No compartim els Pressupostos de Cornellà pel 2011.

Amb el 2011 entra en funcionament un nou Pressupost Municipal. 116 milions d'euros amb els que l'Ajuntament prestarà els seus serveis durant tot l'any. Però, es tracta d'un pressupost compartit per la resta de grups, el personal dels serveis, les entitats i la ciutadania?

Des d’ICV tenim dificultats per compartir alguns projectes, bona part de les decisions de gestió quotidianes, i sobretot, la majoria de maneres de fer amb l'Alcalde i el seu equip de Govern. Si que compartim alguns projectes perquè creiem que són justos i encertats, però poca cosa més. És molt important fer coses, però també ho és com es fan, el camí.

Estem en una conjuntura econòmica molt dura, i l’Ajuntament no té una bareta màgica per resoldre la crisi econòmica. Ara, les decisions del govern estatal de Zapatero encara ens ho posen més difícil. Les retallades de sous a treballadors/es públics, la reforma laboral o la congelació de les pensions no estan ajudant gens a ciutats treballadores com Cornellà.

Tot i que tinguem un centre comercial nou, on ha de treballar més gent, tenim més atur, més precarietat laboral, més temporalitat i menors salaris. Molts comerços van tancant i comencem a tenir polígons industrials amb molta persiana baixada i amb molta activitat econòmica al “ralentí”.

Per això creiem que, amb aquesta situació, en el disseny i debat d'aquest Pressupost pel 2011, calia fer un replantejament global i replantejar si l'Ajuntament ha de fer les coses que fa. Un replantejament profund que trobem a faltar. Si Cornellà ha canviat, l'Ajuntament ha de canviar de polítiques.

Un pressupost té a veure amb prioritats polítiques i, per a nosaltres, per aquest mandat (2007-2011) hi havia algunes prioritats que Cornellà necessitava abordar i que no hem pogut abordar conjuntament amb l'Alcalde i el seu equip. Des de com abordar la crisi, i com fer una Ajuntament més transparent, a coses més concretes com intentar que no marxi més gent jove perquè no poden pagar un pis a Cornellà o quines polítiques fem per a incrementar l’ocupació (tenim 40% d'atur juvenil).

No podem seguir amb la ciutat del totxo, i s’ha demostrat que tampoc ens va massa bé amb la ciutat de les oficines perquè tenim moltes tancades. Cal replantejar la política urbanística i d’habitatge, l’organització municipal i com es presten molts serveis.

Tampoc entenem com aprovem un pressupost sense que ni els consells de participació, ni les entitats, ni altres col·lectius que també coneixen Cornellà no hagin participat realment en res del que té a veure amb la despesa de l’Ajuntament. L'Ajuntament és dels ciutadans i ciutadanes de Cornellà no del seu govern.

Llàstima, amb un escenari dur com el que tenim, calia intentar que el consens, que l’entesa política, a l'Ajuntament i a la ciutat fos més important del que ha estat. El consens però, ni es fa ni es construeix només des d'un bloc, amb conferències a l'Auditori i amb sopars muntats per funcionaris. Esperem que pel futur tots i totes ho tinguem en compte.