Les hipoteques no poden ser una condemna eterna.

El mes de gener ICV-EUiA tornàvem a demanar al Parlament i al Ple de Cornellà un canvi legal per ajudar les persones i les famílies sobreendeutades, i desnonades. Tingui o no tingui competències, creiem que l’Ajuntament de Cornellà ha de ser més sensible a aquesta problemàtica i així li vam demanar a l’alcalde.

Per moltes famílies catalanes i de Cornellà, el pagament de l’habitatge és el principal problema després de l’atur. Els Serveis Socials municipals, els  d’habitatge, i els de Consum han de plantejar-se com poden ajudar encara més a les famílies que perden el pis o tenen risc de perdre’l.  

Mentrestant, els bancs i caixes no només no han pagat cap factura pel desastre causat, sinó que han rebut ajuts de l’administració sense cap contrapartida. Han rebut, per tant, ajuts de tots nosaltres via impostos. Han rebut ajuts de la gent que ells mateixos han contribuït a deixar sense llar, sense feina, endeutats i sense expectatives. Persones que paguen doblement o triplement la crisi. Perquè han perdut la feina, perquè han perdut el seu habitatge i els estalvis que ja hi havien destinat, i perquè s’han de fer càrrec d’un deute, fins i tot després d’haver perdut el pis. Deute que, possiblement, mai no podran pagar i que els pot fer pràcticament impossible estabilitzar de nou la seva vida. Si famílies i bancs van acceptar que el pis tenia una valor hipotecari (amb una taxació externa), si el mercat cau no pot ser que diferència de valor la paguin només les famílies.

És urgent modificar l’actual legislació hipotecaria (de competència estatal). Si Espanya té un problema relatiu d'endeutament públic, encara el té més important d'endeutament privat; de famílies i empreses. Entre 2008 i 2010 s’han iniciat a Catalunya uns 50.000 processos d’execucions hipotecàries, fent que milers de persones han perdin el seu habitatge.

ICV creiem que cal evitar el sobreendeutament familiar, les clàusules bancàries abusives, establir uns ingressos inembargables, limitar la responsabilitat econòmica en el retorn dels préstecs al valor de l’habitatge hipotecat, i evitar el desnonament de les famílies en el cas d’execució hipotecària amb la introducció legal de la figura de substitució de la propietat pel lloguer temporal –fins a cinc anys- amb fixació d’un lloguer just.

ICV hem proposat des del 2007 tot això diverses vegades al Congrés  i ara al Parlament ens centrem en aconseguir un acord per fer possible la dació en pagament: que en cas d’impossibilitat d’atendre els pagaments, el deute hipotecari quedi saldat amb l’entrega de l'habitatge hipotecat (el banc es queda el pis per liquidar la hipoteca).

De moment, ni CiU, ni PP, ni PSC-PSOE han col·laborat per resoldre la situació de ruïna a la que, en plena crisi, s’han vist abocades milers de persones i famílies. Però ICV ens resistim a acceptar que la hipoteca pot ser una condemna per tota la vida de pares, mares i fills/es. I vosaltres?