problema en barris com Sant Ildefons. Adaptant les dades de l’Institut d’Estudis Metropolitans hem d’afirmar que més del 60% de les parelles joves que en els darrers 15 anys han volgut comprar o llogar un pis, han acabat marxant de Sant Ildefons, i també de Cornellà. Serà pels 2500 euros metre quadrat dels pisos d’EMDUCSA?
Quarta conclusió. La crisi colpeja molt dur a Sant Ildefons. Molta gent està a l’atur, o pre-jubilada, i molta també percep prestacions molt baixes. Per tant molt gent més gent de l’habitual està al carrer, conviu més hores de l’habitual amb els seus veïns/es, i, lamentablement, competeix per les minses ajudes socials municipals (aliments, beques infantils, ...). Necessitem més potència en els serveis municipals per sortir de la crisi sense fractures socials i culturals.
Cinquena conclusió. La convivència amb la nova ciutadania preocupa molt, i ni la Llei de Barris ni els Plans d'Entorn estan ajudant massa. Com li vaig dir a un ciutadà que em va enviar un correu demanant-me aclariments; Aposto por les polítques que generen oportunitats sense obviar que s’han d’exigir obligacions. Es a dir, drets i deures de tota les persones que viuen a Cornellà vinguin d'on vingui. Polítiques d'acollida, integració i transparència. L'Ajuntament ha de garantir això i s'ha d'adaptar a la nova realitat que viu la ciutat.
Res és blanc o negre en aquesta matèria, però els mediadors i les mediadores culturals han de ser una eina amb la que han de treballar el conjunt de serveis de l'Ajuntament per poder atendre correctament a qualsevol persona d'origen estranger, però no crec que s'hagin de localitzar en cap servei específic d'atenció a persones nouvingudes. Tot i que la Generalitat ha tornat a obrir aquesta forma de treball pel que he llegit sobre els nous plans d'acollida que han atorgat a alguns municipis, crec que la creació d'espais específics genera segregació i més rebuig!!
Nosaltres apostem per uns serveis públics integrals que incorporin, això si, les eines i la formació necessària al personal responsable de l'atenció, per oferir el millor servei possible al conjunt de la ciutadania.
Sisena conclusió. Sant Ildefons pot ser motor de canvi. Si al 1979, en una situació econòmica fotudíssima i políticament arriscada van apostar pel PSUC i per forçar polítiques locals de millora urbana i cohesió social que no van trencar Cornellà, al 2011 es pot tornar a fer

Comentaris