Algunes idees que em van quedant clares sobre el debat de la reforma de les Pensions.

Avui he assistit a l' Assemblea conjunta de Delegats/des de CCOO i UGT que s'ha celebrat a la Farga de l'Hospitalet. Amb el lema "Treball estable i segur fins als 65 anys" milers de persones hem escoltat en Joan Carles Gallego, en Josep Maria Álvarez, en Cándido Méndez i l'Igancio Fernandez Toxo.
Haig de dir que he escoltat i he aprés, sobretot, i cada dia més, d'en Toxo.
Crec que és una persona formada, sòlida en coneixements i valors i pedagògica en les explicacions. Espanya necessitava un "Toxo" i ,com diria un bon amic, menys totxo.

Però centrem-nos en els temes de les reformes que està impulsant els governs; tant el de Zapatero, com, en menor mesura, el de Mas.

Una primera idea que crec que hem de tenir tots i totes clara: No es pot barrejar el futur de les pensions amb la crisi econòmica. No tenen res a veure, i tant sols estan vinculades per una qüestió d'interès polític i de tàctica electoral i econòmica. La prova més clara d'això és que la reforma de les pensions que planteja el govern és d'aplicació progressiva i entraria en vigor el 2013, passades eleccions i potser crisis, i els efectes totals de la reforma no els veuríem fins el 2028 a la caixa de la seguretat social.

És evident que es vol fer la reforma per aprofitar la por de la gent treballadora en l'actual situació econòmica, i alhora ajudar als bancs i caixes a fer més negoci amb els Plans de pensions.

Cal entrar a negociar sobre le futur del sistema? Potser si, hi ha coses que es poden modificar per fer-lo més sòlid, però negociar ara no és el millor moment. Tot i això, un cop t'has assegut a negociar hi ha molts temes que es poden tocar abans d'ampliar de forma general l'edat de jubilació als 67 i el període de cotització a 41 anys. Avui l'edat de jubilació als 67 anys ja està en el sistema. T'hi pots acollir si tú i l'empresa voleu, i pot ser una solució per a persones amb baixa cotització.

Crec que si volem fer un sistema perdurable i de qualitat ( i avui, el sistema de protecció social encara no el tenim ni en crisi ni fallida) el primer que cal és evitar l'ús abusiu de la jubilació anticipada al que moltes empreses solvents s'acullen per mantenir beneficis i que sovint paguem amb diners públics i combatre el frau fiscal. Alhora cal millorar les prestacions d'aquelles persones que per diverses raons no tenen prou cotització. Un exemple clar són les dones, que o bé s'han incorporat tard a la feina i a la cotització, o han aturat la seva vida laboral per obligacions o dedicacions familiars. L'estat ha de complementar les cotitzacions de les dones, per exemple, cal premiar la maternitat amb cotitzacions complementaries de 2 o més anys com es fa a França o Alemanya.

Per aquí han d'anar els tiros. Què ens expliquin de veritat perquè a la gent que té 35 anys cotitzat se'ls vol fer treballar fins als 67.

Què ens expliquin per a qui governen si pugen el salari mínim interprofessional poc menys de l'1% i en canvi pugen la tarifa de la llum el 10%.
Coincideixo amb els líders de CCOO i UGT en considerar que Zapatero s'està suïcidant políticament i està portant a la dreta al govern al abraçar el programa neoliberal. Crec que davant la por de que els mercats els renyin, ZP i els seus ministres, acabaran sent castigats per la ciutadania.

No més retallades! No es pot fer més caixa a costa de la gent treballadora. I això ho ha de saber també CiU i Mas. Perquè tampoc és acceptable reduir els impostos als rics quan es necessiten recursos a Catalunya.

Els governs estan condemnant a les famílies a la misèria al eliminar serveis i prestacions com la prestació mínima d'atur dels 426 euros.

Per què la crisi sempre la paguem els mateixos?