PER QUE NO VOL CIU UNA LLEI ELECTORAL CATALANA?

Demà en Jaume Bosch publica aquest article al diari 30º del Baix Llobregat m'en faig ressó aquí per ajudar a difondre tant l'article com el diari. Crec que és molt i molt clar sobre perquè Catalunya no té Llei Electoral, ell ha estat membre de la ponència al Parlament.

PER QUE NO VOL CIU UNA LLEI ELECTORAL CATALANA?

Catalunya sembla condemnada a no disposar d’una Llei electoral pròpia. L’Estatut del 1979 atorgava a la Generalitat competències per elaborar-la però el Parlament de Catalunya no l’ha aprovat mai. Des de fa trenta anys s’aplica la legislació espanyola de forma “transitòria”. L’explicació és molt senzilla: la Llei Electoral espanyola estableix un sistema basat en una determinada distribució dels escons per província que beneficia de forma clara i descarada a Convergència i Unió. Amb l’actual legislació el vot d’una persona del Baix Llobregat ( o de Vic, Barcelona, o Manresa) val molt menys que el d’un ciutadà de les circumscripcions de Tarragona, Lleida o Girona, ja que la província de Barcelona, las més poblada, es veu discriminada en relació als escons que li pertoquen. Això provoca distorsions en els resultats: així, CiU, que en les eleccions de 2006 va obtenir 48 escons, es va veure beneficiada en tres diputats més dels 45 que li corresponien si la distribució hagués estat proporcional al nombre de vots.

El novembre de 2009 es va constituir al Parlament la Ponència encarregada d’elaborar una Llei electoral. Desprès de trenta anys, semblava que la indignació ciutadana davant casos com el del Palau de la Musica (amb indicis clars de finançament irregular de Convergència) podia empènyer els grups parlamentaris a buscar formules d’apropament de l’activitat política a la ciutadania i de control la despesa electoral dels partits. L’informe elaborat per una Comissió d’experts, nomenada pel Govern a proposta de tots els grups parlamentaris es titulava “Participació, representació, transparència” i les seves cinquanta recomanacions semblaven un bon punt de referència. El febrer de 2010 la Ponència acabava la seva tasca sense acords.

CiU es va a negar a adoptar el sistema electoral proposat pels experts, i acceptat per la resta de grups, perquè li suposava deixar de disposar d’un avantatge en la distribució d’escons. L’Estatut exigeix que la Llei sigui aprovada per noranta dels cent trenta cinc diputats i diputades del Parlament: CiU disposa doncs en la practica de dret de veto; i el va exercir. Va preferir que Catalunya continuï sense disposar de Llei electoral pròpia i que el vot de la ciutadania del Baix Llobregat continuï devaluat. I el que és pitjor: no es va acceptar la proposta d’ICV d’aprovar com a mínim les propostes dels experts que fomentaven la participació (simplificació del vot per correu, vot electrònic, urnes mòbils) i les que implicaven reducció de costos (enviament de paperetes conjunt a les llars) o control de la despesa (limitació estricte, creació d’una Administració Electoral catalana, eliminació de subvencions als partits que incomplissin la normativa, etc).

Catalunya continua sense llei electoral: però no és per casualitat.

Jaume Bosch. Diputat d’ICV-EUIA al Parlament de Catalunya.