Informe 2010 del Síndic de Greuges

Acabo d’arribar a casa després del Ple Municipal, on Frederic Prieto, Síndic de Greuges de Cornellà ens ha presentat l’Informe de la seva activitat l’any 2010. Crec que és una de les sessions del Ple de major interès de l’any, i és una llàstima que no hi vinguin més ciutadans i ciutadanes.

És un Ple on els diferents grups poden explicar com veuen Cornellà i el seu Ajuntament, una oportunitat per saber què pensa cadascú i com ho planteja.
Per ICV l’Informe té dos eixos d’anàlisi; per un costat el funcionament general de la sindicatura i les dades estadístiques general. Per l’altre les temàtiques d’intervenció que han sorgit durant l’any.

En una primera lectura global podem destacar que poc a poc, després de menys de 3 anys de funcionament, l’activitat del Síndic es va normalitzant. Tot i que encara és força desconegut a la ciutat, poc a poc  la gent de Cornellà anem sabent que tenim un “Defensor dels drets de les persones” que és diu Síndic de Greuges. Les més de 200 consultes i queixes així ho indiquen.

El Síndic també va convertint-se poc a poc en una eina de promoció de la transparència municipal, i , perquè no?, en una eina de control de l’administració. Control, contrast, seguiment extern, com li vulgueu dir, però una figura que ha d’ajudar a millorar el funcionament de l’Ajuntament. Ja ho he dit al Ple, l’activitat del Síndic pot ajudar a millorar la Qualitat dels Serveis Públics, uns Serveis Públics que han d’estar ajustat als Drets de les persones i que han de respondre a Polítiques més justes.

Aquest matí ho deia el professor Albert Serra en la seva conferència a ciutat.edu, per poder mantenir l’estat del benestar necessitem tenir serveis de qualitat ben valorat per la ciutadania. Aquest és el primer repte d’Espanya, Catalunya i Cornellà.

Per això qualitat és la paraula clau. A Cornellà ens cal més qualitat en el que l’Ajuntament fa.

Per altra banda cal analitzar les problemàtiques de Cornellà que la intervenció del Síndic ens mostra. L’Informe anual de la Sindicatura és una foto, un diagnòstic més, de com està Cornellà. No és la única foto, però és una bona foto. I què diu la foto? Doncs que a Cornellà la gent pateix la crisi, està molt descontenta amb com ha funcionat el “mercat de l’habitatge local”, i queixosa dels “saturats” serveis socials i serveis educatius. En resum feina, habitatge, educació, atenció a la gent gran i a la infància. Això necessita Cornellà, i de tot això cal parlar i escoltar propostes, doncs és evident que aquestes són les prioritats que hauria de tenir l’Ajuntament en el futur.

Resulta curiós que només ho haguem plantejat nosaltres al Ple, que només nosaltres, i en part la regidora d’Acció Social, hàgim aprofundit en aquesta lectura de l’informe del Síndic que planteja que cal reforçar els serveis públics i l’estat del benestar; l’Estat Social en paraules d’en Prieto.

I ens resulta encara més curiosa l’actitud “paralegal” o de “fora de la llei” que sovint desenvolupa l’alcalde dient que no té competències o que no pensa “complir la llei” sense recursos.

Té raó en que els Ajuntaments tenim cada cop més competències, “més encàrrecs”, i més ciutadans/es demanant-nos ajuts i serveis i recursos escandalosament insuficients, però Cornellà ha de complir la Llei del Dret a l’Habitatge, la Llei de Serveis Socials, la Llei d’Educació o la Llei de drets i oportunitats de la Infància. O serà que de veritat, ja som la República Independent de Cornellà?